• Benavente, Fran; Salvadó-Corretger, Glòria. (2023) "La ucronía como alegoría en la ficción americana. Distopía racial y fantasma «real» en Watchmen y La conjura contra América". A: Oliva, M, Pérez, O, Gómez, L. Espejos rotos. Narrativas distópicas y sociedad de entrecrisis. 203-222. Gedisa.

 

  • Benavente, Fran; Salvadó-Corretger, Glòria. (2023) "Washington, 6 de enero de 2021: el asalto a la institución". A: Balló, J., Salvadó, A. El poder en escena: motivos visuales en la esfera pública. 372-383. Galaxia Gutenberg. 

 

  • Cirlot, V; Naval, A; Serrano, M. (ed.) (mayo 2024), Arte e spiritualità. Omaggio a Antoni Tàpies, Rivista di Engramma, 212. https://www.engramma.it/212.
  • Cirlot, Victoria (2022). “En el Archivo Warburg. A propósito de una nueva edición en español: Aby Warburg, Per monstra ad sphaeram. Terror y armonía en las esferas”, La Rivista di Engramma, 191, Madrid 2022.

 

  • Cirlot, Victoria (2022). “Il metodo di Aby Warburg. L’antico dei gesti, il futuro della memoria by Kurt W. Forster (Ronzani, 2022) A Choral Reading” La Rivista di Engramma, 191, 2022.
  • Cirlot, Victoria (2023). “Emociones”, La Rivista di Engramma, 207, 2023.

 

 

  • Cirlot, Victoria (2023). Taüll. Liturgia y visión en los ábsides románicos catalanes. Mudito.

 

  • Cirlot, Victoria (2024). Figuras del destino: Mitos y símbolos en la novela artúrica medieval, Madrid: Siruela.

 

  • Cordal, Ariadna (2023). «Rethinking Extractivism and Masculinity: Aesthetics of the Environment in There Will Be Blood (2007) and First Cow (2019)», Comparative Cinema,  Vol. 11, Num. 20, pp. 26-47, 139-155, https://doi.org/10.31009/cc.2023.v11.i20.03.

 

  • Cuesta Reigada, María (2023). “En los confines de lo posible, hacia las cumbres de la imaginación”; texto para el catálogo de la exposición “Futurama” del artistas Angel Mateo Charris que tuvieron lugar en Sala Verónicas (Murcia) y Sala Parés (Barcelona); enero-marzo 20023.

 

  • Cuesta Reigada, María (2023). “La cruz y el torbellino: Rasgos gráficos del tránsito de las almas en la obra de Madge Gill y Josefa Tolrà”. Texto para el catálogo  de la exposición “La mà guiada: Josefa Tolrà i Madge Gill, dones visionàries”, MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2023.

 

  • Guerra, Carles (2023). Restituciones. La fotografía en deuda con su pasado. Fundación Mapfre, 2023.

 

  • Juan M. Pardo (2024). Breves apuntes sobre el motivo visual de la ruina en la esfera pública, abril de 2024. Iconografía del bombardeo aéreo y del asedio israelí sobre la Franja de Gaza. En Challenging the Visual (Libro digital, volumen editado) (Pendiente de publicación).
  • Juan M. Pardo & Daniel Belenguer (2024). La piscina como espacio no-liminal en Once Upon a Time in Hollywood y Undine. Una articulación mitológica en la ciudad moderna a través del motivo visual. En Nuevas voces y escrituras fílmicas. Valencia: Tirant lo Blanch (Volumen editado) (Pendiente de publicación).
  • Margherita Piccichè, Aby Warburg and the Political Iconography of Fascism: An Analysis of Symbols of Power, in: 5th Postgraduate International Conference A Driving Force. On the Rhetoric of Images and Power, per Edizioni Ca’ Foscari. doi: 10.30687/978-88-6969-771-5/019, ​​https://edizionicafoscari.unive.it/media/pdf/books/978-88-6969-771-5/978-88-6969-771-5-ch-19.pdf 

 

  • Margherita Piccichè, Luca Longi: Tra Fiandre e Italia: Rubens 1600- 1608, Magazine: CollegArti, Publisher: Dipartimento delle Arti Unibo, amsacta.unibo.it/6437/ 

 

 

  • Monterrubio Ibáñez, L. (2021). The filmmaker’s presence in French contemporary autofiction: from filmeur/filmeuse to acteur/actrice. New Review of Film and Television Studies, 19(4), 533–559. https://doi.org/10.1080/17400309.2021.2007713

 

  • Monterrubio Ibáñez, Lourdes (2022); Bacqué, Bertrand. “Anachronism as Temporality of Memory in the Oeuvre of Pietro Marcello: An Interview with Bertrand Bacqué”. Comparative Cinema, 2022, Vol. 10, Num. 18, pp. 95-115, https://doi.org/10.31009/cc.2022.v10.i18.06.

 

  • Monterrubio Ibáñez, Lourdes (2022). “The Spectator’s Position as a Thinking Space for the Contemporary Essay Film: Face aux fantômes (2009) and Jaurès (2012)”. Comparative Cinema, 2022, Vol. 10, Num. 18, pp. 53-75, 139-156, https://doi.org/10.31009/cc.2022.v10.i18.04.

 

  • Monterrubio Ibáñez, Lourdes (2022). Sans soleil by Chris Marker. The essay film and its cinematic thinking process: reflecting on postmodernity. Studies in European Cinema, 1–21. https://doi.org/10.1080/17411548.2022.2073173

 

  • Monterrubio, Lourdes (2023). “Potencias de la sororidad. Mujeres reunidas”, El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública, en: Salvadó, A.; Balló, J.; Fernández, A.; Oliva, M.; Pintor, I.; Guerra, C. (Eds). El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública. Galaxia Gutenberg, 2023. ISBN: 978-84-19075-33-8, pp.414-426, pp. 264-273.

 

 

  • Monterrubio, Lourdes, “Zapping Zone and Level Five. Between the visitor’s experience of the video installation and the filmmaker’s reflection of the essay film”, Arte, individuo y Sociedad, vol. 35, nº 4, pp. 1377-1395.
  • Naval Ada (2023), "La Pathosformel Ninfa, ¿un método en la obra de Georges Didi-Huberman?" en Mocholí Martínez, María Elvira; García Mahíques, Rafael (eds.), Imágenes. Encrucijadas interdisciplinares, colección "Anejos de Imago", vol. IX, Valencia, Universitat de València, pp.139-145.
  • Naval, A; (2024) traducción: André Jolles, Aby Warburg, Ninfa florentina. Revista Chilena de Literatura. [Accepted for publication in August 2023 | Publication in May 2024]
  • Naval, A; Zanon, G. (ed.) (aprile 2024), Under the volcano: Warburg’s legacy, Rivista di Engramma, 211. https://www.engramma.it/211

 

 

 

  • Oliva, Mercè; Pintor, Ivan; Salvadó, Alan (2023). “Images opérationnelles, Big Data et contrôle biopolitique : le motif de la salle de contrôle comme espace de pouvoir”, en: V Deville, L Le Bihan, Penser les formes filmiques contemporaines, UGA Éditions Université Grenoble-Alpes, 215-232.

 

  • París García, Oscar; Arnau, Robert; Sorolla Romero, Teresa; Marzal, Javier (2022). «La eclosión del (Web) documentalismo valenciano en el siglo XXI», en R. Arnau, Robert; T. Sorolla; J.  Marzal (eds.), Más allá del documento. Derivas y ampliaciones del cine de lo real contemporáneo. Valencia: Tirant Lo Blanch, pp. 269-287.

 

  • Pintor Iranzo, I. (2024). Escuchar el cuerpo: una aproximación iconográfica a la representación del cuidado, de la tradición pictórica cristiana al cine y la esfera pública contemporáneos. Millars. Espai I Història, 2(55), 105–132. https://doi.org/10.6035/Millars.2023.55.5

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2023). “Adueñarse del después”, en: Lorena Gómez-Puertas, Mercè Oliva y Óliver Pérez-Latorre (eds.) ESPEJOS ROTOS. Narrativas distópicas y sociedad de entrecrisis, Madrid: Gedisa, 2023, pp. 77-96.

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2023). "La oscuridad y el mal Iconografías de la negatividad en Diabolik", Mediascapes Journal n°21, Doppia icona criminale. Diabolik & Eva Kant nell'immaginario collettivo (1962-2023) curato da Sergio Brancato, Stefano Cristante y Marcello Serra. https://rosa.uniroma1.it/rosa03/mediascapes…

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “Counterimages of TV fiction: towards an apophatic aesthetic of contemporary seriality in the digital age”, Rivista Funes, Vol. VI, 2024 (En prensa). 
  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “Didáctica y estudio del cómic-ensayo, de Gustav Doré a Fréderic Pajak”, Revista de Didáctica de la Lengua y la Literatura, Año XVI, 40, 2024 (En prensa). 

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “Motius visuals del cinema de la transmissió desobedient:  Pedagogies transformadores i revoltes íntimes contra la esfera pública en el cinema contemporani a Catalunya”, en: Journal of Catalan Studies, Special issue “Emergent Visions in Film and Screen Media from Contemporary Catalonia" (eds. Bryan Cameron & Ignasi Gozalo-Salellas). (En prensa). 

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “Motivos visuales del cine digital: una reflexión sobre la teoría y la ausencia en la sustancia (la substància, 2016), de Lluis Galter”, en: Annalisa Mirizio y Paula Juanpere Dunyó (eds.), La teoría proyectada. Usos de la biblioteca en el cine español del siglo XXI. Madrid: Pigmalión-Litecom, 2024, pp. 15-42.
  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “Raging bodies, suspended city: Desperate giallo gestures in Gomorrah”, Journal of Italian Cinema and Media Studies, Volume 12. Issue 3, 2024. (En prensa). 

 

  • Pintor Iranzo, Ivan (2024). “The Lesson of the Master: Joaquim Jordà’s Work for Television”, en: Glòria Salvadó & Fran Benavente (eds.), ReFocus: The Films of Joaquín Jordá. Edinburgh University Press, 2024 (En prensa).

 

  • Pintor Iranzo, Ivan; Fernández, Aitana (2023). “La evaluación perpetua. La sala de control”, en: Salvadó, A.; Balló, J.; Fernández, A.; Oliva, M.; Pintor, I.; Guerra, C. (Eds). El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública. Galaxia Gutenberg, 2023. ISBN: 978-84-19075-33-8, pp.414-426.

 

  • Pintor Iranzo, Ivan; Sourdis, Carolina (2022). “Visual motifs and political iconography in education”, Sociétés 2022/2 (n°156), pages 73 à 82.

 

  • Pintor Iranzo, Ivan; Van de Wiele, Eva (2022). “Out of family, into history: A comparative study of the superchild motif in Corriere dei Piccoli, TBO and The Adventures of Tintin”, Studies in Comics, 12(1), 2022.

 

  • Pintor Iranzo, Ivan. (2023). “La auscultación de los cuerpos. El cuidado”, en: Salvadó, A.; Balló, J.; Fernández, A.; Oliva, M.; Pintor, I.; Guerra, C. (Eds). El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública. Galaxia Gutenberg, 2023. ISBN: 978-84-19075-33-8, pp.118-127.

 

  • Pintor, Ivan; Larumbe, Edurne; Cea, Abraham (eds.) (2022). "Actas del I Congreso Internacional Motivos visuales en la esfera pública", Universitat Pompeu Fabra-Ministerio de Ciencia e innovación y universidades de España, 2022, ISBN: 978-84-09-32942-7.

 

  • Pintor, Ivan; Lopera, Marta (2022). “The representation of neurological and mental disorders in tv series: complexity, transmission, and educational models”, Sociétés 2022/2 (n°156), pages 95 à 106.

 

  • Roselló Arnau, Robert; Sorolla Romero, Teresa; Marzal Felici, Javier (eds.) (2022). Más allá del documento. Derivas y ampliaciones del cine de lo real contemporáneo. Valencia: Tirant Lo Blanch.

 

  • Salvadó-Corretger, Glòria; Benavente, Fran (2022). "Sculpting the body, sculpting history." In: José Duarte & Filipa Rosário (eds.). ReFocus: The Films of João Pedro Rodrigues & João Rui Guerra da Mata, University of Edinburgh Press, p. 15-27.

 

  • Salvadó-Corretger, Glòria. (2023) "La muerte en el contraplano: fantasmas en el cine de Pedro Costa, Manoel de Oliveira i João César Monteiro". A: Ferragut, David; Sharp-Casas, Iona (eds). Lo que dura una película. Una antología sobre slow cinema. 113-141. Laertes

 

  • Salvadó-Corretger, Glòria. (2023) "París, mapa cinematográfico y territorio imaginario en la obra de Eric Rohmer." Revista FAMECOS. 30(1). 

 

  • Salvado, Alan; Ballo, Jordi; Fernandez, Ana Aitana; Oliva, Merce; Pintor, Ivan; Guerra, Carles (Eds.) (2023). El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

 

  • Sánchez-Manzano, Miriam, Salvadó-Romero, Alan. (2024). “Of course, I can go swimming”: Sports Imaginaries in US Menstrual Education Films. L'Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 37, 21-34. 
  • Sánchez-Manzano, Miriam. (2023) La identidad adolescente monstruosa y menstrual desde el feminismo en la serie de cómics Man-Eaters. Cómics & Estudios Culturales: Imágenes en movimiento 3, 83-93. 
  • Sánchez-Manzano, Miriam. (2024) A queer approach to illness in the experimental films of Barbara Hammer. Comparative Cinema 21. [Accepted for publication]
  • Sorolla Romero, Teresa (2022). «Desconfiar de la fotografía. Amnesia y retratos engañosos en los mind-game films». Fotocinema 25, 250-289.

 

  • Sorolla Romero, Teresa (2022). «Susurros de la Bastilla en Versalles. Les adieux à la reine (Benoît Jacquot, 2012)», en Rodríguez Moya, I.; Calvo, E. El arte de la persuasión: la fabricación mítica de la realeza. Murcia: Universidad de Murcia, pp. 595-610.

 

  • Sorolla Romero, Teresa (2023). «Escribir el deseo. Metaficción y narración inestable en el cine de François Ozon». Signa 32, 591-615.

 

  • Sorolla Romero, Teresa (2024) “Retratar el fantasma femenino”. En Mínguez, Víctor; Morte García, Carmen; García Mahíques, Rafael (dir.). Humanismo y Retórica visual. Castellón: Instituto de Estudios Turolenses y Universitat Jaume I (en prensa)

 

  • Sorolla Romero, Teresa (2024). «El legado de Ofelia en pintura, fotografía y cine», en Huertas, V.; Mora, A, Miradas a las tradiciones del teatro europeo de los siglos XVI y XVII y/en la pantalla. Editorial Comares, pp. (en prensa)

 

  • Sorolla Romero, Teresa; Loriguillo López, Antonio (2023). «Promesas y derrumbes de la civilización. La caída de la estatua», en Salvadó, Alan; Balló, Jordi; Fernandez, Ana Aitana; Oliva, Mercè; Pintor, Ivan; Guerra, Carles (Eds.), El poder en escena. Motivos visuales en la esfera pública. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2023.

 

  • Sorolla Romero, Teresa. «Galatea Awakens. Agency and Artificial Female Bodies in Contemporary Cinema», en Karatzogianni, A., Feminist Futures. City: Emerald Publishing, 2024 (en prensa)

 

  • Tedesco-Barlocco, Brunella. 2022. “The Life and Times of James Bond: Temporalities of Loss and Pathos in Daniel Craig’s Iteration of the Hero.” Quarterly Review of Film and Video. https://doi.org/10.1080/10509208.2022.2156249 
  • Tedesco-Barlocco, Brunella. 2023. “Double Exposures: ‘Visual returns’ in the Deadwood and Breaking Bad sequel films”. NECSUS. https://necsus-ejms.org/double-exposures-visual-returns-in-the-deadwood-and-breaking-bad-sequel-films/ 
  • Tedesco-Barlocco, Brunella. 2023. “Galloping around the cosmos is a game for the young”: The Nostalgic Drives and Generational Anxieties of Star Trek (2009) and Star Wars Episode VII: The Force Awakens (2015). En Star Trek: Essays Exploring the Final Frontier. Vernon Press.
  • Warburg, Aby (2023). Aby Warburg y el pensamiento vivo, traducción de Ada Naval, Siruela, Madrid, octubre 2023.