Els famosos arruinats han captat poderosament l'atenció dels mitjans espanyols en els darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica. Amb quines definicions de la crisi (i de les seves causes, conseqüències i possibles solucions) connecten aquests articles i entrevistes? I com responen els espectadors a aquests personatges? Aquest és l'objectiu de "Celebrities in bankruptcy: The Spanish economic crisis through the lens of celebrity culture", la comunicació que l'Óliver Pérez i jo hem presentat al 3rd International Celebrity Studies Journal Conference que s'ha celebrat a Amsterdam del 28 al 30 de juny. 

La idea principal amb la que s'emmarquen aquestes notícies i entrevistes és que "els famosos també sofreixen la crisi", és a dir, que la crisi és un igualador social donat que aparentment tothom està afectat per aquesta (fins i tot els famosos). Òbviament això no és cert, sinó que les desigualtats han crescut amb durant la crisi. Aquests programes busquen causes individuals a la situació dels personatges, connectant amb els discursos de l'austeritat, que han intentat responsabilitzar als ciutadans per la crisi (això connecta amb l'expressió de "viure per sobre de les seves possibilitats"). Pel que fa les solucions, s'acostuma a preguntar als famosos "qué estarien disposat a fer per aconseguir una feina", pregunta que connecta amb la idea que en èpoques de crisi cal sacrificar la moralitat i l'orgull i fer allò que calgui per sobreviure (per exemple acceptar feines precàries i mal pagades). Un altra solució prescrita és la família. Així doncs, la premsa del cor és un altre dels espais en els que es promocionen definicions neoliberals de la crisi.