Actualitat Actualitat

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Valors neoliberals més enllà del joc (Jornada Arsgames - Medium)

Valors neoliberals més enllà del joc (Jornada Arsgames - Medium)

El passat 5 de juny de 2018 vaig participar en la jornada sobre ‘Cultura laboral, gamificació i videojocs’, organitzada per ArsGAmes i el grup de recerca Medium de la Universitat Pompeu Fabra. En la jornada també van participar Daniel Muriel (Universitat de Deusto), Flavio Escribano (independent) i José L. Eguia (UPC). Luca Carrubba (ArsGames) i Óliver Pérez (UPF) van moderar les sessions.

06.06.2018

 

En la meva ponència, titulada 'Valors neoliberals més enllà del joc: Videojocs, paratextos i ideologia', vaig presentar una anàlisi comparativa dels valors vehiculats pels paratextos promoconals de videojocs de consola 'mainstream' i videojocs indie:

Els paratextos són 'textos que acompanyen altres textos' com ara portades de videojocs o entrevistes als seus autors. Els paratextos no només tenen com a funció promocionar un videojoc, sinó que també vehiculen valors, transmetent una determinada definició de 'qué és un bon videojoc'. Així, en el cas dels videojocs de consola 'mainstream', sin n'analitzem les portades veurem que hi ha una coherència entre allò que es destaca del joc i els valors de la governamentalitat neoliberal: l'èmfasi en la llibertat, l'elecció individual i la construcció estratègica de l'avatar, l'apela·lació a la retòrica de l'autoajuda (en videojocs com WiiFit), l'èmfasi en la novetat, l'apel·lació als plaers consumistes (èmfasi en la quantitat i en mecàniques que es basen en l'acumulació d'objectes), la competitivitat... (veure també l'article 'Choose, collect, manage, win!')

Pel que fa als videojocs indie comercialitzats i promocionats a través de la plataforma Steam (Valve), aparentment es promocionen a través d'una retòrica diferent, que moltes vegades s'oposa obertament a les característiques dels videojocs mainstream. Així, són jocs que e spromocionen a través del 'dicurs de la qualitat', que intenta legitimar el mitjà d'acord amb les normes del camp cultural (caracteritzat per una lògica de l'economia invertida). Dins d'aquest discurs de la qualitat, la figura de l'autor és clau. I és en aquesta figura del dissenyador de videojocs indie com a autor, on trobem tensions i contradiccions lligades al paper del treballador cultural a l'actual context de transformació de l'àmbit laboral (Gill i Pratt, 2008; Gill, 2010): Llibertat creativa i expressió individual/Rebuig a la 'lògica del mercat' i l'interès econòmic/Treball apassionat vs. Inseguretat i precarietat. Extensificació del treball/Confusió vida personal i professional, oci i treball/Treball continu en un mateix. D'aquesta manera, en paratextos com Indigame: The movie els dissenyadors de videojocs independents són representats a la vegada com exemples paradigmàtics del pas de 'nocions tradicionals de carrera a formes d'ocupació més informals, precàries i intermitents' que caracteritza el món laboral contemporani, però al mateix temps representats en positiu com a emprenedors, promocionant de nou valors neoliberals. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: