Coincidint amb la final d'Operación Triunfo (TVE1, 2018), he estat entrevistada per diversos mitjans d'àmbit estatal (Cadena Ser, El País i TVE1). En aquestes reflexionava sobre les claus de l'èxit de la nova edició del programa, així com els valors i ideologia vehiculats pel programa.

L'èxit del programa és deu a l'apel·lació a la nostàlgia: Operación Triunfo es recolza sobre la fantasia de tornar a viure un fenomen compartit en un context de forta fragmentació de les audiències i individualització dels consums mediàtics. La nova edició del programa suposa una recuperació del format original (incorpora molt poques novetats o diferències), però combinat amb un element nou: l'ús de la plataforma Youtube per penjar continguts, animant al públic jove no només a visionar aquests continguts, sinó també a apropiar-se'n. D'aquesta manera, el programa incentiva activitats típiques del fandom, com ara el shipping, la creació de fanart o els fanvids, les pràctiques 'detectivesques', etc. 

Però al mateix temps, també cal tenir present els valors que vehicula el programa. Així, cal tenir en compte que Operación Triunfo no només 'produeix' famosos, sinó que el programa és una reflexió sobre la fama contemporània, sobre els mecanismes que la fan possible i apunta a certs debats i tensions sobre el valor del talent, l'esforç i la sort.

Finalment, Operación Triunfo és també un relat metafòric del món laboral contemporani. Així, "del que ens parla OT també és d'entorns laborals precaris, en els quals es demana al treballador que sacrifiqui la vida personal a favor de la professional, (...) la idea de la flexibilitat, la idea d'haver de adaptar-te contínuament a el que et demanen, (...) la passió, no queixar-te mai, subordinar-te al que et demana el programa o l'empresa (...). A aquests nois se'ls promet un futur molt incert, potser reeixit, però sobretot incert. I aquesta incapacitat de predir com serà el futur laboral capta molt bé el que seria l'esperit de l'època".