El compromís de la Universitat Pompeu Fabra amb els objectius de desenvolupament sostenible forma part d’una estratègia institucional més àmplia, la iniciativa Benestar Planetari, anunciada a finals del 2017 i que la Universitat desplega des d’aleshores.  

Amb aquest projecte la UPF vol abordar els reptes globals que afronten la humanitat i el planeta (com ara la pobresa, la salut, l’educació, l’escalfament global, la igualtat de gènere, el medi ambient o la justícia social) i que requereixen nou coneixement per poder fer-hi front. Precisament, com a universitat pública, la nostra estratègia és contribuir a generar i a transferir un nou tipus de coneixement inter, trans i multidisciplinari, que superi les fronteres entre disciplines i àmbits de coneixement i que, en darrera instància, pugui guiar la implementació de polítiques sàvies i de lideratges inspiradors que hi puguin donar resposta.

És evident, però, que aquest repte ni podem ni volem encarar-lo sols; per tant, volem cercar el suport i la col·laboració tant del sector públic (començant pel nostre principal soci en el territori, l’Ajuntament de Barcelona) com del sector privat, així com el d’altres universitats, centres de recerca i organitzacions internacionals amb els quals puguem avançar plegats en les fronteres del coneixement.

L’exemple més evident d’aquesta col·laboració el trobem en el projecte “Ciutadella del Coneixement”, que, liderat per l'Ajuntament de Barcelona i amb el màxim suport institucional, preveu convertir l’àrea al voltant del parc de la Ciutadella en un dels pols de coneixement científic més potents del sud d’Europa. Per part nostra, volem contribuir-hi amb la construcció de noves infraestructures de recerca, que afectaran els terrenys de l'antic mercat del Peix, propietat del consistori i de la Universitat. Aquesta iniciativa, que compta amb la participació del BIST i del CSIC com a socis inicials, preveu crear en aquest espai, amb una edificabilitat de més de 43.500 metres quadrats, tres noves infraestructures de recerca de projecció internacional, entre les quals hi haurà un edifici de 7.000 metres quadrats que la Universitat destinarà a la recerca i la innovació a l’entorn dels objectius de desenvolupament sostenible.

Més enllà, però, d’aquest projecte estratègic d’alt impacte científic i urbanístic que desplegarem en els pròxims anys, la Universitat està duent a terme altres iniciatives concretes que, emmarcades en la declaració institucional emesa el 15 de maig del 2019, també tracten de donar resposta a l’actual emergència ambiental. En el camp de la investigació, per exemple, la Universitat ha llançat la primera convocatòria de projectes de recerca a l’entorn del Benestar Planetari; aquesta convocatòria, que està dotada amb 146.000 euros procedents del pressupost de la Universitat, dóna suport a una nova generació d’investigadors i d’acadèmics i promou les investigacions i les col·laboracions multidisciplinàries i transdisciplinàries a l’entorn d’aquest tema. En l’àmbit docent la Universitat també prepara un mínor i diverses assignatures transversals, possiblement en format en línia, a l’entorn d’aquest camp, amb l’objectiu de formar-hi les futures generacions; i, al mateix temps, ha organitzat diverses jornades, debats i premis per donar a conèixer el projecte i fer-ne partícip tota la comunitat universitària.

En síntesi, el projecte Benestar Planetari i les iniciatives que se’n deriven posen de manifest que el compromís de la Universitat amb els grans reptes del segle xxi es tradueix en la generació i la transferència d’un nou tipus de coneixement  interdisciplinari, sorgit necessàriament del treball en xarxa de tots els agents amb voluntat d’aportar-hi respostes. I és que aquest és un projecte que remet a un principi gairebé fundacional i inherent en qualsevol institució universitària: no hi ha ciència sense consciència.

Jaume Casals i Pons

Rector de la Universitat Pompeu Fabra

Document original


La descripció inclou els continguts de l'Adaptació de la GRI: 102-14.