Tal com recullen els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, la UPF gaudeix d’autonomia econòmica i financera, d’acord amb el que estableix la legislació universitària i, en tractar-se d’una institució pública, tot acte o operació amb transcendència econòmica ha d’estar registrat i justificat documentalment.

El Pla Estratègic recull com un àmbit estratègic el finançament i la governança que pretèn “Garantir la sostenibilitat financera necessària per mantenir la qualitat del servei públic”.

El patrimoni de la UPF i les seves finances són gestionats d'acord amb criteris administratius i pressupostaris que segueixen controls de legalitat, eficàcia i eficiència i de manera transparent, amb el compliment del marc legal vigent en la totalitat de les seves activitats de caràcter econòmic. La gestió del pressupost es regeix per diferent normativa recollida a les bases anuals.

El pressupost de la Universitat és aprovat pel Consell Social, a proposta del Consell de Govern, i és la memòria econòmica el document que serveix per retre comptes de l’exercici pressupostari davant els òrgans competents. El pressupost de la Universitat per a l’exercici 2018 va ser aprovat pel Consell Social en sessió de 21 de desembre del 2017, per un import de 140.185.101,24 euros.

Les dades d’aquest apartat corresponen, però, al pressupost i a la liquidació de l’any 2017, atès que el compte general i els estats comptables de l’any 2018 estan pendents d’auditoria externa. El compte general i els estats comptables (balanç, compte del resultat econòmico-patrimonial i memòria) de l’any 2017 van ser aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 8 de novembre del 2018. Una auditoria externa va elaborar un dictamen sense excepcions en què opinava que aquests documents expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la Universitat.

  

Font: Portal de la Transparència

Acompliment i impactes econòmics directes i indirectes  

Fluxos monetaris

No es consigna informació específica sobre préstecs, perquè la Universitat no en té cap amb el sector privat. En relació amb els impostos no n'hi ha informació detallada. Per exemple, l’import consignat en la nòmina de personal inclou l’IRPF del personal. Per a la resta d’elements, s’ha indicat l’import consignat al pressupost i la liquidació.

Font: Servei de Pressupostos i Finances (SPF)  

Concretament, en relació amb les inversions en infraestructures, aquestes han estat:

  • Edificis i altres construccions: 539.787 euros
  • Maquinària i instal·lacions:  215.047 euros

Font: Servei d’Infraestructures i Patrimoni (SIP)

En relació amb les subvencions (públiques de concurrència competitiva i no competitiva, i del sector privat), l'any 2018, la UPF va rebre 3.848 milions d’euros de fons privats i 19.221 milions d’euros de fons públics. 

Font: Elaboració de l’ARS, a partir de les dades de la Memòria de la UPF, curs 2018-2019

Els ajuts per a la incorporació de personal no es compatibilitzen en aquest apartat.

Del total de despeses en béns i serveis de l’any 2018, el 54,41% és en empreses de la mateixa localitat de Barcelona.

Font: Elaboració de l’ARS a partir de les dades del Servei de Pressupostos i Finances (SPF

Impactes indirectes

L’estudi d’Ayuso, Silvia; Sánchez, Pablo; Retolaza, José Luis (2017). “Anàlisi del valor social integrat d’una universitat pública. Una aproximació al cas de la Universitat Pompeu Fabra”, fa una anàlisi i una quantificació en termes monetaris del valor de la UPF tenint en compte l'opinió dels grups d'interès de la Universitat. En aquesta primera aproximació, el valor social específic de la UPF superava àmpliament el valor social generat per la seva activitat econòmica. Així mateix, el valor social integrat consolidat de 247.757.999 euros de la UPF representava més de quatre vegades l’import rebut de finançament públic.

 

Els informes fets per l’Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) sobre els impactes del sistema universitari català i, més concretament, el darrer publicat el 2017, “Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya”, aporten informació sobre quina és la gran contribució de les universitats a la riquesa de Catalunya. 

 

Anticorrupció 

La UPF no té un pla específic d’anticorrupció —més enllà dels controls d'integritat i de bona gestió previstos legalment que ja aplica—, ni fa cap anàlisi sobre els riscos significatius relacionats amb aquesta. En el Portal de la Transparència es recull la informació de caràcter econòmic de la Universitat, amb inclusió de les bases d’execució del pressupost de cada any, que són aprovades pel Consell de Govern. Pel fet de tractar-se d’una universitat pública, es regeix per una normativa molt concreta i una distribució de competències.

Font: Servei de Pressupostos i Finances (SPF)

Al llarg d’aquest curs no s’ha fet cap comunicació o formació relacionada amb les polítiques i els procediments d’anticorrupció; però la UPF va organitzar una jornada, oberta a la societat, sobre “Alertadors de la corrupció. Canals de denúncia i cultura del compliment”.  

Emergència climàtica

En relació amb les implicacions financeres i els riscos i oportunitats derivats de l'emergència climàtica, la Universitat ha iniciat aquest curs un programa internacional de generació i de transmissió de nou coneixement a l’entorn del concepte de Benestar Planetari. Aquest projecte s’incardina també dins del marc més general dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, i suposa una aposta decidida de la UPF per assumir la seva responsabilitat com a centre d’excel·lència de recerca i docència internacional envers aquests objectius d’abast planetari.

Font: Web de la Universitat

La descripció inclou els continguts de l'Adaptació de la GRI: Agrup. 201-1 i 201-4; 201-2; Agrup. 203-1 i 203-2; 204-1; Agrup. 205-1 i 205-3; 205-2, que estan relacionats amb els ODS següents: