Protagonistes UPF Protagonistes UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

“Mantenir el cos jove eternament sembla, de moment, impossible”

“Mantenir el cos jove eternament sembla, de moment, impossible”

Pura Muñoz-Cánoves i Laura García-Prat són cap i investigadora, respectivament, del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular de la UPF. Són les guanyadores del Premi Vanguardia de la Ciència, atorgat a la recerca més important feta a Espanya d’acord amb el criteri dels lectors de La Vanguardia.

05.05.2017

Pura Muñoz-Cánoves i Laura García-Prat - UPF

Pura Muñoz-Cánoves i Laura García-Prat són cap i investigadora, respectivament, del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular de la UPF. El seu treball posa al descobert per què els teixits del cos es deterioren amb el pas dels anys i com rejovenir-los, troballes que els han portat a guanyar el Premi Vanguardia de la Ciència, atorgat a la recerca més important feta a Espanya d’acord amb el criteri dels lectors de La Vanguardia.

Muñoz-Cánoves ha rebut recentment un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC), destinada a investigadors sènior que duguin a terme ciència de frontera. García-Prat es troba actualment a l'hospital oncològic Princess Margaret adscrit a la Universitat de Toronto (Canadà), on treballa com a investigadora postdoctoral en un projecte sobre leucèmia infantil.

  • És la segona vegada que guanyeu el Premi Vanguardia de la Ciència. Què significa aquest premi per a vosaltres i per al Grup de Biologia Cel·lular?
    Si la primera vegada va ser una sorpresa, aquesta segona vegada ho ha estat encara més. Estem molt contentes pel reconeixement i a més, ens ha servit per tornar a veure'ns i celebrar-ho. 
  • Per què creieu que els lectors van escollir la vostra recerca com la més important feta a Espanya en 2016?
    Els nostres estudis se centren en l'envelliment. Tots els treballs seleccionats per La Vanguardia eren molt rellevants, però al final, l'envelliment és una cosa que ens afectarà a tots. Les persones volem viure no només més anys sinó amb millor qualitat, i potser per això la nostra recerca ha tingut més ganxo.
Ja estem vivint molts anys, el repte actual és millorar la qualitat de vida
  • A més, Pura, recentment has rebut una important ajuda del Consell Europeu de Recerca.
    Des del punt de vista científic, ha estat un dels moments que més il·lusió m'ha fet en la carrera. L'aval per part dels nostres col·legues en l'àmbit, que són els avaluadors, és molt important per a mi, perquè són els que millor poden apreciar la nostra feina. Econòmicament l'ajuda suposa poder treballar bé i abordar preguntes interessants que solen tenir un cost elevat.
  • En què se centra la vostra recerca?
    Estudiem els mecanismes que mantenen les cèl·lules mare del múscul, anomenades cèl·lules satèl·lit, en fase de quiescència, un estat en el qual les cèl·lules estan “adormides” a l'espera de reparar els danys que sorgeixin. Volem esbrinar els mecanismes moleculars que mantenen aquest estat i que permeten que les cèl·lules regenerin el múscul. 
  • Podríeu explicar-nos els vostres últims descobriments?
    Fa uns dos anys vam desenvolupar la hipòtesi que l'autofàgia, un procés necessari per eliminar totes les substàncies residuals de la cèl·lula, és crucial en l'envelliment. Vam veure que aquest procés està actiu en les cèl·lules satèl·lit i que, si ho eliminem, la cèl·lula comença a acumular substàncies tòxiques que afecten al seu funcionament. Llavors vam analitzar cèl·lules velles i vam veure que aquest procés d'autofàgia estava minvat.
Arriba un punt sense tornada en què les cèl·lules esgoten la seva capacitat de resposta: aquí és on comença l'envelliment
  • Per què envellim?
    Existeixen diverses teories, però cap està demostrada. Segurament es degui a l'acumulació d’errors a les cèl·lules. Les cèl·lules del nostre cos pateixen agressions constantment i han d'actuar davant d’elles. Durant un temps, les cèl·lules poden trampejar l'estrès i donar resposta a les agressions a les quals s'enfronten: infeccions, radiacions, etc. Però arriba un punt sense tornada en què les cèl·lules esgoten la seva capacitat de resposta: aquí és on comença l'envelliment.
  • Podem retardar l'envelliment?
    Ja ho hem retardat molt. A principis del segle XX, la mitjana de vida era uns 30 anys menor. Però aleshores hi havia molt poques malalties relacionades amb la degeneració, potser perquè no hi havia temps per desenvolupar-les. Si la mitjana de vida s’acostava als 50-60 anys, els casos d'Alzheimer o de càncer eren molts menys. Ara desenvolupem un altre tipus de malalties perquè vivim més. Ja estem vivint molts anys, el repte actual és millorar la qualitat de vida. 
La restricció calòrica i l'exercici físic retarden l'envelliment
  • Existeixen formes naturals o artificials d'evitar l'envelliment?
    Sabem que la restricció calòrica i l'exercici físic indueixen l'autofàgia i per tant retarden l'envelliment. Però no l’eviten, només l’endarrereixen. Nosaltres en el nostre treball utilitzem la rapamicina, un fàrmac que activa l'autofàgia i que retarda l'envelliment en ratolins.
  • S'arribarà a eliminar l'envelliment?
    No, o almenys, nosaltres no ho veurem. Podrem allargar la funcionalitat d'òrgans concrets, però mantenir tot el cos jove eternament sembla, de moment, impossible.

Categories: