Protagonistes UPF Protagonistes UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

"Perquè una presentació sigui efectiva ha de ser molt clara i sobretot ha de transmetre alguna cosa... passió, ganes, entusiasme"

"Perquè una presentació sigui efectiva ha de ser molt clara i sobretot ha de transmetre alguna cosa... passió, ganes, entusiasme"

Jordi Mill ha fet el seu projecte final de màster al Barcelona Centre for New Medical Technologies aquest darrer any. Els resultats els va presentar al workshop STACOM, dintre del congrés MICCAI 2018,  i el treball va ser seleccionat i va guanyar el premi a la millor presentació oral. 

19.10.2018

Jordi Mill ha fet el seu projecte final de màster al Barcelona Centre for New Medical Technologies (BCN MedTech) aquest darrer any, en el marc del projecte nacional COMPILAAO, supervisat pels professors Òscar Cámara i Andy Luis Olivares. Els resultats del seu projecte final de màster es van presentar al workshop STACOM, dintre del congrés MICCAI 2018. El treball va ser seleccionat i va guanyar el premi a la millor presentació oral. En Jordi començarà ara el seu doctorat al BCN MedTech, dins el programa de doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.

- Com va començar la teva carrera acadèmica?

Vaig fer la carrera en Enginyeria Biomèdica a la UPF. Al tercer curs, arran de l’assignatura Modelatge d’Òrgans i Sistemes, em vaig començar a interessar pel món del modelatge d’òrgans i sistemes tridimensionals i per com podien tenir un impacte clínic. Durant l’estiu vaig fer les pràctiques al Barcelona Supercomputing Center, sota la supervisió del Dr. Abel Gargallo i del Dr. Mariano Vázquez. Allà es pot dir que va començar tot. Al mateix any va sorgir la possibilitat d’anar a fer el treball de fi de grau a Londres, al King’s College London, sota la supervisió del Dr. Jack Lee. I ara estic al grup Physense (BCN MedTech), amb el Dr. Òscar Cámara.

- Què t’ha fet decidir per continuar els teus estudis i fer un doctorat?

No hi ha un motiu principal. És un conjunt de coses. M’encanta la recerca, el tema em manté motivat, i veig que podem tenir impacte en la societat quan parlem amb els metges. En recerca, cap dia és igual, perquè uns resultats ho poden canviar tot d’un dia per l’altre. No em deixa caure en la rutina. D’altra banda, i no per això menys important, hi ha l’ambient. Si vols fer un doctorat i has d’estar tres o quatre anys en un lloc, has d’estar-hi a gust. On estic hi ha un grup humà increïble i amb un gran talent. Algunes persones ja les coneixia des de fa alguns anys perquè van ser professors meus. És un plaer.

M’encanta la recerca, el tema em manté motivat, i veig que podem tenir impacte en la societat quan parlem amb els metges. En recerca, cap dia és igual, perquè uns resultats ho poden canviar tot d’un dia per l’altre. No em deixa caure en la rutina

- Com va sorgir el teu tema de recerca?

Tot va venir d’un no. En acabar la carrera a Londres, tot anava molt bé. Em van oferir anar a Nova Zelanda a fer el doctorat amb una beca bastant bona. Ho tenia tot preparat per marxar, però els papers del visat, els títols, etc., no van arribar a temps, i la beca s’havia de donar ja. Així que un matí d’agost vaig rebre un correu que deia que no, que els sabia greu però que buscarien un natiu en comptes de mi, degut al fet que la burocràcia era molt ràpida i així podrien donar la beca.

La meva reacció més immediata va ser anar a veure l’Òscar Cámara, que havia estat el meu tutor durant la carrera, perquè em trobava una mica perdut i no volia quedar-me estancat. M’havia quedat penjat i amb un pam de nas. Aleshores em va dir que tenia un projecte de simulacions computacionals, que just era el que jo havia estat fent.

“Faries simulacions sobre l’orelleta esquerra”, em va dir (és una petita estructura anatòmica que tots tenim a l’aurícula esquerra del nostre cor). “Perdona, què has dit?, sobre la què...?”. Amb prou feines sabia el que era. Mai no hauria dit que el 90% dels trombes dels pacients que pateixen de fibril·lació auricular es formen allà.

- Dins la morfologia i la dinàmica cardíaques, quines són les principals aportacions del treball que vau presentar a STACOM?

La majoria dels trombes en pacients amb fibril·lació auricular no valvular es formen a l'apèndix auricular esquerre (popularment conegut com orelleta esquerra). La forma d’aquest és molt variable i les morfologies complexes semblen afavorir el desenvolupament del trombe a causa de l'estasi sanguínia. No obstant això, la relació entre la forma de l'apèndix auricular esquerre i el risc de trombe no s'ha estudiat de manera rigorosa a causa de la manca de dades d'imatge adequades i d’eines robustes per caracteritzar-ne la morfologia. Fins ara, el “gold standard” era una classificació bastant subjectiva. Segons la forma d’orelleta que tens, la probabilitat de trombe és major o menor. Tot això sense tenir en compte l’hemodinàmica dins de l’aurícula esquerra ni de l’orelleta esquerra quan se sap que les retencions de sang són crucials per al desenvolupament d’un trombe.

El nostre treball suggereix que aquest tipus de classificacions basades només en la morfologia poden simplificar en excés la problemàtica i, per tant, ser insuficients

Per exemple, vam presentar el cas d’un pacient que, segons els seus paràmetres morfològics, tenia moltes probabilitats de formar un trombe; però quan miraves l’hemodinàmica dins de l’aurícula i l’orelleta, era justament el que en tenia menys, perquè degut a com era la circulació de la sang a dins, no hi havia estancament.

- A la llum dels resultats, quins camins obre la vostra recerca?

A no mirar només la morfologia, sinó també l’hemodinàmica per entendre i avaluar el procés de formació de trombes. També a veure com les simulacions per ordinador poden ajudar a entendre millor els processos fisiològics i a fer un estudi específic sobre cada pacient.

- Com et vas plantejar la comunicació oral guanyadora, i com creus que han de ser les presentacions orals perquè siguin efectives?

El públic era bastant variat; hi havia metges, però també enginyers, i molts no eren especialistes en el tòpic. D’aquesta manera, vaig intentar que l’objectiu fos molt clar i que els resultats fossin molt visuals. Que tothom ho pogués entendre sense que hi hagués de posar molt esforç i, en certa manera, permeti’m dir-ho, que “ho poguessin gaudir”. Abans vaig fer la presentació a un amic meu que estudia medicina, i també al meu pare, que té una formació d’enginyer. Cap dels dos era especialista en el tema que presentava i vaig pensar que si ells ho podien seguir voldria dir que els que estaven allà, també. El seu feedback va ser important.

Has de trobar la manera perquè la gent s’enganxi a allò que dius sense que hi hagi de posar gaire esforç

Crec que perquè una presentació sigui efectiva ha de ser molt clara i, a part de la informació que es dóna, sobretot ha de transmetre alguna cosa..., passió, ganes, entusiasme... En aquests esdeveniments hi ha moltes presentacions, i la gent es cansa d’escoltar; és normal. Has de trobar la manera perquè la gent s’enganxi a allò que dius sense que hi hagi de posar gaire esforç. Crec que aquí l’actitud amb la qual presentes i com ho presentes és molt més important que la presentació en si mateixa, o com de bonica sigui i les decoracions que tingui. Però això és una opinió personal; no em considero, ni de bon tros, un expert en el tema.

Vaig intentar que l’objectiu fos molt clar i que els resultats fossin molt visuals. Que tothom ho pogués entendre sense que hi hagués de posar molt esforç i, en certa manera, permeti’m dir-ho, que “ho poguessin gaudir”

- Qui més ha participat en el treball del qual ets el primer autor?

El treball s'ha desenvolupat en col·laboració amb la Unitat d’Arítmia del Departament de Cardiologia del Centre Cardiovascular d'Aalst (Bèlgica) i el Departament de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, que són els que van aportar els pacients. Els altres companys es van centrar a ajudar molt en la part morfològica per poder comparar els resultats amb les simulacions hemodinàmiques que jo havia fet.

- Havies guanyat o havies estat finalista en algun altre premi abans?

Just aquest any, amb tres companys més de la UPF (Nil Adell, Joan Puig i Marta Molina) vam ser finalistes del HealthTech Innovation Challenge 2018, organitzat pel Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, amb el suport del Catalonia Bio, el HealthTech Cluster i ESADE. Vam presentar una app per optimitzar els processos de rehabilitació des de casa mateix. Va ser una experiència més i molt bona. Aquest és un bon exemple de la capacitat que podem arribar a tenir de fer les coses bé, tot i que no sigui la nostra especialitat.

- Què ressaltaries del teu pas per la UPF?

Jo, personalment, i és una opinió, el que destacaria, més enllà dels coneixements teòrics, és que crec que, de manera indirecta, als graus t’ensenyen molt a saber-te adaptar a ambients diferents i a espavilar-te tu sol. El món de l’enginyeria biomèdica és molt ampli, els perfils dels estudiants d’una generació en Enginyeria Biomèdica són molt diferents i tots tenen interessos i inquietuds diferents. I, sent realistes, quatre anys d’estudis d’un camp com aquest no són tants. D’aquesta manera, gràcies al fet que el grau és compartit entre el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, ambdós de la UPF, pots veure una mica de tot. Aleshores ha de ser l’estudiant qui, a través de les pràctiques o del treball de fi de grau, que tenen un pes molt important, pot “especialitzar-se” més en el camp que més li agradi. Però si un dia decideixes canviar, pots fer-ho, atesa la base que els estudis et proporcionen, tot i que necessitaràs també un treball autònom per assolir el nivell adequat.

Gràcies al fet que el grau és compartit entre el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, ambdós de la UPF, pots veure una mica de tot

- Què t’agrada fer quan no treballes? Llegeixes? Quina música prefereixes?

Quan no treballo intento passar la major part del temps que puc amb els meus amics i el temps que em queda, a fer esport. Llegeixo, i si hagués de fer una recomanació, recomanaria els llibres d’en Joël Dicker (La verdad sobre el caso Harry Quebert, 2012; Los últimos días de nuestros padres, 2014). Coldplay, Imagine Dragons i Lukas Graham estan sempre a les meves llistes de reproducció.

 

Comunicació oral de referència: Jordi Mill, Andy Olivares, Etelvino Silva, Ibai Genua, Álvaro Fernández, Ainhoa Aguado, Marta Nuñez, Tom de Potte, Xavier Freixa, Oscar Camara (2018), “Joint analysis of personalized in-silico haemodynamics and shape descriptors of the left atrial appendage”, STACOM (Statistical Atlases and Computational Modelling of the Heart), workshop, Granada, setembre 2018. Premi a la millor comunicació oral.

 

 

Escolta els protagonistes

Escucha a los protagonistas

Listen to the key figures

Categories:

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]