Protagonistes UPF Protagonistes UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Superar l’establert

Superar l’establert

Article d'opinió de Jaume Casals, rector de la UPF, publicat al monogràfic Relació Universitat-Empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona

16.07.2018

Als estudiants de la UPF, que a més troben feina amb una certa facilitat, els demanem que, si es volen fer valdre, si volen donar importància a la seva carrera i al seu pas per la nostra Universitat, assumeixin la responsabilitat de confegir el seu propi lloc de treball i d’aportar creativitat i novetat a la seva feina.

Estic convençut que una universitat de gran prestigi internacional (intentar ser això és una mena d’obligació per a tota research university) no és possible sense una integració molt forta de la societat civil en la marxa ordinària de la vida acadèmica. Les organitzacions civils, les empreses, les institucions públiques han de formar part de la normalitat universitària, des dels àmbits de direcció fins a la pràctica científica i cultural.

Faig aquest “aclariment” perquè el fet que aquesta “normalitat” sigui més aviat excepcional en el nostre entorn, ens obliga a acceptar una pregunta que no està ben formulada i que tindria poc sentit si poguéssim comptar amb una integració com la que acabo de descriure. La pregunta és: quin tipus de connexió hi ha entre universitat i empresa – és poc satisfactòria? I és només aquesta pseudopregunta circumstancialment necessària la que provo de contestar a partir del model UPF.

Sovint es confon la connexió entre la universitat i l’empresa amb la idea que els titulats universitaris haurien de sortir directament adaptats a les necessitats del mercat laboral. La meva posició és lleugerament discordant en aquest aspecte: la Universitat no ha de limitar-se, únicament, a satisfer les demandes del sector empresarial. Si les universitats ens cenyíssim a això, estaríem fent un minso favor al mercat de treball i a les mateixes empreses. La Universitat ha de ser “incòmoda” per al mercat en el sentit que ha de formar graduats que aportin valor afegit, que no es limitin únicament a complir amb les demandes del mercat, sinó que siguin capaços de diferenciar-se i d'aportar un extra al seu lloc de treball. Puc acceptar que el mercat s’estableixi com a jutge infal·lible de l’èxit o el fracàs de l’educació universitària. Però a això hi voldria afegir un corol·lari. El mercat que sap per endavant i amb detall quina classe de formació universitària necessita, no és el mateix mercat que el mercat “jutge infal·lible”.

Aquest mercat laboral que ha nascut ensenyat ofereix un catàleg limitat de llocs de treball a tots els graduats. Però no sempre l’encerta des d’aquest punt de vista. Als estudiants de la UPF, que a més troben feina amb una certa facilitat, els demanem que, si es volen fer valdre, si volen donar importància a la seva carrera i al seu pas per la nostra Universitat, assumeixin la responsabilitat de confegir el seu propi lloc de treball i d’aportar creativitat i novetat a la seva feina. Volem que els nostres estudiants aprenguin a pensar més enllà del que està establert per resoldre problemes i que ho facin en el marc d’un ventall de virtuts i valors que hauran d’haver refermat a la Universitat.

Recentment, la UPF ha publicat la seva estratègia institucional per al 2016-2025 on exposa la seva missió per aquest període: “formar persones mitjançant un model educatiu rigorós, innovador i personalitzat, en una universitat de recerca preeminent, que impulsa la innovació i la transformació social així com el compromís amb la cultura”. Aquest objectiu s’assoleix amb un model educatiu rigorós, innovador i personalitzat, que sigui capaç de formar persones amb sòlids coneixements científics i culturals, però també amb competències transversals –com les vinculades a la flexibilitat, la comunicació, l’esperit crític o el compromís social–; uns estudis amb la plasticitat necessària perquè els futurs graduats aprenguin a adaptar-se als canvis d’un mercat laboral cada vegada més competitiu a escala global.

En aquest punt convé incidir en el fet que a la UPF parlem de model educatiu (i no pas de model docent) per tal de reflectir tota l’activitat formativa que l’estudiant realitza a la nostra Universitat i que adopta formats diferents. D’aquesta manera volem integrar, evidentment els elements propis de l’ensenyament formal, però també tot el conjunt d’activitats que formarien part de l’ensenyament no “reglat” i de l’aprenentatge informal. El nostre objectiu és doncs que l’estudiant no utilitzi la Universitat únicament com un espai per a la docència, sinó que trobi en la Universitat un lloc on desenvolupar els seus propis projectes personals, que poden incloure des de dinàmiques empresarials i científiques (que poden dur a terme, per exemple, en cooperació amb empreses i grups de recerca de la pròpia universitat) a dinàmiques d’emprenedoria (per a la gestació de projectes de fi de grau, de màster o externs), l’experiència cultural o el treball col·laboratiu, però també espais de caràcter lúdic, de comunitat universitària.

La capacitat d’adaptació és, al meu parer, la millor qualitat que els universitaris poden oferir al mercat laboral. Les dades semblen recolzar aquesta idea. El darrer Ranking Universidad-Empresa, publicat el 2017 per la Fundació Everis i que avalua el grau de satisfacció del mercat de treball amb els recent titulars amb contracte, assenyala que la UPF és la segona universitat de l’Estat més ben valorada en l’àmbit de les Ciències Socials i les Humanitats (que agrupa els nostres estudis en Ciències Polítiques i Socials, Comunicació, Humanitats i Traducció i Interpretació). Un breu aclariment per explicar que els estudis vinculats a les Ciències econòmiques i empresarials, Dret, Ciències experimentals i de la Salut, i Enginyeries i TIC de la UPF, tot i encapçalar sistemàticament els rànquings internacionals del seu àmbit temàtic, no apareixen en aquest per una qüestió metodològica que fa referència al nombre de respostes necessari per poder incloure els resultats a la mostra. Altrament, l’informe assenyala que ocuparien els primers llocs.

Aquesta classificació sorgeix de les valoracions dels responsables de contractació de més de 3.500 empreses sobre els recent titulats que integren les seves plantilles, i abasta el sector públic i el privat. El rànquing també avalua la rellevància, segons els criteri dels ocupadors, de vuit competències que han de tenir els seus treballadors, sent les més valorades: l’honestedat i el compromís ètic, la capacitat d’aprenentatge i adaptació al canvi, el treball en equip, les habilitats interpersonals i la comunicació, l’anàlisi i resolució de problemes, l’orientació als resultats, els coneixements tècnics de la professió i l’habilitat per treballar en entorns multiculturals i multidisciplinaris. Així doncs, les competències més rellevants per al sector empresarial també semblen relacionar-se més amb capacitats interpersonals o sistèmiques que amb les instrumentals. Amb tot, convé reiterar que aquesta no és una renúncia a una formació especialitzada, que resulta imprescindible per a qualsevol professional, sinó una posició de base respecte al sentit del coneixement i la ciència en el món: l’esperit de tots els nostres estudis és l’adaptabilitat.

La clau d’aquest model és l’aposta per la innovació docent, reflectida mitjançant la formació contínua del professorat, la renovació pedagògica contínua, la introducció de fórmules d’atenció personalitzada als estudiants, la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la docència o la defensa i l’impuls del multilingüisme a les aules. De fet, aquest entorn multilingüe (juntament amb una extensa i selectiva xarxa de socis internacionals) facilita les oportunitats de mobilitat dels estudiants. A l’entorn d’un 45% realitza alguna estada a l'estranger durant la carrera, un percentatge molt superior al 20%, que és l’objectiu marcat per Europa per al 2020. Certament, la internacionalització és un eix estratègic del model UPF, que ja és la universitat europea amb més demanda d’estudiants Erasmus amb relació a la seva grandària.

Aquest seria, a grans trets, el model educatiu que defensem a la UPF. Entre els indicadors que n’evidencien el bon funcionament hi trobem, per exemple, les taxes de rendiment i de graduació dels nostres estudiants (en percentatges molt superiors a la mitjana del sistema català) o el grau d’acceptació dels estudis de la Universitat, que es mantenen com els més demandats del sistema, en termes relatius, amb una ràtio de dos estudiants per plaça oferta. D’altra banda, els estudiants que accedeixen a la UPF parteixen d’un altíssim nivell acadèmic (a tall d’exemple, un 16% dels estudiants de nou ingrés del curs 2017-2018 va obtenir matrícula d'honor al Batxillerat) i, un cop finalitzats els seus estudis, es mostren altament satisfets amb la seva experiència formativa a la nostra Universitat (el 91% dels graduats repetiria a la UPF) i troben feina amb una certa facilitat (a l’entorn del 90% treballa), segons dades d’un estudi extern publicat el 2017 per AQU, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Les dades, doncs, semblen evidenciar que el camí és l’indicat. No obstant això, hem de continuar treballant per  mantenir uns estàndards d’exigència elevats i una formació acadèmica sòlida, propera i transversal, que incentivi als nostres estudiants a continuar desenvolupant tot el seu potencial.

Article d'opinió de Jaume Casals, rector de la UPF.

Categories: