Protagonistes UPF Protagonistes UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

“Hi ha moltes persones amb capacitat i voluntat d’estudiar, però sovint manquen recursos per fer front a les seves necessitats”

“Hi ha moltes persones amb capacitat i voluntat d’estudiar, però sovint manquen recursos per fer front a les seves necessitats”

Bea Calvo s’acaba de graduar en Biologia Humana a la UPF. Ara que ha acabat els seus estudis vol dedicar-se a la recerca en l’àmbit de la genòmica i la bioinformàtica.

13.07.2018

Bea Calvo s’acaba de graduar en Biologia Humana a la UPF. Ara que ha acabat els seus estudis vol dedicar-se a la recerca en l’àmbit de la genòmica i la bioinformàtica.

 

- Què és el que et va motivar a fer el grau en Biologia Humana?

L’assignatura que més m’agradava al batxillerat era biologia i m’interessava molt entendre el perquè de les malalties. Aleshores vaig conèixer el grau en Biologia Humana i em va agradar molt veure que estava enfocat a la recerca. Vaig venir a fer una visita a la facultat quan estava a segon de batxillerat i la primera impressió va ser molt positiva. La Mireia Oliver del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU) i els professors Meritxell Girvent i Paco Muñoz van mostrar molt bona disposició, van intentar posar el màxim de facilitats per a que jo pogués estudiar. La facultat és un edifici molt accessible, és tot pla, pots entrar des del carrer i arribar a les classe amb l’ascensor sense ajuda i hi ha laboratoris adaptats amb taulells baixos. Hi ha altres facultats que tenen aules a les que no es pot accedir, portes per les quals no pots entrar, ascensors que no aguanten el pes de la cadira, la qual cosa implica que has de pujar amb muntacàrregues... però aquí en canvi era molt fàcil.

"Tot i que és un grau dur, realment t'ofereix una molt bona formació i aconsegueix treure el millor de tu"

- Què és el que més t’ha agradat del grau? ? I el que menys?

Tot i que és un grau dur, crec que realment t’ofereix una molt bona formació i aconsegueix treure el millor de tu. M’emporto les amistats i les petites anècdotes, i el que menys m’ha agradat ha estat l’estrès i els horaris, la sensació de no saber com ho faràs amb tan poc temps, però al final ho acabes aconseguint.

- Tot just has finalitzat els teus estudis, què significa per a tu aquest pas?

Quan vaig acabar batxillerat, un cop vaig fer la matrícula, la veritat és que encara no sabíem com ho faríem per poder estudiar a la universitat. Jo visc a Calella i els trens fins a la facultat no eren accessibles, en autobús els horaris no concordaven i els meus pares no em podien portar cada dia. Finalment, a l’agost vam trobar un pis adaptat aquí a prop. Per això, si penso en que fa uns anys no sabia ni si podria anar a la universitat, per a mi ara és una gran satisfacció haver acabat el grau.

"Fa uns anys no sabia ni si podria anar a la universitat, per a mi ara és una gran satisfacció haver acabat el grau"

En quin àmbit t’agradaria continuar la teva carrera?

No ho tinc del tot decidit però m’interessa la bioinformàtica i la genòmica. Estic gaudint molt les pràctiques que estic fent al grup de la Mar Albà a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i m’agradaria continuar fent recerca.

Quin consell donaries a un estudiant que és a punt de començar Biologia Humana?

Principalment, que s’ha de ser constant. S’han de dedicar moltes hores però, si és el que vols estudiar, endavant, tot té la seva recompensa.

- Com influeix el fet de tenir mobilitat reduïda a la vida universitària?

No és cap secret que no és gaire usual veure gent amb cadira de rodes, amb una discapacitat física important, estudiant a la universitat. Crec que molta gent que té la mateixa capacitat per estudiar que qualsevol altra persona es queda pel camí. Una gran part de les persones amb discapacitats motrius estudien a distància i segurament els agradaria estar amb companys i fer una vida normal. Entenc que pot ser difícil perquè cada persona té necessitats diferents però les universitats han de fomentar que tothom tingui les mateixes oportunitats.

"Les universitats han de fomentar que tothom tingui les mateixes oportunitats"

Quines creus que són les dificultats més importants de la mobilitat reduïda a l’etapa universitària?

Crec que, en general, les universitats no estan preparades encara. No em refereixo només a l’accessibilitat, sinó a d’altres ajudes que necessitem, com pot ser un assistent. Jo en aquest sentit per a algunes coses he depès de les meves amigues, per elles era normal ajudar-me. Però tampoc és el seu paper, per més que ho facin voluntàriament, crec que és important motivar la independència de l’estudiant. S’ha de seguir treballant en aquesta direcció, a poc a poc i amb voluntat, però no perdre-ho de vista. D’altra banda tothom hauria de poder accedir als estudis i no hauria d’influir tant el nivell econòmic. Un exemple de dificultat ha estat trobar el pis adaptat, ha de ser un pis nou i això vol dir que és més car. En el cas de les residències has de pagar la teva i la de la persona que està amb tu, per tant la despesa es multiplica per dos. Aquest és el problema, hi ha moltes persones amb capacitat i voluntat d’estudiar però sovint manquen mitjans econòmics i recursos per fer front a les seves necessitats.

Categories:

Per a més informació

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]