Protagonistes UPF Protagonistes UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

El destí de la universitat

El destí de la universitat

Article d'opinió de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra

01.06.2018

La meva universitat, la Universitat Pompeu Fabra, és una universitat destacada en ciències socials i humanitats en què han crescut amb molta intensitat, durant els últims 15 anys, els àmbits de la biomedicina i de les TIC. De cop i volta, potser per escapar-se dels elements anestèsics de la increïble i inacceptable crisi política local i global, ha decidit que es deixa desafiar pel concepte de Benestar Planetari, Planetary Wellbeing. I accepta així un compromís inequívoc amb la idea que expressa la pertinença mútua entre el benestar i la salut de tots i el benestar i la salut del planeta. Accepta el desafiament com un desig i alhora com una realitat acadèmica que reuneix una part considerable de la labor efectiva i molt qualificada de la nostra comunitat amb el destí institucional.

Una aposta d’aquestes característiques no es fa sense un grau molt alt de consciència respecte al lloc, no es fa sense una analysis situs de la UPF a Barcelona. El parc de la Ciutadella i el seu entorn estan cridats de nou, com fa més d’un segle, a oferir a la ciutat un punt vital de la seva articulació urbana i de la imatge que brinda al món. Els denaris s’han de fer treballar, i la moneda de la bellesa i l’economia comercial és perfectament compatible amb la de la Barcelona que supera, amb la idea d’una ciutat europea de la cultura i el coneixement, l’enorme i inexplicable cicatriu que representen la platja de vies de l’estació de França i el mur de les feres del zoològic al llarg del carrer Wellington. Aquesta cicatriu, que conté el Parlament de Catalunya i deixa el mar, l’Hospital del Mar, el PRBB i la UPF absurdament lluny del mig de Barcelona, separa ben clarament la ciutat viva del Born de la malauradament congelada Nova Icària i, al meu parer, mereix una discussió pel cap baix similar a la del tramvia de la Diagonal.

La UPF, de cop i volta, potser per escapar-se dels elements anestèsics de la increïble i inacceptable crisi política local i global, ha decidit que es deixa desafiar pel concepte de Benestar Planetari, Planetary Wellbeing

El destí de la universitat no el sé ni ho pretenc. N’hi ha que vaticinen, i ho argumenten bastant bé, que només les universitats molt bones, les que aconsegueixin dur a terme una docència basada en una presencialitat insubstituïble, amb una cultura de respecte a la tradició i una recerca innovadora i productiva de primera que impregnin aquesta docència, sobreviuran a l’època nostra. Perquè aquesta època és precisament la que creu que s’està demostrant que el saber universitari en general no és ni de bon tros una exclusiva de les universitats.

Si entenem per destí les servituds obligades, en canvi, sóc més pretensiós respecte al que en sé. Sé, per exemple, que el legislador i l’administrador es ficaran, com se sol dir, fins a la cuina de la universitat. Com que el sistema no ha dipositat en mi cap responsabilitat prou seriosa, no se’m demanarà que reti comptes de res significatiu. La universitat no podrà seleccionar lliurement el seu professorat i tampoc seleccionarà els seus estudiants. No podrà administrar amb perspectiva els seus recursos, que passaran pel zero absolut cada any, ni podrà decidir com es governa internament, encara que cada quatre anys s’elegirà per sufragi universal ponderat un rector entre els seus catedràtics funcionaris de carrera (faig servir el neutre amb certa vergonya).

No es tracta només d’anar millorant resultats numèrics, sinó de la bona orientació, de focalitzar les energies a la salut del planeta i el benestar de la humanitat

Aquest segon tipus de destí fa molt difícil l’adquisició de compromisos que vagin més enllà del respecte ad nauseam de reglaments i lleis de qualitat d’un detallisme embafador i malfiat. Però ha arribat l’hora de desfer-nos de la teranyina. Leibniz va formular l’optimisme metafísic com una optimització del món possible i Voltaire ho va fer digerible per a la candidesa dels humans. Són filòsofs de pura vigència i actualitat, xuts de coratge per acceptar el desafiament de l’avenir i intentar adquirir un perfil: UPF Planetary Wellbeing. No es tracta només d’anar millorant resultats numèrics, sinó de la bona orientació, de focalitzar les energies a la salut del planeta i el benestar de la humanitat, que planteja reptes als diversos àmbits de coneixement: des de de la salut i la biología a  la política, l’economia, les humanitats, l’enginyeria, el dret o la comunicació.

Una coda. Encara que estigui tan de moda pensar les universitats com si fossin clubs ridículament confrontats, inundats d’enveges i xafarderies, la UPF no pot ser un club intolerant i excloent dels altres aficionats. El nostre campus de la Ciutadella conté des d’avui mateix una invitació a tots els altres clubs (universitats, centres de recerca, fundacions, hospitals, oenagés i governs fins i tot, amics i partits) a provar d’elegir aquest mateix destí, per si de cas fos el nostre, per si de cas fos el seu.

Article d'opinió de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra

Escolta els protagonistes

Escucha a los protagonistas

Listen to the key figures

Categories:

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]