Vés enrere

"He construït el meu mosaic editorial amb les millors tessel·les del coneixement que he pogut aplegar"

"He construït el meu mosaic editorial amb les millors tessel·les del coneixement que he pogut aplegar"

Gonzalo Pontón, editor, historiador i escriptor, ha estat investit doctor honoris causa per la UPF el 22 d'octubre a l'auditori del campus de la Ciutadella. Ha estat acompanyat pel seu padrí Javier Aparicio Maydeu, catedràtic del Departament d'Humanitats i delegat de Cultura de la UPF, i Joaquim Albareda, catedràtic del Departament d'Humanitats i director de l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives de la UPF, ha pronunciat l'elogi.

22.10.2019

Imatge inicial

Gonzalo Pontón, editor, historiador i escriptor, fundador de les editorials Crítica i Pasado & Presente, ha estat investit doctor honoris causa per la UPF en el decurs d'un acte acadèmic que ha tingut lloc el 22 d'octubre del 2019, al migdia, a l'auditori del campus de la Ciutadella. L'acte ha estat presidit pel rector de la Universitat, Jaume Casals, que ha estat acompanyat a la taula presidencial per Mònica Figueras, vicerectora per al compromís social i la igualtat, Pere Torra, secretari general.

Gonzalo Pontón és la 17a. personalitat que la UPF investeix com a doctor honoris causa, des del curs 1999-2000

És la 17a. personalitat que la UPF investeix com a doctor honoris causa, la distinció màxima que la Universitat concedeix a una persona en reconeixement a la seva formació científica, universitària o per uns valors que es manifestin identificant-se amb la institució. Es tracta, per tant, de persones de gran rellevància per la seva especial vinculació amb la universitat, per aportacions al progrés, la ciència i la cultura.

La cerimònia, que s'ha pogut seguir en directe a través de la web de la Universitat, i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #PontónHonorisUPF, ha inclòs l'actuació de l'Aula de Teatre de la UPF i la interpretació de dues peces al piano a càrrec d'Emili Blasco.

Inici de l'acte i lectura de l'acord del Consell de Govern 

Després de l'entrada de la comitiva d'autoritats acadèmiques al so de "El preludi inicial del clau ben temperat", de Johann Sebastian Bach, interpretada al piano per Emili Blasco, Jaume Casals ha fet l'obertura de l'acte. Seguidament, Pere Torra, secretari general de la UPF, ha llegit de l'acord del Consell de Govern de 14 de desembre del 2018 de concessió del títol de doctor honoris causa per la UPF (a proposta del Departament d'Humanitats) de Gonzalo Pontón.

L'acord esmenta la voluntat de la UPF de concedir-li aquesta distinció "per ser un referent en la difusió del pensament històric, polític, humanístic, literari i científic de màxima categoria intel·lectual, mitjançant la seva labor com a editor i historiador".

Amb tot el públic dempeus, el doctorand, acompanyat del seu padrí Javier Aparicio Mayeu, catedràtic del Departament d'Humanitats i delegat de Cultura de la UPF, han entrat a l'auditori sota els acords de la "Sarabanda de la Suite en re menor", de Georg Friedrich Händel, interpretada de nou per Emili Blasco al piano.

Seguidament, membres de l'Aula de Teatre de la Universitat han fet una lectura dramatitzada de dos dels textos preferits del doctorand: "Preguntes d'un treballador que llegeix", de Berthold Brecht, i "De vita beata", de Jaime Gil de Biedma.

Elogi del doctorand a càrrec de Joaquim Albareda

Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna del Departament d'Humanitats i director de l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la UPF, ha estat l'encarregat de pronunciar la laudatio del doctorand. 

Laudatio de Joaquim Albareda (document pdf, en català, 8 pàgs.)

Vídeo de la laudatio de Joaquim Albareda (22.30 min)

Extractes de la laudatio

“Pontón és un dels grans editors –possiblement el més important en actiu– dels darrers cinquanta anys a Espanya, i a més, ha desenvolupat la seva tasca mitjançant una estreta aliança amb el món acadèmic. D’altra banda, es tracta d’un editor que té ben assumit el compromís social de la seva feina i que entén l’edició com un instrument d’intervenció cultural per oferir a la societat eines de comprensió del món”.

És ben cert que una part de l’èxit en la seva tasca com a editor rau en el fet que Gonzalo Pontón ha sabut teixir associacions decisives amb alguns dels noms més rellevants del pensament humanístic i científic de la universitat catalana i espanyola. Els tres referents fonamentals en aquest sentit, per transcendència i durada, han estat Josep Fontana, Manuel Sacristán i Francisco Rico, amb el quals ha mantingut en el decurs dels anys una fèrtil col·laboració.

“La d’Ariel va ser, sens dubte, una empresa heroica: tant en el sentit de la renovació radical del panorama bibliogràfic com en el del compromís ideològico-polític contra la dictadura i per construir una societat millor”.

“Durant els gairebé trenta-cinc anys en què va marcar el rumb de Crítica, Pontón va convertir aquesta editorial en el principal segell de referència en la publicació i difusió del pensament històric, polític, humanístic i científic de màxima categoria intel·lectual, tant pel que fa als autors espanyols com als internacionals, amb un catàleg superior als mil cinc-cents títols”.

En aquesta darrera etapa l’editor-historiador esdevé historiador tout court, i el 2016 publica “La lucha por la desigualdad. Una historia del mundo occidental en el siglo xviii”, una sòlida aportació a la història social i de les idees del segle xviii europeu que va merèixer el Premio Nacional de Ensayo (2017).   

És per aquesta dilatada trajectòria en el món de l’edició, marcada per l’excel·lència –que jo no hauria pogut reconstruir amb tant detall sense l’ajut indispensable de Gonzalo Pontón Gijón, a qui vull expressar el meu agraïment– però també caracteritzada pel seu compromís ferm amb el saber, amb la consciència crítica, amb la llibertat i amb la igualtat, que la Universitat Pompeu Fabra ha volgut distingir Gonzalo Pontón amb el títol de doctor honoris causa”.

Investidura de Gonzalo Pontón i discurs d'acceptació

Un cop acabada la laudatio, ha arribat el moment més solemne de la cerimònia, amb la investidura de Gonzalo Pontón, quan ha rebut la medalla honoris causa de la UPF de mans del rector Jaume Casals, que li ha fet una abraçada de fraternitat en senyal d'incorporació al Claustre de doctors de la Universitat.

“Pel Consell del Govern de la UPF heu estat nomenat doctor honoris causa, en testimoniatge i reconeixença dels vostres rellevants mèrits. En virtut de l’autoritat que m’ha estat conferida, us faig lliurament d’aquesta medalla, símbol d’aquest títol, i del diploma acreditatiu”, ha afirmat el rector.

Ja com a nou doctor honoris causa de la UPF, Gonzalo Pontón ha pronunciat el seu discurs d'acceptació.

Vídeo del discurs d'acceptació (22:58 min)

Extractes del parlament de Gonzalo Pontón

“Deixeu-me dir-vos de seguida que la meva feina no l’he viscuda mai com un treball, sinó com una celebració continua, i que els deus del llibre sempre m’han beneït -per alguna raó esotèrica pròpia de la seva condició irracional- amb tota mena de ventures que han fet del meu treball d’editor una gratificació constant i permanent. Així doncs, em preguntava: per què mereix un premi tota una vida de premis? He fet per esbrinar-ho.”

“És possible que el Consell de Govern s’hagi emmirallat davant el mosaic que he anat construint al llarg de 55 anys de treball editorial. Si aquest és el cas, he de dir amb orgull, potser amb petulància, que el Consell no va errat: el mosaic és certament esplèndid”.

“Del primer (Manuel Sacristán) -un dels filòsofs més importants del segle XX-, vaig aprendre a pensar lògicament i a entendre que el treball intel·lectual comporta una gran responsabilitat personal. Del segon (Josep Fontana) -un dels historiadors més importants del segle XX-, ho vaig aprendre gairebé tot. Josep Fontana, professor d’aquesta casa, fundador de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, mort -només biològicament- ara fa 14 mesos, va ser al llarg de prop 50 anys el mestre i l’amic que tothom voldria tenir”. 

“Per a mi, la finalitat última de la història, més enllà d’estar d’acord en usar tots els materials per fer-la, era l’entera comprensió del món. Pensava aleshores -i ho segueixo pensant ara- que tot el coneixement humà forma part de la història”. [...] La ciència històrica, almenys la que jo estimo, no és una ciència freda; és una eina per a la formació d’una consciència crítica”.

“He dit que he estat molt afortunat en el desenvolupament de la meva tasca d’editor. Hauria d’haver dit, també, que aquest treball ha estat una benedicció per a mi perquè, entre altres coses, m’ha permès conrear l’amistat i, si em perdoneu la presumpció, també l’afecte d’alguns gegants de la historiografia mundial”.

“El mosaic editorial és com el vel de Penèlope: cal recomençar-lo cada dia. Quan el 2009 vaig fer 65 anys, els meus socis van decidir que m’havia arribat l’hora de la jubilació. Pobres, no sabien que no hi ha manera de jubilar la passió editorial”.

“Un cop més els deus del llibre em somriuen i m’afalaguen: ara, valent-se de la Universitat Pompeu Fabra com només ells ho poden fer, em conviden, per dir-ho amb versos de Joan Brossa, a pujar “al pedestal amb altivesa…/ I jo sense sortir de la sorpresa…”.

Parlament de Jaume Casals

Ja en el darrer tram de l'acte, Jaume Casals ha pronunciat el parlament de clausura, que ha iniciat amb un pensament per a Salvador Giner, mort recentment, “un bon company, com a professor que va ser de la UPF de manera fugaç, i també a l’Institut d’Estudis Catalans”.

El rector de la UPF, fent referència a un dels autors que formen part del catàleg de Gonzalo Pontón, ha afirmat que “no em puc estar de fer un comentari sobre les lleis de l’estupidesa humana de Carlo Maria Cipolla: aquests dies estem comprovant a Catalunya i a Espanya la confirmació de l’estupidesa humana”. I ha afegit: “Com passa en l’astronomia, que les lleis es formulen i al cap d’uns anys es confirmen, estem verificant les dades que s’havien acumulat fins ara, estem arribant a la confirmació definitiva”.

Seguidament, i per exemplificar el significat de la història, Jaume Casals ha parafrasejat Nietzsche: “El veredicte del passat és com el veredicte de l’oracle: no el podrem entendre si no som constructors del present i arquitectes del futur”. En aquest sentit, per al rector de la UPF, els historiadors i la història són un aspecte bàsic per a la universitat: “La història s’ha d’entendre com antigament, una mena de gènere, de recerca, propera a la paraula ‘crítica’. És com el cor de la universitat i de tots els seus àmbits”, ha emfasitzat.

Finalment, Jaume Casals ha convidat a tothom a pensar en el llibre com a “centre” de la institució: “En aquesta universitat, si ens referim a la qualitat que pugui tenir, la té perquè està enfilada damunt de tots els llibres que han llegit tots els seus membres, i també dels que han escrit”, ha conclòs.

Petita biografia de Gonzalo Pontón

Gonzalo Pontón Gómez (Barcelona, 1944) és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat tota la seva activitat laboral en el sector editorial, durant prop de 55 anys. Com a historiador, s’ha interessat per temes com ara la il·lustració, el capitalisme, el liberalisme i la desigualtat social.

Va començar l’any 1964 a Ediciones Ariel, on va fer de corrector d’impremta, i en la qual va ser editor a principis dels anys 70. El 1976, amb el suport econòmic de Juan Grijalbo, va fundar Crítica, per publicar assajos censurats per la dictadura. En aquesta editorial (adquirida per Planeta el 1999), va rebre el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural (2007) i en va ser conseller delegat fins a la seva jubilació, l’any 2009, després de publicar més de 2.500 títols. Una de les fites més importants a Crítica va ser la publicació de "Memorias, Cuadernos robados y Obras"de Azaña, que va sumar 100.000 exemplars.

El 1976 va fundar l'editorial Crítica, per publicar assajos censurats per la dictadura

L’any 2011 va fundar l’editorial Pasado & Presente, que actualment presideix, i en la qual publica llibres escollits (no més de 16 a l’any), amb tirades que oscil·len entre 2.000 i 2.500 exemplars. Amb la seva obra La lucha por la desigualdad: una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, la primera publicada per Pasado & Presente, va ser reconegut amb el Premio Nacional de Ensayo 2017, concedit pel el ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Ha estat director del Gran Diccionario Enciclopédico Grijalbo, conseller delegat del grup Grijalbo-Mondadori i director de l’Àrea Universitària del Grupo Planeta. Va presidir la Cambra del Llibre de Catalunya (1994-1998) i  la comissió de comerç exterior de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Va ser membre de la Junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya i representant d’Espanya en al comissió Freedom to Publish, de la International Publishers Association.

Àlbum de fotos de l'acte d'investidura

> Àlbum de fotos de l'acte publicat a Flickr

Honoris causa Gonzalo Pontón

Vídeoresum de l'acte d'investidura publicat a Youtube

> Vídeoresum de l'acte d'investidura

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit