Vés enrere

Un projecte arqueològic ajuda a entendre la transició de la recol·lecció cap a l’agricultura i el sedentarisme al sud-oest de l’Amazònia

Un projecte arqueològic ajuda a entendre la transició de la recol·lecció cap a l’agricultura i el sedentarisme al sud-oest de l’Amazònia

La recerca l'està portant a terme Javier Ruiz-Pérez, estudiant del doctorat en Història de la UPF, sota la direcció de Marco Madella (ICREA-UPF) i d'Umberto Lombardo (Marie Curie Fellow), tots tres membres del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics. L'estudi pot ser de gran ajuda per dissenyar polítiques agrícoles i ambientals a l'Amazònia.

18.10.2018

El creixent nombre de jaciments arqueològics descoberts a l’Amazònia ha provocat un canvi de paradigma pel que fa a la comprensió de l’Amèrica del Sud precolombina, ja que s’han trobat proves arqueològiques de societats agrícoles complexes en moltes zones de la conca de l’Amazònia.

Aquestes societats ja estaven presents durant els darrers aproximadament 2.500 anys, fins a l’arribada dels europeus, però la recerca actual mostra cada cop més que el poblament de l’Amazònia es va iniciar fa uns 10.000 anys per part de grups de caçadors-recol·lectors.

No obstant això, i malgrat un augment del nombre d’estudis en aquest àmbit, avui dia hi ha molts dubtes sobre com i quan els grups humans d’aquesta ecoregió van començar a utilitzar estratègies de producció d’aliments (cultiu i /o agricultura) i van adoptar el sedentarisme.

Un projecte de recerca de la Universitat Pompeu Fabra (que ha començat aquest 2018 i es preveu que acabi l'any 2020) a càrrec de tres investigadors del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs), està fent avenços importants en aquesta línia.

“Aquesta recerca ens dóna l’oportunitat d’entendre millor, en primer lloc, el canvi des de la recol·lecció a la producció d’aliments, i en segon lloc, les activitats econòmiques practicades abans, durant i després d’aquesta transició”

Es tracta de Javier Ruiz-Pérez, estudiant del Programa de Doctorat en Historia de la UPF (estudis en arqueobotànica  i paleoecologia), i investigador principal d’una beca de National Geographic, sota la direcció de Marco Madella, professor d’investigació ICREA-UPF, i d'Humberto Lombardo, investigador Marie Curie, ambdós del Departament d'Humanitats de la Universitat.

“Aquesta investigació ens dóna l’oportunitat d’entendre millor, en primer lloc, el moment del canvi des de la recol·lecció a la producció d’aliments, i en segon lloc, les activitats econòmiques practicades abans, durant i després d’aquesta transició”, asseguren els investigadors.

“La nostra recerca pot ajudar al debat al voltant de l’explotació dels recursos naturals que es va produir a la zona de Llanos de Moxos durant l’Holocè, amb especial èmfasi en les interaccions socioecològiques que van conduir a l’adopció del sedentarisme i a les estratègies de subsistència agrícola”, detallen.

Una reconstrucció arqueològica dels darrers 10.000 anys basada en l’estudi de les illes del bosc

L’objectiu d’aquest projecte és examinar la transició de la recol·lecció a l’agricultura al sudoest de l’Amazònia, a través d’una reconstrucció arqueològica contínua dels últims 10.000 anys. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme una excavació arqueològica a la Reserva Natural Barba Azul, ubicat als Llanos de Moxos (Amazònia boliviana), una sabana subjecte a inundacions de 150.000 quilòmetres quadrats d’extensió.

La reserva inclou un important paisatge arqueològic, compost per assentaments situats en uns turons anomenats “illes de bosc”, així com camps agrícoles i calçades. Les illes de bosc, sobretot distribuïdes al llarg dels rius, són peces clau per a aquesta recerca: els caçadors-recol·lectors i els grups agrícoles les van construir i les van ocupar en l'època precolombina. Així, es tracta d’uns arxius culturals de milers d’anys d’ocupacions antròpiques.

Es considera que a les illes de bosc i les àrees del voltant la gent cultivava (blat de moro, mandioca i carbassa, entre d'altres cultius), a vegades mitjançant la construcció de camps elevats per protegir els cultius de les inundacions estacionals. Les tècniques agrícoles d'aquests grups podrien també haver inclòs la fertilització dels camps a través de l'aportació de matèria orgànica provinent dels canals que drenaven els camps.

Vídeo gravat en dron on es veuen els camps elevats precolombins i l'illa de bosc Illa Manechi, a la Reserva Natural de Barba Azul

Comprendre l’expansió de l’estil de vida sedentària i les seves implicacions actuals

La transició de l’alimentació a les economies de producció d’aliments va ser un procés curt o llarg? Les societats precolombines van començar a conrear plantes alhora que feien recol·lecció per menjar? Quines espècies de plantes van utilitzar?

Analitzar i comprendre l’abast d’aquestes qüestions, segons els investigadors de la UPF, és fonamental, perquè l’inici i l’expansió de l’estil de vida més sedentària en l’agricultura a la conca de l’Amazònia ha tingut implicacions profundes, tant per als humans com per als paisatges de la regió.

“Entendre aquestes dinàmiques del passat pot ser útil per al present, especialment pel que fa a la gestió actual de l’Amazònia. Considerem que aquest tipus de recerca pot ser de gran utilitat per dissenyar polítiques agrícoles i ambientals més sostenibles, i equilibrar la presència humana i mantenir el medi ambient”, explica Marco Madella.

El projecte de recerca està finançat per dos ajuts: el Young Explorers Grant 2017, atorgat per la National Geographic Society, i una beca predoctoral del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Espanya de la convocatòria de l’any 2016.

 

Escolta els protagonistes

Escucha a los protagonistas

Listen to the key figures

Categories:

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]