De quina manera els coneixements neurocientífics sobre el cervell ens permeten optimitzar les estratègies educatives, en esdevenir una disciplina científica que contribueix a nodrir la pedagogia? Els coneixements en neurociència alteren la pedagogia, o just al contrari permeten reforçar les estratègies actuals?

Sobre els formadors:

Antonio Zabala, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació. És el president i director pedagògic de l'Institut de Recursos i Investigació per la Formació (IRIF), ha dirigit diferents recerques en el camp del desenvolupament curricular, la innovació educativa i de l'ús de la intel·ligència artificial en les activitats d'ensenyament aprenentatge. Des de 1980 ha estat assessor d'escoles, institucions educatives i administracions de Catalunya, l'Estat espanyol i de Llatinoamèrica, en l'elaboració de plans d'estudis i la formació del professorat.

David Bueno, doctor en Biologia. La seva trajectòria professional i acadèmica està centrada en la genètica del desenvolupament i la neurociència i la seva relació amb el comportament humà, inclosos els processos d'aprenentatge. Des de fa 21 anys és el coordinador de la matèria de Biologia de les Proves d'Accés a la Universitat a Catalunya, on ha potenciat el canvi de les preguntes memorístiques tradicionals per preguntes de reflexió i anàlisi en contextos reals. La pedagogia és la disciplina acadèmica que té per objecte l'estudi de l'educació, dels principis i regles de l'ensenyament. Tradicionalment ha analitzat com aprenem, i quines estratègies són més efectives en cada situació. Tanmateix, el cervell és l'òrgan que ens permet aprendre i modular el comportament. És l'òrgan de la pensa, i una de les seves funcions principals és adaptar el comportament de les persones segons quin sigui l'ambient on han crescut i on viuen, i això inclou l'ambient educatiu i l'estil d'educació.

Inscriu-te en aquest enllaç.