Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Cinc alumni de la UPF, nous talents en sociolingüística catalana

Cinc alumni de la UPF, nous talents en sociolingüística catalana

Són Joana Pena, Sandra Sabaté, Mar Floristán i Miguel Vázquez, de la Facultat de Traducció, i Tàfol Badenes, del Departament de Ciències Polítiques i Socials; premiats a la 7a. edició d'aquest guardó que atorga la Societat Catalana  de Sociolingüística, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

04.11.2020

Imatge inicial

Cinc alumni de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF: Joana Pena, Sandra Sabaté, Mar Floristán i Miguel Vázquez, i Tàfol Badenes, alumni del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, han estat premiats en la 7a. edició del guardó Nous talents en sociolingüística catalana que atorga la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Traduir de manera efectiva els mems de llengua anglesa

Mar Floristán ha estat premiada pel seu treball de Màster en Estudis de Traducció "How do you meme? La transcreación y la adaptación cultural en memes de Internet". Mario Bisiada, docent de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge (FTCL) de la UPF, va ser el seu tutor. Aquest treball estudia la traducció dels mems, que es defineixen com a bromes multimodals (és a dir, combinacions d’imatges i text) que es repliquen ràpidament a Internet. Es planteja la qüestió de com la pàgina d’Instagram @memsdelaterra tradueix de manera efectiva els mems de llengua anglesa.

"Com que els mems es produeixen i distribueixen tant ràpidament, sovint no se sap qui era l’autor/a o quina era la intenció original del mem. Això comporta problemes específics pels estudis de traducció, i Floristán ho analitza a través de la «transcreació», una estratègia de traducció que consisteix en una transposició creativa dels elements textuals del missatge original combinada amb l’adaptació dels elements no textuals i de la localització del producte multimodal", explica Bisiada.  Una de les conclusions del treball és que els joves catalans saben usar la tècnica de la transcreació per crear productes propis preservant i difonent la seva llengua i identitat.

Anàlisi dels arguments a favor i en contra de la immersió lingüística

Avui en dia, hi ha diversitat d’opinions quant al model lingüístic del sistema educatiu català i el debat entre defensors i detractors de la immersió lingüística torna a ser molt present, sobretot als cercles polítics: tots els partits catalans s’hi han posicionat a favor o en contra i han presentat propostes de política lingüística diferents.

Joana Pena, alumni del grau en Traducció i Interpretació ha estat premiada pel Treball de Fi de Grau "La immersió lingüística a la corda fluixa: Anàlisi de polítiques lingüístiques", amb la supervisió de Joan Costa, docent de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.

L’objectiu d’aquest treball de final de grau és, doncs, analitzar i comparar totes aquestes propostes de forma objectiva per determinar-ne el grau de validesa. Ara bé, per fer aquesta avaluació calen unes bases teòriques i, per tant, a la primera part del treball també s’hi inclou un resum sobre el procés de recuperació del català a l’escola i, a la segona, una síntesi dels passos que cal seguir per analitzar una política pública.  

"Gràcies a això, a la tercera part, podem presentar aquesta avaluació de les diverses propostes polítiques, agrupades en tres blocs: els partits que consideren la immersió un model injust perquè desafavoreix la població castellanoparlant i perquè impedeix l’aprenentatge del castellà i de l’anglès; els que no s’hi oposen, però pensen que cal flexibilitzar-la per compensar dèficits lingüístics i donar més pes a les terceres llengües, i els que la defensen perquè creuen que és l’únic model viable per garantir els drets de tots els ciutadans", explica Joan Costa, tutor del treball. Els resultats d’aquesta anàlisi mostren que, efectivament, el model de conjunció en català, tot i no ser perfecte, continua sent el més just i permissible per preservar l’equilibri i l’harmonia de la nostra societat.

La influència del sistema educatiu en la creació d’un estàndard occidental a les Terres de l’Ebre

Un dels problemes lingüístics més presents a les Terres de l’Ebre és la infravaloració i el desconeixement dels usos lingüístics de la variant dialectal de la zona, el tortosí, que es poden fer servir a l’estàndard. Com a conseqüència, els trets lingüístics genuïns i normatius del tortosí es substitueixen pels del model del català central i es crea una situació d’endodiglòssia.

El Treball de Fi de Grau guardonat de Sandra Sabaté, alumni del grau en Llengues Aplicades, dirigit per Joan Costa: "La influència del sistema educatiu en la creació d’un estàndard occidental a les Terres de l’Ebre", apunta a que el sistema educatiu, com a part del procés d’implementació lingüística, hauria de proporcionar les eines i els coneixements necessaris als alumnes per poder crear un model d’estàndard coherent amb els trets del seu dialecte. Ara bé, com afecten les característiques del model lingüístic que s’ensenya a les aules de les Terres de l’Ebre la promoció del prestigi social o el foment de prejudicis lingüístics dels usos del tortosí?

El treball cobreix dos objectius principals: d’una banda, analitza quin model de català estàndard vehiculen els docents de llengua catalana d’una mostra de vuit instituts de les Terres de l’Ebre i, d’altra banda, descobreix la influència del sistema educatiu en la creació d’un model d’estàndard concret. Els resultats de l’estudi mostren que hi ha una clara preocupació per la presència del tortosí tant a les classes de català que imparteixen els docents que han participat, com als projectes lingüístics dels centres que el Departament d’Educació ajuda a aplicar. Tanmateix, s’han descobert altres factors, com el model que difonen els materials didàctics o la preferència d’alguns docents pel model estàndard del català central, que juguen en contra de la difusió d’un estàndard basat en el els trets del tortosí. 

Polítiques língüístiques i influència del castellà en el valencià

La ciutat de València constituïx una comunitat de parla on entren en contacte dues llengües: el castellà i el valencià. La primera ocupa a l’actualitat una posició privilegiada que genera una considerable pressió diglòssica sobre la segona.

Miguel Vázquez, alumni del grau en Llengues Aplicades, ha estat premiat pel treball de Fi de Grau: "Transferències lèxiques i actituds lingüístiques en el castellà de València", supervisat per Joan Costa. Com ha manifestat "en aquest estudi emprem un corpus de valencianismes freqüents en el castellà de la ciutat per tal d’avaluar si els parlants nadius els utilitzen i si saben que són transferències, tot classificant els informants per gènere, edat, nivell de valencià i actituds lingüístiques".

Els resultats mostren que existeix una correlació positiva entre les actituds tolerants envers la llengua minoritzada i l’ús i reconeixement de valencianismes. També s’observa aquesta tendència entre nivell de valencià i positivitat de les actituds. Per tant, la pervivència inesperada de lèxic valencià se sosté sobretot en la valoració ideològica de la llengua, i no tant en altres escales com ara la generacional.


Tàfol Badenes, en el seu seu Treball Fi de Grau en Ciències Polítiques i Socials dirigit pel docent Marçal Farré: "La política lingüística del govern valencià (2015-2019)", reprèn la mateixa problemàtica contemplada des d'un punt de vista diferent.

A partir de la literatura teòrica, elabora unes categories de polítiques lingüístiques (normalització, recuperació, promoció i promoció limitada), i fa una revisió  la legislació aprovada en la matèria. Aquesta serveix per fer una avaluació del disseny de les  polítiques públiques, així com per determinar quina és la tipologia de polítiques que s'han impulsat. L'anàlisi es divideix per àmbits i determina que en la majoria d'àmbits les polítiques foren de promoció.

Les presentacions dels guardonats es van fer el dimarts 27 d’octubre i avui dimecres 4 de novembre de 2020, a partir de les 17.00 hores. Per seguir-les, cal accedir a https://blogs.iec.cat/socs/, on hi ha l’enllaç per a connectar-se a les sessions. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit