ALLENCAM | COLT | GEDIT | GELIT | GLIF | GRAC | GR@EL | GRAMMAR & COGNITION LAB | GREPG | INFOLEX | IULATERM | TRADILEXTRILCAT |  URLING | 

 

GRUPS I UNITATS DE RECERCA DEL DEPARTAMENT
 

allencam

ALLENCAM (UR-LING): Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe

ALLENCAM és el grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya (SGR 140) especialitzat en adquisició de  llengües a la UPF, on té la base des del 2004. Actualment està integrat per 23 membres de diferents universitats de dins (Universitat de les Illes Balears i Universitat Autònoma) i de fora del pais. La recerca del grup se centra en l'estudi de com adquirim llengües (primeres, segones, etc.) i com hi influeixen els diferents contextos: dins i fora de l'aula, a la família, en estades a l'estranger, tant en situacions de bilingüisme i immersió, com de trilingüisme i multilingüisme. Ens interessen els fenòmens lingüístics: sintaxi, morfologia, fonètica, així com la pragmàtica i el discurs>; però també els factors individuals, cognitius i emocionals en l'adquisició de llengües i els fenòmens interculturals. Estudiem l'adquisició de l'anglès, del català, de l'espanyol, del francès, del rus i d'altres llengües. ALLENCAM forma part de la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-LING) de la UPF.

PARAULES CLAU: adquisició del llenguatge, bilingüisme, contacte lingüístic, adquisició L1, adquisició L2.

 

COLT (UR-LING): Computational Linguistics and Linguistics Theory

El grup de Lingüística Computacional i Teoria Lingüística (COLT) combina mètodes lingüístics teòrics tradicionals amb eines quantitatives i computacionals per estudiar com funciona el llenguatge. Se centra en el modelatge computacional, utilitzant tècniques d'Intel·ligència Artificial (en particular, mètodes d'aprenentatge automàtic, com ara les xarxes neuronals i el Deep Learning). Un dels interessos específics del grup és la semàntica, o l'estudi del significat, i l'estem explorant amb mètodes que poden induir representacions semàntiques directament a partir de dades lingüístiques. COLT pertany a la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-LING).

PARAULES CLAU: lingüística computacional; lingüística teòrica; processament del llenguatge natural;semàntica computacional; llenguatge i visió; teoria semàntica; pragmàtica; deep learning; xarxes neuronals; intel·ligència artificial; ciència cognitiva.

TEMES DE RECERCA: referència; significat de les paraules; modulació de significat; polisèmia; denominació d'objectes; semàntica eventiva; memòria en xarxes neuronals; emergència i evolució del llenguatge; comunicació entre agents artificials.

 

GEDIT 

GEDIT: Grup d'Estudis del Discurs i de la Traducció 

El Grup d'Estudis del Discurs i de la Traducció (GEDIT) és la confluència de dos grups de recerca consolidats anteriors: el Grup d'Estudis del Discurs (GED) i el Centre d'Estudis del Discurs i de la Traducció (CEDIT), amb una trajectòria d'activitats i interessos de recerca comuns. Els estudis del discurs són un enfocament compartit per analitzar situacions comunicatives diverses, sovint marcades pel multilingüisme i la multimodalitat. Les línies de recerca del GEDIT són (i) la pragmàtica del discurs (lingüística contrastiva, de corpus i enunciativa, i aplicada a la interpretació/mediació social); (ii) els estudis sociolingüistics (multilingüisme i diversitat); (iii) l'anàlisi crítica del discurs (multimodalitat, discurs i identitats culturals, discurs i gènere, discurs i transformació social); (iv) els estudis de traducció dels gèneres multimodals (traducció audiovisual); (v) enfocaments traductològics i discursius a la traducció especialitzada jurídicoeconòmica; (vi) l'estilística aplicada a la traducció literària. GEDIT pertany al grup SGR TRADILEX.

PARAULES CLAU: discurs; multimodalitat; anàlisi crítica del discurs;  pragmàtica; sociolingüística; multilingüisme; estudis contrastius; traducció especialitzada; traducció audiovisual; estilística aplicada a la traducció; mediació social.

  

GELIT 

GELIT: Grup d'Estudis de Literatura i Traducció (GELIT)

L'activitat de recerca del grup està centrada en les relacions entre literatures. Cinc àmbits culturals són objecte d'atenció, definits per la llengua: alemany, anglès, rus, castellà i català. Se n'estudien les relacions interculturals; la recepció crítica d'altres literatures; i les traduccions (història i praxi concreta). Es parteix del principi que els textos literaris, en la seva circulació al llarg del temps, han estat sempre reinterpretats, reutilitzats per a nous propòsits i adaptats; i que les obres traduïdes han contribuït d'aquesta manera a la renovació dels sistemes literaris i culturals en proposar i validar exemples que no es trobaven disponibles dins el mateix sistema. Entre els resultats concrets de l'activitat del grup destaquen la recuperació i estudi dels textos (traduccions i reflexions) i la construcció d'interpretacions (dinàmica històrica i poètiques, condicionants socials com la censura o l'exili, aspectes temàtics com les representacions de la violència i la guerra).

PARAULES CLAU: relacions interculturals, recepció literària, traducció literària, història de les traduccions, literatura alemanya, literatura anglesa, literatura catalana, literatura espanyola, literatura russa

 

GLiF (UR-LING): Grup de Lingüística Formal

El GLiF és el grup de recerca de lingüística formal de la Universitat Pompeu Fabra. Els membres del GLiF treballen en la descripció formal de l'arquitectura del llenguatge humà i en les interaccions entre diferents mòduls (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica) basats en dades de nombroses llengües, sobretot de les famílies lingüístiques romànica, germànica i eslava i de llengües de signes. El GLiF forma part de la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-LING).

PARAULES CLAU: lingüística formal; morfosintaxi; semàntica; pragmàtica; interfícies de sintaxi/semàntica/pragmàtica; canvi lingüístic i variació; gramàtiques de llengües de signes.

TEMES DE RECERCA: realització dels arguments, anàlisi formal del discurs de llengües de signes, estructura informativa, interacció de la semàntica lèxica i composicional, modificació, diferències de modalitat entre llengües de signes i orals, significat no veritatiu-condicional, estatus de les formes verbals no finites en la gramàtica.

 

GraC

Grammar & Cognition Lab

El GraC estudia les relacions entre el llenguatge i la cognició mitjançant l’estudi dels patrons lingüístics en desordres cognitius. Les patologies del llenguatge han estat molt reveladores per a la teoria lingüística, especialment l’afàsia per accident cerebrovascular i el trastorn específic del llenguatge. El GraC pretén ampliar la gamma de dades clíniques que es consideren rellevants a aquest respecte, incloent els patrons anòmals de llenguatge que es troben a tot l’espectre autista, l’esquizofrènia, els síndromes genètics i la demència. Advoquem per un treball que integri bidireccionalment les ciències del llenguatge i les disciplines clíniques (i les escoles d’atenció especial), de manera que els resultats dels nostres estudis puguin traduir-se en un benefici pel pacient. Utilitzem un ampli rang de mètodes que comprenen des d’anàlisis de comportament lingüístic fins a l’ús d’eines neurolingüístiques, com ara la imatge per ressonància magnètica (MRI), eye-tracking i electroencefalografia (EEG). La determinació del grup de recerca GraC és conjugar els seus estudis empírics i experimentals i la teoria lingüística aparellada al marc filosòfic conegut com ‘lingüística no Cartesiana’. El GRAC forma part de la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-LING).


PARAULES CLAU: lingüística clínica; trastorns cognitius; variació lingüística; llenguatge i pensament; autisme; esquizofrènia; demència.

 

GR@EL: Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües

Investiguem diversos aspectes de l’ús, l'aprenentatge i l’ensenyament de llengües (CA, ES, FR, AN; L1, L2, addicional, herència) en diversos nivells educatius (secundària, universitat i adults), en contextos formals i informals, com els gèneres acadèmics, els materials didàctics, la competència plurilingüe, les TIC (xarxes socials, traductors, IA), la interacció entre aprenents i la tutoria o l’autoregulació de l’aprenent. Combinem mètodes etnogràfics (entrevista, observació, estudi de casos), lingüístics (còrpora lingüística, anàlisi discursiva) i educatius (observació i intervenció a l’aula, anàlisi de seqüències didàctiques) per aportar millores a problemàtiques actuals com l'impacte d'internet a l'escola, l'acollida de migrants, el tractament de la diversitat lingüística o l'accés a l'escriptura acadèmica i a la comunitat científica. Des de 2004 hem liderat 12 projectes R+D, hem generat 57 tesis, més de 350 publicacions científiques (entre articles i capítols de llibre) i centenars de participacions en congressos. Som un grup reconegut i finançat per l'AGAUR des de 2005.

PARAULES CLAU: ensenyament de llengües, aprenentatge de llengües, alfabetisme, plurilingüisme, literacitat, nous alfabetismes, lectura, escriptura, gènere discursiu, anàlisi del discurs, lingüística del text, autonomia de l'aprenent, autoregulació, tractament integrat de llengües, TIC, e-learning, lectura en línia, EVA (entorn virtual d'aprenentatge), EPA (entorn personal d’aprenentatge).

 

GrEPG (UR-LING): Grup d'Estudis de Prosòdia i Gestualitat

El GrEPG és un grup de recerca centrat en la investigació de la interacció entre prosòdia i fonologia segmental, de la interfície prosòdia i pragmàtica, prosòdia i sintaxi, així com la construcció de teories i models sobre aquests aspectes d'interacció de la prosòdia amb altres disciplines. Són també temes d'interès del grup la prosòdia i la fonologia de l'entonació, l'adquisició, tecnologies de la parla, etc. Sobretot, les llengües que estudien els membres del grup són el català, el castellà i l'occità. El GrEP forma part de la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-LING).

PARAULES CLAU: pròsodia; gest; cognició; semàntica i pragmàtica; adquisició de la prosòdia i del gest.

TEMES DE RECERCA: prosòdia audiovisual; prosòdia, gest i pragmàtica; adquisició de la prosòdia i el gest; cognició corporeïtzada i adquisició del llenguatge; adquisició de la pronunciació en segones llengües.

 

INFOLEX (IULA): Grup de Recerca en Informació Lexicogràfica

La denominació del grup INFOLEX anuncia els eixos que el vertebren: Info d'informació i informatització i lex de lèxic i lexicografia. L'estudi del lèxic com a objecte dels diccionaris, tant monolingües com bilingües, així com la informació que duen i que poden dur els diccionaris n'és el camp d'interès. Tots els membres tenen treballs sobre vocabulari i lèxic des de diferents aspectes d'estudi, sobretot descriptius i aplicats, i que cerquen descripcions detallades i precises d'aspectes semàntics, morfològics i sintàctics que rebin o puguin rebre atenció als diccionaris i l'estudi dels quals, també, pugui aportar millores lexicogràfiques (separació d'accepcions, tractament de la polisèmia, equivalències contrastades, etc.). L'INFOLEX forma part de l'Institut de Lingüística Aplicada, grup específic de recerca (IULA). INFOLEX pertany al grup SGR TRADILEX.

PARAULES CLAU: lexicografia; lèxic (lexicologia, ensenyament, gramàtica); morfologia; neologia; accessibilitat als mitjans.

 

IULATERM (IULA): Lèxic i Tecnologia

El grup IULATERM (Lèxic i tecnologia) treballa en les línies de recerca següents: terminologia, neologia, lexicografia especialitzada, discurs especialitzat, variació i canvi del lèxic, lexicologia (morfologia, semàntica i sintaxi del lèxic, fraseologia), tecnologies del llenguatge, lingüística computacional, lingüística de corpus, i gestió del canvi i la diversitat lingüístics. Tots els temes de recerca s’aborden des d’una triple perspectiva: teòrica, descriptiva i aplicada. La línia de terminologia és la més reconeguda internacionalment, perquè dins del grup s’ha desenvolupat la Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré 1999). L'IULATERM forma part de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), centre específic de recerca de la UPF.

PARAULES CLAU: lèxic; terminologia; neologia; lingüística computacional; enginyeria lingüística; lingüística de corpus; variació lingüística; canvi lingüístic; estandardologia; recursos lingüístics; eines de processament i d’extracció. 

 

 TRADILEX

TRADILEX

TraDiLex, reconegut per la Generalitat de Catalunya (2021 SGR 00952), s’ha constituït a partir de dos grups, GEDIT i InfoLex, que comparteixen l’interès per l’anàlisi del lèxic des de diverses perspectives, tant teòriques com aplicades, una metodologia empírica i una mirada multilingüe. El grup TraDiLex du a terme recerca en el camp de la lingüística aplicada, incloent-hi la lexicografia, els estudis de traducció i l’anàlisi del discurs. La seva activitat científica desenvolupa diverses línies de recerca on el lèxic és el principal objecte d’estudi, amb un enfocament interdisciplinari ―que comprèn la morfologia, la lexicologia, la semàntica i la pragmàtica― i contrastiu ―que contempla la combinació de diverses llengües. Des del punt de vista metodològic, la recerca del grup es caracteritza per l’estudi amb dades empíriques a partir de corpus en què el lèxic és analitzat en context des de diverses perspectives aplicades, que van des de la descripció de la informació lingüística inclosa en les obres lexicogràfiques, l’estudi de la neologia per a la confecció de diccionaris, l’anàlisi dels mecanismes de traducció de la variació lingüística, l’accessibilitat als mitjans, el multilingüisme en les produccions audiovisuals o el discurs sobre la migració.”

PARAULES CLAU: traducció i discurs; traducció audiovisual; didàctica de la traducció; accessibilitat als mitjans; estudis contrastius; anàlisi del discurs; multimodalitat; multilingüisme; lexicografia; lèxic (lexicologia, ensenyament, gramàtica); morfologia; neologia.

 

TRILCAT: Grup de Recerca en Traducció, Recepció i Literatura

El TRILCAT està format actualment per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I i de la Universitat Ramon Llull. El seu objectiu és aprofundir en la comprensió de la literatura i la cultura catalanes, des del segle XIX fins a l'actualitat, a partir de dos eixos complementaris: l'estudi dels contactes entre literatures i l'anàlisi del paper dels escriptors i els traductors com a mediadors culturals. 

PARAULES CLAU: traduccio i recepció en la cultura catalana contemporània; estudis de caràcter comparatista entre la literatura catalana i espanyola.

 

UR-Ling 

Unitat de Recerca en Lingüística

UR-Ling agrupa la recerca dels grups que en formen part: GLIF, GrEP, COLT. GraC i ALLENCAM. L’objectiu de la Unitat és fomentar la comunicació i l’intercanvi d’idees mitjançant l’organització conjunta d’activitats.