Responsable institucional

Correspon a la comissionada de política lingüística de la Universitat, adscrita al vicerectorat adjunt al rector:  

  • Definir els criteris lingüístics d'ús general a la Universitat.
  • Determinar l'ús de la llengua catalana en un entorn plurilingüe.
  • Participar en el disseny i la implementació de la política dels usos lingüístics a la UPF.
  • Definir la formació en llengües de PDI, PAS i estudiants.


Llengües de docència: marc normatiu i responsabilitats

Marc normatiu

Les llengües de docència de les assignatures s’estableixen de manera individualitzada per a cada grup gran, seminari i grup de pràctiques; vinculen professors i estudiants, i no s’han de modificar sense autorització expressa. Amb aquest compromís de mantenir la llengua anunciada en el pla d'estudis durant tot el període lectiu de l'assignatura es garanteix la transparència i la seguretat lingüística, tant dels estudiants com dels professors.

Atès que cada grup de docència pot tenir llengües de docència diferents de les dels altres grups de la mateixa assignatura, les llengües de docència s’inclouen de manera singularitzada en el pla docent de l’assignatura, en l’apartat de dades descriptives. Se segueix així la Normativa del pla docent d’assignatura. Per facilitar-ne la consulta pública, les llengües de docència de cada grup es poden consultar a l’Aplicació de gestió de plans docents d'assignatura (DOA).

Segons el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (pàgines 25 i 27), i com ja implementem a la UPF des de l’aplicació del Pla d'Acció pel Multilingüisme de la UPFes considera llengua de docència la que el professor utilitza majoritàriament per impartir classe, tant oralment com per escrit, incloent-hi els enunciats dels exàmens i de les proves i el material docent d’elaboració pròpia. En cas que una assignatura inclogui més d’una llengua de docència, el professor pot emprar-les indistintament, tant oralment com per escrit, i per tant els estudiants que s’hi matriculin han de poder entendre tant el discurs oral com els materials docents i els enunciats dels exàmens i de les proves en qualsevol de les llengües en qüestió.

Com que la llengua de docència en principi no es pot modificar, qualsevol petició de canvi de llengua que pugui fer un estudiant és improcedent. Per tant, el docent no hi pot accedir per cap motiu ni sota cap circumstància, perquè això causaria inseguretat lingüística en els estudiant, i eventualment en el docent mateix. Davant d'una petició de canvi de llengua per part d'un estudiant, doncs, cal invocar el principi de seguretat lngüística que presideix i regula les activitats acadèmiques de la Universitat. Cal també recordar a l'estudiant que ja se l'ha informat a bastament sobre aquesta circumstància, tant a través de la guia o del pla docent de l'assignatura com a través de la web dels estudis i dels coordinadors d'intercanvi, en el cas dels estudiants internacionals, i que, a més, la Universitat posa a l'abast de la comunitat universitària una sèrie d'eines i de recursos formatius, informatius i de suport perquè tothom pugui adquirir coneixements lingüistics suficients en com a mínim les tres llengües d'ús principals de la Universitat.

Respectar la llengua o les llengües de docència tal com s’han publicat és una garantia tant per als estudiants com per als professors. I per assegurar aquesta garantia, l’article 6 del document Regulació i foment de l’ús del català a la Universitat Pompeu Fabra estableix que els membres de la comunitat universitària que considerin afectats els seus drets lingüístics per una actuació o omissió interna poden comunicar-ho seguint els procediments establerts

Segons els procediments i les normatives establerts a la UPF i en el Pla d’enfortiment de la llengua catalana esmentat anteriorment, els estudiants tenen el dret d’utilitzar tant el català com el castellà i l’anglès, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, llevat de les que, d’acord amb el pla docent corresponent i les instruccions de la Facultat, tinguin un perfil lingüístic determinat, és a dir, requereixin per part de l’estudiant l’ús oral o escrit d’una llengua específica, sigui el català, el castellà o una altra llengua. En el cas de les assignatures no perfilades lingüísticament, els estudiants també poden expressar-se en anglès, si bé en aquest darrer cas l’estudiant n’ha d’informar prèviament el professor a l’inici del curs, per tal que si aquest no té prou coneixements de llengua anglesa  tingui temps d’arbitrar les mesures pertinents.


Responsabilitats

Assegurar que es manté la llengua o llengües de docència anunciades en els plans docents de les assignatures és responsabilitat de tothom. Les responsabilitats es concreten de la manera següent:

Degans i directors (grau) i directors de departament (màster)

  • Assegurar que totes les assignatures i grups tenen establerta la llengua de docència abans de l’inici de les classes.
  • Comunicar als professors la llengua o les llengües de docència dels grups que imparteixen.
  • Resoldre les incidències sobre llengües de docència establertes en els plans docents.
  • Comunicar al Servei de Gestió Acadèmica al final de cada trimestre les incidències que s’hagin produït en matèria de llengua de docència.

Professors

  • Conèixer la llengua o les llengües de docència establertes per a les assignatures que imparteixen.
  • Impartir les assignatures en la llengua o les llengües de docència establertes.
  • Comunicar al degà o director les incidències sobre llengua de docència dels grups que imparteixen.

Estudiants

  • Conèixer la llengua o llengües de docència de les assignatures que cursen abans de l’inici de les classes.
  • Comunicar per escrit al degà (per a assignatures de grau) o director de departament (per a assignatures de màster) un canvi de llengua de docència respecte de la llengua o llengües informades per al grup de docència.

 

Seguiment d’incidències

L’informe anual de política lingüística inclou el seguiment trimestral de les incidències detectades amb relació a les llengües de docència. Periòdicament des del vicerectorat competent en matèria de política lingüística s’avaluen les incidències detectades i es fan propostes de millora als centres.

 

Marc normatiu institucional

Marc interuniversitari català

Polítiques de llengües dels centres

Memòries i informes

Comissions, xarxes i associacions

La UPF participa en les següents comissions institucionals, xarxes i associacions en matèria de política lingüística: