Vés enrere Workshop internacional: "Filosofia i traducció II. Dones japoneses filòsofes: cultura, gènere i identitat"

Workshop internacional: "Filosofia i traducció II. Dones japoneses filòsofes: cultura, gènere i identitat"

Thursday 12 June, 2014. The proposed activity is geared to critical reflection on gender, culture and identity in Japanese thought, on the basis of the contributions of philosophers such as Yosano Akiko, Hiratsuka Raichō and Yamakawa Kikue, as well as of authors who have tackled the issues of Japanese culture and identity, Fukansai Habian, Mori Arimasa, Yagi Seiichi, Takeuchi Yoshimi, Karatani Kōjin and Yuasa Yasuo. 
16.05.2014

 

LOGO_ADEJ_H Activitat oficial de la celebració dels 400 Anys de Relacions entre Japó i Espanya (l'Any de Japó a Espanya) 

2014-06-12FotoWorkshop internacional: "Filosofia i traducció II. Dones japoneses filòsofes: cultura, gènere i identitat"

Nishida Kitarō (1875-1945) és un dels filòsofs japonesos amb més renom, sovint considerat un dels principals filòsofs del segle XX, el pare de la filosofia moderna al Japó i un referent ineludible per als interessats en la filosofia intercultural. Menys conegut és que les seves primeres obres traduïdes a l'alemany (el 1934 i el 1939) van anar a càrrec de la seva neboda, Takahashi Fumi (1901-1945), la primera dona de la regió d'Ishikawa que es va graduar en Filosofia (la seva segona llicenciatura) en l'aleshores Universitat Imperial de Tòquio, amb una tesi sobre el Fedó de Plató (1929). El 1938, Fumi va viatjar a Friburg amb una beca per estudiar amb Martin Heidegger i uns anys després, la seva prometedora carrera es va truncar a causa de la tuberculosi que va contraure a Alemanya. Malgrat això, va arribar a ser reconeguda per la seva tasca docent i els seus escrits, i aviat va esdevenir un model per a les joves japoneses.

En una cultura com la japonesa, que ha donat grans veus femenines a la literatura mundial, com ara Murasaki Shikibu o Sei Shōnagon, ja en els segles X-XI, no deixa de sobtar que fins a l'anomenada Restauració Meiji (1868) no s'incrementessin les oportunitats de les dones per accedir a l'educació. Tot i aquests avenços, va continuar predominant força temps una visió de les dones com una propietat domèstica masculina i com a no aptes per desenvolupar tasques intel·lectuals. Com escriu Michiko Yusa, les moltes dones que van lluitar contra l'evident inferioritat de condicions en què es trobaven si volien esdevenir intel·lectuals influents en l'opinió pública ho van fer sota la creença que les seves circumstàncies només millorarien amb l'estudi i el perfeccionament de la seva capacitat de pensar racionalment i d'escriure de manera coherent ("Women philosophers". A: James W. Heisig, Thomas P. Kasulis i John C. Maraldo [ed.]. Japanese Philosophy. A Sourcebook. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2011. Pàg. 1115).

L'activitat proposada pren com a punt de partida per reflexionar críticament sobre el gènere, la cultura i la identitat en el pensament japonès, les aportacions de filòsofes com Yosano Akiko, Hiratsuka Raichō i Yamakawa Kikue, així com d'alguns autors que han tractat els temes de la cultura i la identitat japoneses, Fukansai Habian, Mori Arimasa, Yagi Seiichi, Takeuchi Yoshimi, Karatani Kōjin i Yuasa Yasuo. Aquesta activitat s'emmarca dins d'un projecte de recerca sobre els textos i els temes fonamentals de la filosofia japonesa (MINECO FFI2012-36210) que, a més de donar a conèixer els resultats assolits en l'estudi d'aquesta part de la història intel·lectual japonesa, també té com a objectiu contribuir a donar visibilitat a figures femenines poc conegudes. 

 

Hi participen:

Yusa Michiko és doctora en Filosofia per la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (1983), amb la tesi "Persona Originalis: 'Jinkaku' and 'Personne' according to the Philosophies of Nishida Kitarō and Jacques Maritain", dirigida per Raimon Panikkar, i actualment professora d'Estudis Asiàtics a la Universitat de Washington Occidental.              

És autora, entre d'altres, de les obres següents: Zen and Philosophy: An Intellectual Biography of Nishida Kitarō (Honolulu: University of Hawaii Press, 2002); Denki Nishida Kitarō 『伝記  西田幾多郎』 [una biografia de Nishida Kitarō]; Nishida Tetsugaku Senshū 『西田哲学選集別巻一』 [obres filosòfiques escollides de Nishida, Supplementary vol. 1]; (Kyoto: Tōeisha 燈影舎, 1998), i Japanese Religious Traditions (Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2002; edició anglesa: Japanese Religions. Londres: Routledge, 2002; traducció portuguesa: Religiões do Japão. Lisboa: Edições 70, 2002; traducció espanyola: Religiones de Japón. Madrid: Ediciones Akal, S. A., 2005; traducció alemanya: Japanische Religionen, Spannung zwischen Tradition und Moderne. Freiburg in Breisgau: Verlag Herder, 2007).

La professora Yusa va ser la coordinadora de la secció "Dones filòsofes" en el Sourcebook abans esmentat, Japanese Philosophy. A Sourcebook, editat per James W. Heisig, Thomas P. Kasulis i John C. Maraldo. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2011. Pàg. 1113-1164.

 

Carla Tronu és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1999) i doctora en Història del Japó per l'School of Oriental and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres (2012), amb la tesi "Sacred space and ritual in early modern Japan: the Christian community of Nagasaki (1569-1643)". Actualment és investigadora postdoctoral a la Universitat Tenri de Nara (Japó).

És la coordinadora de la secció "Cultura i identitat" d'un volum que s'està preparant actualment, dins el projecte esmentat de textos de filosofia japonesa.

 

Kuwano Moe és llicenciada en Teologia per la Universitat Sophia de Tòquio (2004), en Teologia Dogmàtica per la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma (2007) i doctora en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (2012), amb la tesi "El 気 (=ki) en la filosofía de Yasuo Yuasa. La unidad corpóreo espiritual como clave antropológica de la apertura personal a la trascendencia". Actualment és investigadora postdoctoral a Kyoto.

Ha traduït Minamoto Ryōen, Yuasa Yasuo, Mori Ariamasa i Yagi Seiichi per al volum que s'està preparant actualment de textos de filosofia japonesa.

 

Montserrat Crespín és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1998), en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2003) i doctora per la Universitat de Barcelona (2012) amb la tesi "Experiencia, autoconciencia y voluntad. La conceptualización de la subjetividad en el primer periodo (1911-1923) de la filosofía de Nishida Kitarō". Actualment és professora associada del grau en Estudis de l'Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

És la coordinadora de la secció "Dones filòsofes" del volum que s'està preparant actualment de textos de filosofia japonesa.

 

Programa

Dia: dijous 12 de juny del 2014

Lloc: auditori de l'edifici Mercè Rodoreda de la UPF

 

Matí

9.30-10.00 h

Presentació a càrrec de Raquel Bouso (UPF)


10.00-10.45 h

Ponència: "Dones i identitat al  Myō tei Mondō de Habian Fukan (1605)", a càrrec de Carla Tronu (Universitat Tenri de Nara, Japó)


10.45-11.30 h

Ponència: "Camino para salir del dualismo: unidad del ser humano en la filosofía de Yasuo Yuasa", a càrrec de Kuwano Moe (URL)

 

11.30-12.00 h

Pausa i cafè

 

12.00-12.45 h

Ponència: "El agua o la piedra. Mujeres, inclusión condicionada y categorización filosófica en/y de Japón", a càrrec de Montserrat Crespín (UAB)

 

12.45-13.30 h

Taula rodona amb les tres ponents.

 

Tarda

15.00-17.00 h

Seminari: "Hiratsuka Raichō, her Zen experience and the life of social activism", a càrrec de Yusa Michiko (Universitat de Washington Occidental, EUA)

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact