Victoria Cirlot (Barcelona, 1955), catedràtica de Filologia Romànica del Departament d'Humanitats i actual directora de l'Institut Universitari de Cultura (IUC) de la UPF, és experta en cultura cavalleresca i mística de l'edat mitjana. És coautora de Barcelona gòtica, una obra centrada en el patrimoni gòtic que es pot trobar a la capital catalana, preferentment datat dels segles XIV i XV.

El volum, coeditat el 2014 per l'Ajuntament de Barcelona i Triangle Postals en edició trilingüe -castellà, anglès i català-, ha estat escrit per la professora de la UPF conjuntament amb el doctor en Història de l'Art Raimon Arola, docent de la Universitat de Barcelona i gran coneixedor de la simbologia sagrada. Inclou fotografies de Pere Vivas, especialitzat en arquitectura i patrimoni.

El llibre s'estructura en tres aspectes bàsics del gòtic català: la primera part se centra en espais religiosos, com la catedral, Santa Maria del Mar o Santa Maria del Pi; a la segona part el lector pot passejar entre les parets d'alguns dels palaus gòtics que encara es conserven a la ciutat, com ara el Palau Reial o el de la Generalitat, i la darrera s'ocupa del monestir, fixant l'atenció en el de Pedralbes.

- L'Institut Universitari de Cultura treballa des de la interdisciplinarietat entre les diferents facetes i cultures humanístiques. És bàsic aquest enfocament en el món en què vivim?

El coneixement no es pot fragmentar. Però naturalment això no suposa la pretensió que la investigació hagi d'abastar-ho tot. L'especialització en el món acadèmic i universitari es va originar per una clara consciència d'impossibilitat de coneixement global. No obstant això, crec que cada vegada és més clar que l'especialització no era la solució, ja que ha portat en molts casos a la miopia i a la ignorància. La interdisciplinarietat no pretén un saber total, sinó la relació d'àmbits diversos, com per exemple art i literatura, literatura i filosofia, antropologia i història, etc., a partir d'elements concrets de cadascun d'aquests àmbits. Es tracta de desenvolupar fonamentalment la capacitat de relació d'aspectes molt diversos, ja que d'aquesta posada en relació es deriva la creativitat. Combinar és crear. I cal iniciar-se en l'art de la combinatòria. Amb això es pretén recuperar alguna cosa perduda que en les cultures tradicionals s'activava a través del pensament analògic i que va continuar viu a la seva manera en la Il·lustració que, per exemple, no va deixar de llançar ponts entre l'art i la ciència.

"D'una banda, la cultura humanística genera fascinació, i de l'altra, menyspreu".

-Com valora al tractament de les humanitats en l'actual context educatiu i universitari?

La meva resposta semblarà contradictòria i paradoxal, però crec que és així: d'una banda, la cultura humanística genera fascinació, i de l'altra, menyspreu. La fascinació procedeix del fet que les millors respostes als enigmes de l'existència i de la vida les proporciona un tractat filosòfic, un poema, una pintura, una peça musical, un assaig. No crec que sobre això hi hagi cap dubte. Però, al mateix temps, en un món com el nostre, dominat per la quantitat, els interessos i els beneficis, la cultura humanística és una provocació per la seva gratuïtat.

-Quin és l'objectiu fonamental del llibre Barcelona gòtica?

Barcelona gòtica neix de la necessitat d'ensenyar una Barcelona, jo no diria que desconeguda, però sí molt oblidada entre nosaltres, els mateixos barcelonins. A la nostra ciutat hi ha autèntiques joies que no es troben només en els museus (em refereixo especialment al MNAC,), sinó pel carrer. És un llibre que vol cridar l'atenció del passejant sobre aquestes escultures, pintures, arquitectures, que mereixen una mirada atenta.

-L'obra fa una "mirada simbòlica" a les obres del gòtic barceloní; què significa això?

Una mirada simbòlica és una mirada atenta, és a dir, la que revela els significats de l'obra. A l'edat mitjana l'art no buscava produir una experiència estètica, sinó una experiència religiosa, i més que plaer estètic, el que s'esperava de l'espectador és que comprengués l'obra. El que estava en joc era la intel·ligibilitat de l'art, molt més que el seu gaudi a través dels sentits. En el llibre, Raimon Arola i jo hem intentat restituir alguna cosa dels sentits originals de les obres que seleccionem com a representants del gòtic barceloní.

-Quina actitud ha de tenir l'espectador quan es troba davant les obres i els edificis gòtics que tracteu en el llibre?

Això jo no ho puc decidir. Però l'obra busca traçar el mapa de la Barcelona gòtica, suggerir al lector on s'ha d'aturar. El text tracta de guiar la seva mirada. Les fotos de Pere Vivas mostren ostensiblement el que de vegades la llunyania impedeix veure en el seu detall. Però en qualsevol cas, el llibre vol incitar a la passejada del barceloní o de qualsevol que vingui a la nostra ciutat, que dirigeixi la seva mirada a les altures, on hi ha les claus de volta per exemple, i a renovar la seva mirada perquè el llibre li ha indicat els significats oblidats i perduts.

"El llibre busca traçar el mapa de la Barcelona gòtica, suggerir al lector on s'ha d'aturar".

-És difícil diferenciar el gòtic del segle XIV-XV del neogòtic de finals del XIX i principis del XX, tan barrejats a Barcelona?

Sí, no és fàcil de vegades distingir a Barcelona el gòtic del neogòtic. Però va ser una preocupació nostra que el llibre recollís només la Barcelona gòtica. De tota manera, aquest no és un assumpte que hagi estat objecte d'estudi, sinó que ha constituït únicament un criteri de selecció i nosaltres hem recorregut a la història de l'art, que sí que ho ha estudiat prou en obres excel·lents.

-Creu que hi ha molt gòtic desconegut pel gran públic a la ciutat? Quines obres en de stacaria?

Qui ha vist a Barcelona l'espasa de Pere, el conestable de Portugal? Qui ha estat a la capella Dalmases i ha vist el concert dels seus àngels? Qui se'n recorda d'alçar el cap quan passa pel carrer del Bisbe per mirar el sant Jordi de Pere Joan? I tantes vegades que passem per Santa Maria del Mar, qui ha vist veritablement la seva rosassa? I així podríem continuar. Hi ha, efectivament, peces que són realment desconegudes o només conegudes pels estudiosos; però sobretot es tracta d'un problema de desatenció que aquest llibre voldria esmenar.

-Els edificis gòtics més coneguts, són els que en realitat tenen més valor artístic?

L'arquitectura gòtica és, sens dubte, el més conegut de la Barcelona gòtica. Al marge de la seva qualitat artística, ningú no pot passar davant de Santa Maria del Mar o de la catedral i fer veure que no hi són! Però tots tenim sempre molta pressa. I de vegades podria estar bé entrar a Santa Maria del Mar i contemplar la llum que entra per la rosassa i fa que la pedra de les seves parets gairebé es torni transparent.

-Vostè és una experta en el Grial i recentment ha publicat l'obra Grial. Poética y mito (s. XII-XV), de l'Editorial Siruela. A la Barcelona gòtica hi ha algun element que faci referència a aquest mite?

El llibre que acaba de sortir és el resultat de molts anys de docència i en concret de l'assignatura de Literatura Comparada impartida aquí a la UPF, a més dels tres últims anys d'investigació intensa. En aquest llibre he volgut mostrar com va tenir lloc la construcció del mite del Grial a Europa, tant a partir dels seus textos com de les imatges que van acompanyar aquests textos en els manuscrits. El període constructor del mite el va situar entre els anys 1180 i 1230. És la gran època dels textos més innovadors, els de Chrétien de Troyes, Robert de Boron, i d'altres autors anònims, com ara el de la Queste del Saint Graal (Recerca del Sant Grial), textos que van ser copiats en els últims segles medievals i il·lustrats en grans manuscrits que van formar les primeres biblioteques laiques europees. Justament en aquesta novel·la en prosa, la Queste del Saint Graal, datada cap a l'any 1230, i traduïda al català al segle XIV (Storia del Sant Grasal) es troba la llegenda de l'arbre de la vida amb la fusta del qual es va realitzar la creu en què va morir Crist. Aquesta llegenda la podem veure en uns capitells del claustre de la catedral de Barcelona ajudats per uns prismàtics, i amb tota comoditat a les fotografies de Pere Vivas a Barcelona gòtica.