Filosofia de la traducció. Traducció de la filosofia

La traducció és un procés que obliga a una subjectivitat còmodament instal·lada en la seva llengua materna a repensar la seva pròpia per pertinença i planteja qüestions de gran calat filosòfic, tals com la fidelitat a l’original o a l’origen, els límits del llenguatge, la relació entre l’inefable i l’intraduïble. D’una banda, traduir comporta la confrontació amb una alteritat radical i constitutiva; d’altra banda, és una forma d’habitar la llengua de l’altre sense cap reclam de possessió. Així, no és casualitat que la connexió entre llengua i política sigui un dels pilars del pensament jueu del s. XX. Pensadors jueus – tals com Franz Rosenzweig, Martin Buber, Walter Benjamin, Gershom Scholem, Jacques Derrida i Emmanuel Levinas – han assenyalat al mateix temps la impossibilitat i la rellevància de la traducció, així com el seu valor messiànic i hermenèutic en tant que procés interlingüística i interlingüístic. La qüestió de la traducció és crucial en el pensament jueu, no només perquè la diàspora és en si mateixa una traducció de la Heimat, sinó també perquè la diàspora és una forma de vida en la traducció. Si bé la noció de traducció implica apories irresolubles, el simple fet de parlar implica ja traduir, donat que les paraules estan en moviment i els parlants no són més que refugiats en una llengua que tan sols ofereix una Heimat precària.

En aquest workshop es convida als participants a debatre les implicacions filosòfiques de la traducció, centrant-se sobre tot en les reflexions de pensadors jueus contemporanis. Els temes centrals que es discutiran són: la tasca del traductor, la relació entre el messianisme i el llenguatge, la traducció com a model polític, i les apories de la traducció.

Els interessats que desitgin participar amb una ponència poden enviar un resum de 200 paraules, juntament amb un breu perfil bio-bibliogràfic a [email protected] abans del 30 d’abril.