Eugenio Trías Sagnier (Barcelona, 1942 - febrer del 2013), filòsof, assagista i professor de la UPF, en la qual va exercir com a catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts des de l'any 1993 i va contribuir a la creació de l'Institut Universitari de Cultura (IUC), ha estat homenatjat per la Universitat.

L'homenatge, que ha tingut lloc avui 7 de novembre, presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, ha inclòs un acte acadèmic, que ha transcorregut a l'auditori del campus de la Ciutadella, que s'ha omplert amb prop de 300 persones i en el qual han participat familiars, amics i membres de la comunitat universitària.

L'acte, que s'ha retransmès en directe a través de la web de la UPF, s'ha iniciat amb la projecció d'un vídeo en memòria d'Eugenio Trías, realitzat per Marga Carnicé i Albert Elduque (Departament de Comunicació de la UPF). Seguidament, han pres la paraula diversos companys de l'homenatjat a la Universitat, que el van conèixer de prop. Les intervencions han anat a càrrec d' Estela Ocampo, directora de l'Institut Universitari de Cultura de la UPF, i els docents del Departament d'Humanitats Fernando Pérez-Borbujo i Amador Vega.

El parlament del rector Jaume Casals ha clausurat l'acte, que ha inclòs dues interpretacions musicals del Qvixote Quartet, concretament, d'un fragment d'"Andante con moto", de "La mort i la donzella", de Franz Schubert, i de "Finale. Vivace assai", de Joseph Haydn.

Inauguració de la instal·lació Cantata, de Susana Solano

Seguidament, a les 13.30 hores, ha tingut lloc la inauguració de la instal·lació homenatge a Eugenio Trías, Cantata , obra de l'artista Susana Solano, ubicada a, al jardí que hi ha al costat de l'aulari de l'edifici Ramon Turró.

La instal·lació consta d'una platina (placa), una estructura en acer inoxidable amb unes mesures aproximades de 20 metres de llarg x 20 cm. d'altura i amb un gruix de 4 mm. En aquesta platina hi ha encunyat, en lletres perforades (buides) un aforisme d'Eugenio Trías, que diu el següent: "Escribir, pintar, crear o producir formas, máscaras: eso es vivir otra vez y a más altura..."  Eugenio Trías -  31-8-1942 / 10-2-2013.

Susana Solano, que en la seva intervenció ha volgut respectar l'harmonia de l'espai, va néixer a Barcelona el 1946 i va estudiar a la Facultat de Belles Arts de la capital catalana, on va impartir docència fins al 1987. En un principi es va dedicar a la pintura, però als anys 80 es va iniciar en l'escultura. Va començar a utilitzar tècniques de "forjat industrial" per a la seva sèrie "Colinas huecas" en ferro i plom. Després ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures formals tancades en recintes arquitectònics, gàbies obertes minimalistes, etc. Fa servir materials com el ferro i el vímet per expressar suggeriments, sensacions i records.

Ha exposat la seva obra en els principals museus i galeries d'art d'arreu del món. Va ser guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya (1988), el premi CEOE a las Arts (1996) i el premi Tomàs Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda (2011).

Va ser seleccionada per a la Documenta de Kassel, els anys 1987 i 1992; ha participat en la XIX Biennal Internacional de Sao Paulo (1987); en el Carnegie Internacional de Pittsburg (1988) i en la Biennal de Venecia (1988 i 1993), entre d'altres. José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Rafael Moneo o Francisco Torres són alguns dels arquitectes amb els quals ha treballat en projectes d'exteriors.

Acadèmic, filòsof i assagista

Eugenio Trías Sagnier es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, però va continuar formant-se  Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. A partir de 1965 va començar a impartir lliçons d'aquesta matèria a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma de Barcelona.

Posteriorment, i com a professor d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC, va obtenir la categoria de catedràtic (1986). Des de 1992 va exercir com a catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts del Departament d'Humanitats de la UPF.

Doctor honoris causa per les universitats Autònoma de Santo Domingo (República Dominicana), San Marcos de Lima (Perú) i Autònoma de Madrid, el 1996 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Buenos Aires i el 2004 la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid. L'any 1976, juntament amb Rubert de Ventós, Jordi Llovet i Antoni Vicens, va participar en la fundació del Col·legi de Filosofia.

És autor de més de trenta llibres, alguns d'ells meritoris de diversos guardons, entre els quals destaquen el premi Anagrama d'Assaig per L'artista i la ciutat (1975), el premio Nacional d'assaig per Lo bello y lo siniestro (1983) i el premi Ciutat de Barcelona per La edad del espíritu (1995); i aquest mateix any, va rebre el XIII premi internacional Friedrich Nietzsche, considerat un equivalent al Nobel de Filosofia, i es va convertir en l'únic filòsof en llengua castellana que ha guanyat aquest guardó.

Altres obres destacades del pensador són La filosofía y su sombra (1969), Drama e identidad (1974), que va rebre el premi Nueva Crítica; El canto de las sirenas (2007), La imaginación sonora (2010), amb el qual va obtenir  premi Caballero Bonald, o De cine. Aventuras y extravíos (2013), una edició que Trías estava ultimant i que Galaxia Gutenberg ha publicat recentment, en el qual l'autor dedica capítols extensos als directors de cinema que més l'han marcat.

En un acte celebrat a principis de l'any 2010, en el decurs del qual es va presentar Creaciones filosóficas I y II (un volum doble que recull l'obra filosófica de Trías) la UPF li va retre un homenatge per la seva trajectòria acadèmica i contribució en la creació i impuls de l'Institut Universitari de Cultura de la UPF, del qual va ser el primer director, durant els anys 1995 i 1996.

La filosofia del límit

Al llarg de la seva vida, Trías va desplegar el seu pensament en molts camps de la filosofia, ja que la seva concepció d'aquesta disciplina era unitària i enciclopèdica. En aquest sentit, va aplicar les seves idees en camps tan diferents com l'ètica, la reflexió cívico-política, l'estètica, la filosofia de la religió, la reflexió històrico-filosòfica, la teoria del coneixement i l'ontologia.

No obstant això, els seus àmbits preferencials van ser la filosofia de l'art i l'estètica, d'una banda, i la filosofia de la religió, de l'altra. Aquesta exploració de la condició humana i dels diversos àmbits del saber van cristal·litzar en una de les propostes filosòfiques contemporànies més genuïnes: la filosofia del límit.