" Art Dramàtic Rus: Sistema Stanislavski-obert" és el títol del curs pràctic d'interpretació, basat en la poesia i literatura russes, que impartirà del 28 de febrer al 30 de maig el mestre Boris Rotenstein, un prestigiós realitzador teatral amb una àmplia trajectòria com a director i docent, primer a l'antiga URSS i després a Catalunya i a Espanya.

El curs, organitzat per l'Institut Universitari de Cultura (IUC) amb la col·laboració amb la secció de Cultura del Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), s'adreça a a totes les persones de la UPF que estiguin interessades en el teatre, sense necessitat d'experiència prèvia.

L'inici s'ha programat per al 28 de febrer, amb una classe magistral oberta i gratuïta, i amb la possibilitat d'inscripció posterior (86 euros) per a les dotze sessions restants.

Fer una introducció a una manera d'interpretar que integra l'art i la vida, i facilitar als participants eines per tal de perdre la por a estar a l'escenari, són els principals objectius del curs, cada sessió del qual tindrà una durada de dues hores (26 h en total), i que tindrà lloc els divendres de 19.00 a 21.00 h a l'aula 20.237 de l'edifici Jaume I del campus de la Ciutadella.

De Rússia a Catalunya sense deixar d'innovar

Boris Rotenstein va finalitzar la seva carrera d'Interpretació i direcció en uns dels dos centres més importants de l'URSS: l'Institut del Teatre, Música i Cinematografia de Leningrad, la seva ciutat natal. En aquesta etapa va tenir dos grans mestres: Stulimov, deixeble d'Stanislavski i director del teatre Komisarjevskaya; i Tovstonógov, director del teatre Gorki, format al costat de Stanislavski i Meyerhold.

Va començar a treballar com a director teatral a la URSS, on va dirigir, entre d'altres, La última cinta, el primer Beckett que s'hi va estrenar; la primera adaptació teatral d' El Mestre i la Margarita, la novel·la de Bulgákov, que va titular El condemnat de Galilea (1973) o La cantant calva, de Ionesco, que es va prohibir després de la primera i única actuació.

La sombra, (1984), de Yevgueni Schwartz, un homenatge al científic Sajarov, va ser el darrer muntatge que el PCUS li va deixar portar a terme, ja que la seva orientació política, els seus experiments formals en art i la posada en escena d'autors estrangers van provocar l'hostilitat de la cultura oficial  soviètica, fet que el va portar a emigrar l'any 1987.

Ja a Catalunya, el 1990 estrena a Barcelona, en català, el seu primer espectacle fora del seu país, El Banc, d'Alexander Gelman, a la sala Beckett. El van seguir altres espectacles d'autors com Chéjov, Comadira, Anouilh, Loca o Wlide.

En la seva nova etapa, ha estat professor del Col·legi de Teatre de Barcelona, de l'Institut de Teatre de Barcelona i de Terrassa, de les escoles de teatre de Saragossa i Pamplona i d'el Galliner Teatre, de Girona. També ha impartit docència en cursos de formació organitzats per l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya i de clases de direcció d'actors per a realitzadors de RTVE.