"Les humanitats són l'àmbit més universal"
"Les humanitats són l'àmbit més universal"
Tamara Djermanovic (Belgrad, 1965) és professora del Departament d'Humanitats i coordinadora del Seminari d'Estudis Eslaus de l' Institut de Cultura de la UPF. El curs 2015-2016 ha coordinat el cicle Diàlegs Humanístics UPF i l' exposició "Sapere aude", en el marc dels actes commemoratius del 25è. aniversari de la Universitat.
- Quina valoració ens pot fer dels Diàlegs Humanístics?
Han estat un èxit, ja que tots els diàlegs van tenir entre 150 i 370 assistents. Volíem que els estudiants de totes les carreres tinguessin al seu abast continguts humanístics, a través d'un diàleg entre un professor d'humanitats i un expert en una altra disciplina, i sempre sobre temes rellevants d'interès social vinculats a l'actualitat. Però també hem obert les portes a tota la comunitat universitària i a la societat. Estic molt contenta de l'ambient d'energia positiva creat i del públic heterogeni que ha vingut. Molta gent m'agraeix aquesta iniciativa, i la intenció és continuar-la fent aquest curs, amb el mateix format.
- La cultura no es mostra tant com caldria?
De vegades, des de l'àmbit de les humanitats, ens queixem que no ens valoren prou, i hem de demostrar que també tenim coses per compartir. Sembla que anem amb més inseguretat, tenim la sensació que tractem amb coses més efímeres que altres disciplines, però la literatura o la filosofia, per exemple, també són importants. Les humanitats són l'àmbit més universal, el que més necessitem tots plegats. De vegades els professors de la Universitat van per la resta del món impartint conferències i no els podem escoltar a casa nostra. Hem volgut trencar amb aquesta contradicció.
- Per què es va pensar en l'estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica per ubicar-hi l'exposició "Sapere aude"?
"Sapere aude" (atreveix-te a saber) és una selecció de citacions de grans pensadors de totes les èpoques relacionades amb la importància de l'educació i el coneixement; les hem volgut acostar als ciutadans i als turistes, i quin lloc millor per fer-ho que el metro. Cal que la gent sàpiga que en aquest barri, a banda del Zoo i les platges, hi ha la UPF, i els donem una mostra del que ensenyem a les aules. És una altra manera de compartir la Universitat amb la societat, en un entorn multicultural i multilingüe.
- Què els aporta als estudiants de la UPF el fet de conèixer la cultura eslava?
En les assignatures que imparteixo a la Facultat d'Humanitats parlo de la literatura clàssica russa del segle XIX i de l'estètica de tradició russa, en què començo per les icones i acabo amb el cinema. Intento donar les claus perquè puguin entendre la cultura i la realitat russes actuals. Tarkovski, per exemple, és un cineasta que s'acosta a la poesia, amb una perfecció de la imatge impressionant. Fa un cinema de gran bellesa, i els estudiants m'agraeixen haver-lo conegut; perquè mirant una pel·lícula seva estableixen una experiència de comunicació espiritual que actualment no tenen gaire ocasions de gaudir.
- Amb el pas dels anys, la relació entre Orient i Occident ha millorat?
Si parlem de la cultura russa, la més gran de les cultures eslaves, i del duel o la querella entre Rússia i Occident, jo crec que és un tema etern. Són dos mons que no es comuniquen d'una manera autèntica, sempre hi ha una mena d'incomprensió que no evoluciona. Jo ja vaig estudiar Dostoievski, que al segle XIX va passar anys vivint a Occident i va tractar sobre aquesta qüestió. I cada dia més gent s'interessa per la cultura russa i eslava, però la manca de comunicació continua. No es pot arribar a entendre Rússia, Espanya o Catalunya si es va amb prejudicis. Cal estar molt obert, i si només es volen entendre els conflictes amb els paràmetres que es porten a dins, és molt difícil aconseguir-ho, perquè entren en joc diverses realitats històriques, aspectes culturals, antropològics i fins i tot psicològics i mentals.
- Les ferides de les guerres dels Balcans es van tancant?
Els Balcans occidentals, des de la història antiga, han estat un territori on no passaven més de trenta anys sense grans conflictes, pel fet de ser un lloc de pas entre Orient i Occident, i la realitat ens diu que hi ha uns cercles que es van repetint, amb espurnes que fàcilment han anat encenent conflictes i guerres fratricides. A més, amb la crisi econòmica dels anys noranta, quan semblava que les ferides de la Segona Guerra Mundial havien cicatritzat, es van avivar els discursos nacionalistes, i la gent s'hi va agafar amb molta facilitat, cosa que no passa quan tens la vida solucionada. Actualment a Bòsnia hi torna a haver una gran crisi, a Sèrbia un govern molt populista... Hi ha molta corrupció i inestabilitat. La gent diu: "Només volem viure una vida normal", però no s'acaben de veure polítics amb visió de futur que facin coses adequades.
- Com veu el conflicte entre Rússia i Ucraïna?
La situació encara és més contradictòria. Viatjo molt a Rússia per motius de feina des de l'any 1996. Quan sóc a Moscou, veig cada cop una ciutat més esplèndida, amb grans cafès, institucions acadèmiques, museus... Però parles amb la gent i et diuen que és una màscara de Putin per impressionar i que la política que fa és despòtica. Jo tinc amics pro russos i pro ucraïnesos; la majoria t'expliquen coses vistes des de dins i veus que es reprodueix el que ha passat a l'antiga Iugoslàvia. Tots tenen una mica de raó, però parlen des dels sentiments i de l'experiència pròpia, no tenen una visió objectiva. Jo, i em sembla que tota la població d'aquests països, mai no hauria pensat que seria possible una guerra entre Rússia i Ucraïna, considerats germans eslaus, i em sembla horrorós que per interessos polítics i econòmics es creï una situació de guerra.
- Què es pot fer per solucionar la crisi dels refugiats?
Des de la impotència i desesperació que a molts ens causa aquesta situació, he arribat a pensar que cadascú de nosaltres pot fer alguna cosa individualment, encara que sigui mínima. Com a UPF, a nivell institucional, crec que també podem col·laborar-hi. Entre altres projectes, i a proposta meva, a través del vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció, s'estan fent tràmits per crear un ajut perquè un refugiat sirià pugui venir a la Pompeu Fabra a estudiar el màster en Gestió de la Immigració.
- Per què és tan difícil aprendre dels errors?
Quan has tingut una experiència complicada a la vida, com per exemple he tingut jo, relativitzes. Em sento molt allunyada de qualsevol tipus de fanatisme i radicalisme. Per a mi és molt important, i té molt sentit, l'amistat, estimar la feina, compartir, explicar aspectes de la cultura eslava. Es veu que no aprenem dels errors, sinó del patiment. Ja ho deien els grecs, que només a través del sofriment s'arriba al coneixement. Quan viatjo pels Balcans, veig estudiants de vint i pocs anys que semblen molt més grans que els nostres, perquè han tingut unes experiències i una vida més difícils. La manera com jo explico el conflicte dels Balcans ve determinada pel fet que em vaig allunyar de la zona i vaig venir a Catalunya. Quan vius les coses des de dins, és més difícil no ser radical.
Li agrada: el mar
Un músic: Atahualpa Yupanqui
Un llibre: Mestre i margarita, de Mikhail Bulgakov
Un valor: la generositat
No li agrada: l'enveja