Vés enrere "Ara, si tens 'followers' a Twitter pots ser un autor, encara que no tinguis ni vocació ni talent"

"Ara, si tens 'followers' a Twitter pots ser un autor, encara que no tinguis ni vocació ni talent"

Javier Aparicio Maydeu, lecturer of Spanish Literature and Comparative Literature at the department of Humanities at UPF, is the director and creator of UPF-IDEC master's degree programme in Publishing and Editing, which 2 July celebrates its twentieth anniversary. He has recently published La imaginación en la jaula.
29.06.2015

 

Javier AparicioJavier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Espanyola i de Literatura Comparada del Departament d'Humanitats de la UPF, és el director i creador del màster en Edició de l'UPF-IDEC, un programa de referència dins el sector que enguany compleix el seu vintè aniversari. El 2 de juliol a la tarda es commemorarà aquesta efemèride amb un acte a l'auditori de l'edifici Balmes, en el qual es conversarà amb els responsables editorials del Grupo Planeta i Penguin Random House.

Crític literari del suplement Babelia del diari El País i escriptor, ha publicat recentment La imaginación en la jaula. Razones y estrategias de la creación coartada (Cátedra), un llibre que clou la seva tetralogia sobre creació contemporània iniciada amb Lecturas de ficción contemporánea. De Kafka a Ishiguro seguida d' El desguace de la tradición. En el taller de la narrativa del siglo XX, i ampliada amb Continuidad y ruptura. Una gramática de la tradición en la cultura contemporánea.

A la Universitat Pompeu Fabra, Javier Aparicio Maydeu és delegat de Cultura i membre del Consell de Direcció.

1- A La imaginación en la jaula afirma que els conceptes tradicionals de creació i d'imaginació han canviat radicalment en els darrers temps. Ens pot dir en quin sentit ho han fet?

El mercat i les TIC ens han obligat a fer ara la distinció entre creació (afany de perdurar, l'esforç com un valor, desig de projecció d'un univers personal...) i creativitat (espontaneïtat, participació i adaptació a les tendències guanyadores...). El món digital, a més, empeny els ciutadans a convertir-se en "creadors de continguts" i a esdevenir, d'una manera o d'una altra, autors. I l'autoedició ha minvat els filtres, de manera que l'accessibilitat a la visibilitat ha augmentat. Ara els vincles entre creador i creació no són necessàriament tan evidents. Molta creació contemporània o bé és derivació-apropiació-reciclatge, o bé és directament una selfie artística!

Molta creació contemporània o bé és derivació-apropiació-reciclatge, o bé és directament una selfie artística!

2- Els autors que no s'adaptin a aquest entorn "monitoritzat", quin marge de maniobra tenen per veure reeixits els seus projectes?

Hi ha mitjans digitals que generen entorns friendly que faciliten la creativitat i la gestació d'un producte artístic (Instagram, Wattpad, Storify...). Et diuen que obren les portes a la teva creativitat; però, en realitat, amb freqüència el que fan és més aviat fer-te seguir una línia, "t'acompanyen...". Però t'acompanyen cap a on tu realment vols anar? Abans, l'autor anava a buscar el sistema (agents, editors, curadors, marxants, etc.); ara, el sistema va a buscar l'autor. La torre d'ivori s'ha enfonsat. I ara si tens followers a Twitter pots ser un autor encara que no tinguis ni vocació ni talent.

3- La tecnologia i les noves pautes de consum són els principals responsables de la transformació dels conceptes d'autoria i talent?

Sí, en gran part. La digitalizació ha esborrat part del concepte de propietat intel·lectual, tot sembla anònim. Per això han crescut els remix, els reciclatges, les apropiacions artístiques. Ara, l'autor desitja seguir la tendència guanyadora, i  ja no li importa tant el seu possible interès o objectiu inicial. La creació ja no és la conseqüència de la personalitat del creador, o no necessàriament. Les xifres, i no pas els criteris tradicionals, són les que marquen l'existència o no del talent, de manera que estem obligats a reconsiderar el vell concepte de talent. Ara hem de parlar de creació creativa, recreativa i lucrativa.

4- Quina idea de talent és la que intenteu transmetre des del màster?

Talent participatiu i talent estratègic, talent amb coneixement de causa i talent gens excèntric: no es tracta d'arribar, sinó d'arribar, mantenir-se i liderar. Cal conèixer els competidors i cal aprendre dels seus errors i sobretot dels propis.

5- Quina és la fórmula que ha permès al màster en Edició adaptar-se amb èxit als vertiginosos canvis que ha sofert el sector durant els darrers anys?

Molta autocrítica, capacitat de canviar els continguts al ritme del mercat i tractar sempre de col·laborar amb les empreses i les institucions líders en el sector editorial: Planeta, Penguin Random House, Google, Fira de Frankfurt... La seva confiança ens fa grans. Universitat i empresa formen un binomi molt potent si la relació no és només formal sinó real.

6- Quin perfil i quins interessos tenen els estudiants que el cursen? Han variat gaire al llarg dels anys?

Primer, la gran majoria volia treballar a les millors empreses. Als darrers anys més aviat volen crear les seves de pròpies. Per això treballen els tallers de creació empresarial, les finances per a no financers, el co-working... I sempre hem tingut fills de grans editors que volen actualitzar les seves empreses, i molts estudiants del país, europeus i americans que volen veure de ben a prop el sector i conèixer el seu funcionament en constant evolució.

7- Com incideix el màster en la trajectòria professional dels estudiants? Cap a on es decanten quan surten?

Entren en grans grups, en editorials de menor facturació i igual qualitat; creen les seves pròpies empreses convencionals; creen nanojobs (aprofitant els espais que deixa el sector conforme va evolucionant) esdevenen consultors d'edició digital, de nous continguts, etc.

8- Al llarg d'aquests vint anys el màster s'ha caracteritzat per convidar primeres figures del món editorial. L'acte commemoratiu del 20è. aniversari no en serà una excepció...

Hem aconseguit que mites de l'edició internacional com Gallimard, Feltrinelli, Andrew Wylie, el president de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jonathan Galassi de Farrar, Straus & Giroux de Nova York o Peter Mayer de Penguin hagin volgut impartir lliçons magistrals al llarg d'aquests vint anys. Però per al vintè aniversari hem volgut convidar el gran editor portuguès Carlos da Veiga Ferreira, perquè és la imatge de la vocació de l'editor: va crear Teorema, la va vendre a un gran grup i ha creat Teodolito, recuperant el seu catàleg d'autors de luxe. Tota una lliçó per als nostres joves talents!

9- Com veu el paper que la cultura ha de jugar dins del món universitari?

La cultura no pot ser sinó l'assignatura transversal de la formació de qualsevol ciutadà, de qualsevol professional. No hauria de ser mai vista com un luxe, sinó com una necessitat, i no pas espiritual sinó senzillament "vital". Un metge que escolti Bach no serà mai pitjor metge, però és ben probable que sigui millor. Només un neci pensa que la cultura és accessòria, perifèrica. I hem de vigilar per evitar que es confongui sistemàticament cultura i esbarjo. La cultura no ha de ser obligatòriament elitista; però ha de ser cultura, no entertainment.

"La cultura no hauria de ser mai vista com un luxe, sinó com una necessitat, i no pas espiritual sinó senzillament vital"

10- Ens pot fer una valoració de les activitats culturals que es fan a la UPF?

Teatre i música amb grups UPF d'alt nivell. Assistència i col·laboració amb teatres i museus de la ciutat. I estem  creant l'UPF Art Track, un recorregut interdisciplinari pel patrimoni artístic de la UPF, obert al públic i lligat a institucions culturals del més alt nivell, perquè la universitat ha d'estar permanentment i sòlidament lligada a la societat, si no, estem perduts.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact