Resum
La creixent autonomia de la idea del que és sagrat durant el segle XX, pel que fa als discursos religiosos tradicionals, fa necessària una investigació sobre les seves diverses transformacions, a partir dels estudis d'estètica i hermenèutica, en tant que àmbits receptors principals d'aquella idea. Però aquestes transformacions, que van tenir el seu origen fonamental amb els primers moviments de secularització de l'Europa moderna, deurien aportar també un nou concepte de religió des d'una perspectiva filosòfica, en la qual s'inscriuen tant estètica com hermenèutica. La història de la investigació del fenomen religiós ha donat compte de les més destacades contribucions des de les perspectives més àmplies: històrico-fenomenològica, comparatista, lingüística, antropològica, psicològica, etc. Però fins al moment són escassos els estudis sobre el fenomen religiós que assumeixin les transformacions no-religioses del que és sagrat, molt en particular en l'àmbit de les humanitats, tenint com discurs regulador l'estètica i l'hermenèutica, en la mesura que elles poden donar compte del sentit i presència del que és sagrat en les manifestacions artístiques i creatives de l'esperit humà en les societats modernes secularitzades. Aquesta és la raó per la qual l'estudi dels documents -escrits i plàstics- en un context profà ha de proporcionar-nos resultats encoratjadors respecte d'una idea del que és sagrat no manifest o explícit. Ja que si bé és cert que en la modernitat el més sagrat roman no desaparegut sinó ocult en el profà, com han posat de relleu els investigadors més destacats de les últimes dècades, cada vegada es fa més necessari l'estudi d'aquells materials amb el propòsit de construir i elaborar una nova gramàtica del que és sagrat que doni compte d'aquelles transformacions sofertes.

Els objectius principals d'aquest projecte són: 1. Una "nova morfologia del que és sagrat" a partir dels documents que ens ofereixen els diferents discursos de les humanitats (filosofia, art, literatura, cinema) en el segle XX; 2. Aquesta criteriologia ha de proporcionar els fonaments filosòfics d'una estètica i una nova manera de mirar aquells materials amb la intenció d'obtenir; 3. Una hermenèutica de la religió en la modernitat.

Entitat finançadora: Direcció General de Recerca. Ministeri de Ciència i Innovació
Durada: des del gener del 2010 fins al desembre del 2013
Referència: FFI2009-08604
Investigador principal: Vega Esquerra, Amador
Equip investigadors: Bouso García, Raquel; Echeverria Plazaola, Jon; Moreta Tusquets, Ignasi; Rosàs Tosas, Mar; Serra Zamora, Anna
Investigadors altres entitats: Teuber Blank, Bernhard; Heisig, James W.