Resum
L'objectiu fonamental del grup de treball és establir l'itinerari d'un llenguatge artístic a través de les seves formulacions històriques: el de la pintura visionària espanyola. En aquesta perspectiva en anys anteriors s'ha partit de l'anàlisi de l'herència greco-romana i judeocristiana en l'escenari de la civilització medieval. Dins d'aquest escenari hem reflexionat sobre determinades estructures icòniques essencials per a comprendre la tradició visionària espanyola. A continuació el grup ha investigat la presència d'elements simbòlics, teològics i filosòfics en la transició de l'Edat Mitjana al Renaixement i al Barroc. Un aspecte fonamental de la primera etapa del nostre treball va ser establir l'atmosfera intel·lectual del Barroc en què confluïen els llegats platònic, hermètic i gnòstic. A aquell període correspon el sorgiment de les línies mestres del visionari. D'aquí que en aquella primera etapa fóra per a nosaltres molt important l'encreuament entre la gran tradició pictòrica (Ribera, Zurbarán, Velázquez i el Greco) amb la poesia mística encapçalada per les obres de Santa Teresa de Jesús i San Juan de la Cruz. Una vegada fixats els objectius d'aquesta primera etapa, el nostre grup d'investigació s'ha dirigit a determinar els nexes entre la tradició visionària i la modernitat estètica en la cultura espanyola. Un artista fonamental en el tractament d'aquesta connexió és Francisco de Goya, la figura i la poètica del qual representen no sols una síntesi de les línies mestres procedents del Segle d'Or, sinó també la deriva cap a decisives influències internacionals. Goya i el Romanticisme actuen com a aglutinants en el trajecte modern del visionari en la pintura espanyola.

És a partir del balanç aconseguit en aquesta primera etapa que el nostre grup de treball va entrar en una segona fase en què es tractaven de determinar els grans territoris de l'estètica visionària en la pintura espanyola de finals del segle XIX i del segle XX. En aquesta direcció hem investigat la relació del visionari amb l'obra de tres grans puntals de la pintura del segle passat: Picasso, Miró i Dalí. A partir d'aquesta referència, que constitueix el gran classicisme de la pintura moderna espanyola, ens ha interessat analitzar la creació artística de grups d'avantguarda com el Dau al Set a Barcelona i El Paso a Madrid. Lògicament per aconseguir aquest propòsit ha estat necessari relacionar l'àmbit artístic amb els àmbits del pensament, de la literatura i de la religió dels períodes analitzats.

La tercera etapa del nostre grup de treball, arreplegarà les investigacions de les dos etapes anteriors abocades cap a la creativitat contemporània. Des d'aquest angle junt amb l'estudi ja iniciat de les obres de Tàpies i Barceló, ara incorporem l'estudi d'artistes com Juan Ponç, Oteiza, Fernando Prats, Frederic Amat i Jaime Plensa. Així mateix hem considerat necessari incorporar l'estudi de les reflexions estètiques i visionàries de l'arquitecte Antoni Gaudí i del teòric de l'art Juan Eduardo Cirlot. També és el nostre propòsit establir un paral·lelisme, emmarcat en la relació que s'estableix entre art i ritualitat, que connecti als artistes espanyols amb alguns grans creadors contemporanis com: Malevich, Max Ernst, Rothko, Bill Viola. El nostre objectiu final és establir un balanç del tema investigat en els inicis del segle XXI.

Entitat finançadora: Dirección General de Investigación. Ministerio de Educación y Ciencia
Durada: des de l'octubre del 2006 fins al setembre del 2009
Referència: HUM2006-03989
Investigador principal: Argullol Murgadas, Rafael
Equip d'investigadors: Bouso Garcia, Raquel;  Cirlot Valenzuela, Victoria; Djermanovich, Tamara i Vega Esquerra, Amador.
Altres investigadors: Echeverria Plazaola, Jon; Hoyos Gómez, Camilo; Liu, Pei-Fen; Moreta Tusquets, Ignasi; Serra Zamora, Anna, i Vilsanescu, Anda Magdalena.