SEBASTIÀ SARASA
Avaluació dels Efectes de les Polítiques i Programes Públics



 

1. Com descriuríeu, breument, la vostra assignatura?

És una assignatura de tècniques per verificar que les intervencions que s'estan fent per prevenir la delinqüència són realment eficaces, i que serveixen alhora per posar en evidència algunes teories errònies sobre les causes del delicte.

2. Quins coneixements adquiriran els estudiants amb la vostra assignatura?

Hi ha dos coneixements importants que es poden obtenir amb l'assignatura. Un, de caràcter estrictament tècnic, és el domini de tècniques de recerca molt útils en el camp de les ciències socials en general i, sobretot, de la gestió. I l'altre és el foment de la curiositat intel·lectual, és a dir, que l'estudiant es pregunti fins a quin punt les idees que un pugui tenir, per raonables que semblin, sobre quines són les causes del delicte o sobre com pots prevenir-lo, s'ajusten realment a la realitat o fins a quin punt hi ha factors que mai havies pensat que poguessin influir-hi. Una assignatura com aquesta et permet reflexionar sobre això i veure exemples de casos en els quals s'han aplicat les tècniques d'avaluació, i això t'ha permès descobrir coses que no t'imaginaves, que no t'esperaves.

3. Com preveieu organitzar les diferents sessions de classe?

Bàsicament de manera molt pràctica. La idea és dividir cada sessió en dues parts; en la primera part es fa una exposició dels conceptes i del marc teòric bàsic per fer avaluació de programes, mentre que la segona part es dedica a analitzar un estudi de cas sobre una o diverses avaluacions que s'hagin fet per veure quin mètode s'ha seguit, quins problemes s'han trobat i quins resultats s'han obtingut.

4. Què aportarà la vostra assignatura al futur acadèmic o professional dels estudiants?

Des del punt de vista acadèmic, el que aquesta assignatura aporta a l'estudiant és el coneixement d'unes tècniques que són interdisciplinàries, és a dir, un domini de les tècniques d'avaluació. És un domini que es requereix no només als criminòlegs, sinó també a qualsevol altre professional que hagi de treballar en l'àmbit social en què s'hagi de contrastar fins a quin punt els diners que s'inverteixen o es gasten en una determinada activitat serveixen per a alguna cosa. Llavors, això ho pot fer un criminòleg ben format en tècniques d'avaluació, de la mateixa manera que ho poden fer un economista, un psicòleg o un sociòleg, però amb la condició que controli aquesta tècnica. El fet de dotar el criminòleg d'aquest coneixement, des del punt de vista acadèmic, el que fa és completar el seu perfil de tal manera que el fa competitiu o comparable a altres professions; i fins i tot diria que, tal com està el desenvolupament d'algunes carreres professionals al nostre país, el fa fins i tot més competitiu, perquè no en totes les facultats ni en totes les disciplines socials s'estan ensenyant les tècniques d'avaluació.

Des del punt de vista professional, a l'estudiant se li obre un futur cada vegada més esperançador, perquè s'observa una tendència creixent a avaluar els resultats de les accions públiques. En primer lloc, perquè hi ha restriccions pressupostàries, i abans de gastar diners es vol saber si la inversió serà útil o no. Però, sobretot, i això és el més important, perquè la Unió Europea està obligant cada vegada més les administracions públiques i qualsevol entitat que sigui finançada per la UE a avaluar l'impacte i els resultats d'aquests diners que s'està invertint. I això obre unes possibilitats de futur professional que fins ara eren inimaginables per a professionals que dominin aquestes tècniques.