JORGE RODRÍGUEZ 
Dinàmiques de comportament: Anàlisi del Curs de Vida

1. Com descriuríeu, breument, la vostra assignatura?

L'assignatura ensenya a estudiar el crim i la victimització d'una manera dinàmica, és a dir, introduint el temps, d'alguna manera, en l'explicació del crim i la victimització. Què entenem per temps? Doncs, simplement, l'evolució de les persones i de les seves vides fins que es produeix un desenllaç que ens interessa, com un crim o una victimització, o sigui els esdeveniments que poden ocórrer en la vida dels individus que els porten, per exemple, a delinquir o a sofrir un abús, o a deixar de fer-ho. És molt interessant saber de quina manera el temps, o el que passa en un lapse de temps, ajuda a explicar que un acte delictiu o una victimització ocorrin, es repeteixin o deixin de fer-ho. En definitiva, la idea és explicar la criminalitat, no d'una manera estàtica que busca les seves causes en els criminals i en les seves característiques o en les dels seus crims, sinó d'una manera dinàmica. Aquest enfocament té en compte com algunes d'aquestes característiques poden canviar per efecte d'esdeveniments que són més o menys freqüents en la vida de tots els individus, com un acomiadament, un trauma o un aparellament, i com aquests canvis poden portar a cometre un delicte, a patir una victimització o a facilitar la rehabilitació d'un delinqüent. Aquests tres desenllaços són molt importants en la criminologia, i tots tres s'estudien en l'assignatura.

2. Quins coneixements adquiriran els estudiants amb la vostra assignatura?

L'assignatura té tres objectius. El primer, de caràcter teòric, és donar una perspectiva nova per analitzar la delinqüència que l'estudiant no té i a la qual no ha estat exposat abans,i  que és aquesta perspectiva dinàmica, que té en compte el temps. El segon objectiu, de caràcter metodològic, és que els estudiants aprenguin mètodes útils per poder introduir el temps en l'explicació de la delinqüència, de la victimització o de la reinserció. En l'assignatura es presenten dos mètodes, principalment. Un és l'anàlisi d'esdeveniments històrics, que en anglès es diu survival analysis o event history analysis i que, d'alguna manera, intenta explicar la probabilitat que s'esdevingui un fet, com l'és un acte delictiu, per raó del pas del temps. Amb aquest mètode podríem estudiar, per exemple, quina influència té el temps que ha transcorregut des que s'ha alliberat un pres en la probabilitat que aquest torni a cometre un acte delictiu, i descobrir que com més temps passa des que un delinqüent va cometre un delicte més difícil és que en cometi un altre. Aquests models són molt adequats per estudiar qüestions com la reincidència, per analitzar si el temps transcorregut i el que ha succeït des de l'alliberament d'un pres influeix o no sobre la probabilitat que aquest torni a delinquir. L'altre mètode és el mètode d'efectes fixos i aleatoris, que està molt bé per treballar amb històries o trajectòries personals i que ens permet separar la importància de les característiques més o menys fixes d'un individu, com el seu sexe o la seva personalitat, d'altres característiques que sí poden canviar -com el seu estatus laboral o el seu afecte cap a persones que es creuin en la seva vida- a l'hora d'explicar el delicte, la victimització o la rehabilitació. Finalment, el curs té un objectiu pràctic: que els estudiants es familiaritzin amb un nou "ofici" i que aprenguin a aplicar aquests mètodes a casos reals.

3. Com preveieu organitzar les diferents sessions de classe?

Les sessions segueixen aquest triple objectiu del curs. Hi ha classes teòriques, en què es parla una mica de la teoria i de la perspectiva dinàmica i dels diferents vessants d'aquesta perspectiva per entendre la delinqüència i en què es donen exemples d'articles i de treballs molt interessants que s'han escrit sobre aquest tema. Altres classes estan dedicades a la presentació del mètode en concret; aquestes classes no són gaire complicades ni pretenen ser classes d'estadística, no volem espantar els alumnes, només que sàpiguen allò bàsic per poder entendre el mètode i interpretar els resultats. I també hi ha altres classes en les quals es va al laboratori i s'apliquen els mètodes a dades i exemples reals amb l'ajuda de programes estadístics utilitzant l'ordinador. En definitiva, hi ha tres tipus de classes diferents: teòriques, metodològiques i pràctiques amb ordinador. Aquestes últimes són molt importants perquè, al cap i a la fi, el que volen molts estudiants és aprendre a fer alguna cosa que després puguin vendre al mercat de treball, que puguin dir que saben fer alguna cosa que altres no saben fer i així augmentin les seves probabilitats de trobar una bona feina. Es tracta, en definitiva, de donar-los un instrument útil per afrontar millor el seu futur laboral.

4. Què aportarà la vostra assignatura de cara al futur acadèmic o professional dels estudiants?

Com ja he dit, el curs té un component pràctic molt clar. La idea és que els alumnes en tinguin almenys una idea; no en sortiran certament sent uns mestres, però sí que estaran familiaritzats amb metodologies i qualificacions que no són tan fàcils de trobar en el mercat i que moltes organitzacions i empreses, des d'ajuntaments o centres d'estudis fins a organitzacions internacionals i gabinets d'anàlisis, valoren molt, perquè els interessen per a les seves activitats, i no hi ha gaire gent que les sàpiga aplicar o si més no que sàpiga que existeixen. Llavors, tot i que no podem afirmar que estiguem formant professionals al cent per cent, sí que d'alguna manera posem els estudiants en el camí perquè puguin aplicar unes tècniques que d'altres no saben aplicar i que ni tan sols coneixen. Pel que fa a la part més teòrica, el que el curs pretén és que els estudiants canviïn la seva manera d'entendre la criminologia i la facin més dinàmica i no tan estàtica com és habitual. Aquesta perspectiva és molt bonica, perquè incorpora l'individu, la seva vida i la seva història, els esdeveniments i esdeveniments que ha viscut, a la comprensió del seu comportament, ja sigui bo o dolent, és a dir, tant si el duu cometre un delicte o a canviar el rumb i emprendre una nova vida.

Volia afegir, finalment, que ningú no ha d'espantar-se pel contingut tècnic de curs. Ni l'itinerari ni l'assignatura no són especialment difícils, i tampoc no requereixen grans coneixements estadístics ni de programació. Qualsevol estudiant normal que estigui interessat a eixamplar els seus coneixements i a reforçar les seves qualificacions pot seguir aquesta assignatura i gaudir-ne.