El sector dels videojocs a Catalunya en els darrers deu anys ha tingut una evolució creixent: l’any 2015 va generar 217 milions d’euros, un 43% de la facturació total del sector a Espanya, i comptava amb 120 empreses, un 25% de les 480 existents a l’Estat. A més, Catalunya concentra el 38% de l’ocupabilitat del sector a l’Estat, amb 1.690 llocs de treball, la majoria en companyies molt joves, ja que el 85% de les empreses catalanes tenen menys de 10 anys, i el 42% són de nova creació (entre dos i cinc anys de vida).

Aquestes dades, procedents d’informes dels anys 2015 i 2016 fets per les principals entitats i associacions del sector a Espanya i Catalunya, queden recollides en l’estudi “La producció de videojocs a Catalunya”, elaborat pels professors del Departament de Comunicació de la UPF Óliver Pérez Latorre, Carles Sora, Mercè Oliva i Carla Brito-Fuentes, en el marc de l’Observatori de la  Producció Audiovisual (OPA).

L’informe, que vol proporcionar una visió àmplia al lector, revisa la situació actual del sector dels videojocs a Espanya i a Catalunya en relació al nou context mundial existent: un nou paradigma marcat per la distribució digital, la consolidació del joc per a mòbil i la recuperació  del PC com a plataforma de videojocs, l’emergència del mercat xinès, el fenomen dels eSports i els nous models de negoci, com el free-to-play.

L’estudi es divideix en dues parts: una primera que ofereix una panoràmica general del sector dels videojocs a Catalunya, en base als darrers informes de la Asociación Española de Videojuegos (AEVI), la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos (DEV) i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Es completa amb entrevistes a Marisol López, directora de l’àrea de Cultura Digital de l’ICEC, i a Simón Lee, responsable del Canòdrom-Parc de Recerca Creativa i del programa d’incubació de videojocs GameBcn.

En la segona part, s’aborda un estudi de cas sobre les joves empreses independents (indies) del sector a Catalunya, basat en entrevistes, que aporta informació sobre quines són aquestes empreses, les seves característiques, quina percepció tenen de la situació actual del sector, i com veuen el futur.

Llums i ombres del sector a Catalunya i Espanya

El pes i la fortalesa del sector a Catalunya es pot explicar per diversos factors, entre els quals la consolidació de les empreses antigues, amb un volum gran o notable (Novarama, Digital Legends), que s’han valgut de la innovació, la visió comercial estratègica i la capacitat adaptativa a tendències del mercat; o el creixement d’empreses com Social Point, una companyia centrada en social games per a mòbils, i recentment, de la catalana Fandroid (e-Sports). També ha influït en aquest creixement l’establiment de filials per part de grans empreses dedicades al desenvolupament de jocs, com Ubisoft-Barcelona o King-Barcelona, que demostra la capacitat de Catalunya per atreure empreses i talent estranger.

Darrere d’aquestes xifres, segons reflecteix l’estudi, ha algunes ombres significatives, tant per a Espanya com per a Catalunya, com l’atomització del nombre i la feblesa de moltes empreses, la precarietat laboral i la dificultat de penetrar en el mercat intern (un 72% de la facturació de les companyies catalanes prové de l’estranger, segons dades de l’ICEC), el gran pes d’un reduït nombre de companyies en els indicadors econòmics del sector (el 52% de la facturació  de les empreses espanyoles es concentra en només l’1% d’aquestes) o la preeminència de les empreses “desenvolupadores” (estudis creatius), que representen la gran majoria de les empreses espanyoles, per sobre de les publishers (editores). Aquest fet fa que la diferència d’ingressos amb altres països de l’entorn, com ara França, sigui notable, tot i que Espanya té un nombre més elevat d’empreses de videojocs.

La percepció i les inquietuds dels estudis indies

En la segona part de l’estudi, les entrevistes fetes als responsables dels estudis independents (indies) a Catalunya denoten una visió del sector com a excessivament atomitzat i saturat, poblat per massa estudis amateurs, sense coneixements empresarials, que acaben tenint una vida curta per la dificultat de trobar el finançament necessari. També critiquen les males condicions i la precarietat laboral, tot i que destaquen l’existència d’un teixit de petites empreses molt connectades entre si que pot  facilitar l’emergència de companyies importants en un futur.

Els responsables de les indies destaquen la major atenció que les institucions catalanes dediquen al sector, especialment l’ICEC, que ha apostat pels videojocs, actualment un sector estratègic en l’àmbit de les indústries culturals. No obstant això, reclamen l’adopció de polítiques equiparables a les que se segueixen amb l’audiovisual (crèdits fiscals, deduccions, subvencions, etc.), la necessitat d’aconseguir visibilitat a través de campanyes de màrqueting i que el videojoc sigui considerat com a cultura.

D’altra banda, en relació amb les plataformes de comercialització, la majoria coincideix en què la millor opció actualment és el premium (jocs de pagament); qüestionen que el mòbil segueixi sent una plataforma idònia per a les petites empreses a causa de la saturació del mercat, no els convenç el model free-to-play i expressen cert desencantament vers el fenomen crowdfunding.

Un ecosistema català amb un futur prometedor

Malgrat les dificultats, l’energia de les noves empreses expressa una passió molt estesa entre els joves per a la creació de videojocs com a professió, i determinació per a l’emprenedoria en aquest sector, que s’ha vist reforçada a Catalunya per la nova creació d’estudis de grau els últims quatre anys, o per iniciatives com la incubadora Game-BCN. Les noves fornades de graduats nodriran el camp amb un alt nivell formatiu, per bé que podrien contribuir a l’atomització i el mercat pot tenir problemes per absorbir-los.

Així doncs, segons l’informe, caldria canalitzar tota aquesta energia d’una forma eficient, per tal d’enfortir el teixit industrial del sector a mig i llarg termini. Seria necessari estructurar bé l’escenari de futur, per poder capitalitzar tot el seu potencial, i continuar apostant per l’educació, la inversió i les empreses, juntament amb la potenciació del videojoc com a valor cultural. 

Estudi de referència: "La producció de videojocs a Catalunya" (2017). Óliver Pérez Latorre, Carles Sora, Mercè Oliva, Carla Brito-Fuentes. Observatori de la Producció Audiovisual (OPA).