Tres projectes del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF (DTIC) han estat reconeguts per l’Agència Estatal d’Investigació amb l’ajut “Proves de concepte”. Aquests tres projectes, liderats pels investigadors Xavier Serra, Óscar Cámara i Salvador Soto-Faraco, han rebut un total de 332.350€ per executar els seus projectes durant dos anys.

Aquesta convocatòria té per objectiu finançar la maduració de resultats de projectes de recerca, en progrés o finalitzats recentment, per tal que puguin accelerar la transferència de coneixement i l’explotació dels resultats generats.

Les activitats dels projectes escollits estan orientades a progressar en les primeres etapes del desenvolupament precompetitiu i facilitar la transferència o explotació dels resultats, en forma de productes, béns, serveis o altres aplicacions, que siguin beneficiosos per a l'economia, la societat, la cultura o les polítiques públiques.

AISMA, models d’intel·ligència artificial (IA) per a noves aplicacions en el sector del so i la música 

Xavier Serra, director del grup de recerca en Tecnologia Musical (MTG), lidera el projecte AISMA, que té per objectiu desenvolupar solucions tecnològiques musicals a mida, basades en intel·ligència artificial.

Per a moltes empreses és complicat desenvolupar les seves pròpies tecnologies d’IA, per manca d’experiència o de perfils professionals capacitats. Davant d’aquest panorama, AISMA pretén oferir-los solucions tecnològiques personalitzables a partir de models de dades basats en IA, que puguin integrar-se fàcilment amb els seus productes i serveis. 

D’aquesta manera, empreses de qualsevol mida podran tenir un accés ràpid i flexible a les tecnologies més avançades. Entre d’altres funcions, aquests models poden servir, per exemple, per fer classificacions automàtiques de dades musicals a partir de trets característics com poden ser el gènere musical, la instrumentació, l’estat d’ànim, etc.

A diferència d’altres serveis comercials tancats, el projecte pretén desenvolupar una solució adequada per a la comercialització B2B, basant-se en un model d’Innovació Oberta. Es prioritzarà la transparència, la flexibilitat per personalitzar diferents tipus de dades i amb diferents llicències, i que la tecnologia permeti als clients avaluar els seus components.

Referència del projecte: PDC2022-133319-I01, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”. 

TopoMark, un biomarcador de desorientació espacial basat en senyals electroencefalogràfiques 

Salvador Soto-Faraco, coordinador del Grup d’Investigació Multisensorial i membre del CBC-Center for Brain and Cognition, lidera el projecte TopoMark, que té per objectiu desenvolupar un biomarcador per detectar, en temps real, la desorientació topogràfica (DT) mitjançant senyals electroencefalogràfiques (EEG), fent ús d’interfícies cervell-ordinador i de realitat virtual.

Les conseqüències de la DT, definida com la incapacitat d'orientar-se en l'entorn, pot anar des d'una molèstia momentània fins a un problema invalidant. Per a moltes persones grans, la desorientació és un problema generalitzat, fins i tot en llocs familiars, que incrementa la dependència, limita l'autonomia i la vida social, i redueix la motivació per dur a terme activitat física. 

Quan la DT té un impacte sever en la qualitat de vida, els enfocaments clínics se centren en l'entrenament d'habilitats de navegació espacial (NE). Alguns mètodes utilitzen marcadors de punts de referència a les rutes habituals del pacient (per exemple, portes de colors), i d’altres han adoptat un enfocament gamificat, introduint videojocs que de vegades es combinen amb neuroretroalimentació (de l’anglès, neurofeedback) per reforçar l'entrenament cognitiu. 

La proposta de TopoMark posa en comú els descobriments recents sobre navegació espacial en la neurociència humana, mètodes d'avantguarda per al processament de senyals d'EEG en temps real, i els avenços tecnològics de la realitat virtual, per desenvolupar un biomarcador no invasiu que pugui ser factible en situacions de la vida quotidiana.

Referència del projecte: PDC2022-133859-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”. 

ATRAPAALO, planificació d’intervencions cardíaques per a la implantació de dispositius mèdics"

Oscar Camara, director del grup de recerca Physense i professor catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, centrat en el desenvolupament d’algorismes de ciències de dades i tècniques de modelització per a aplicacions biomèdiques, lidera el projecte ATRAPAALO. Aquest projecte té per objectiu accelerar la transferència i l'explotació de les tecnologies computacionals que han desenvolupat en els darrers anys per millorar la planificació de les intervencions de tancament de l’orelleta esquerra del cor. 

La fibril·lació auricular (FA) és l’arrítmia cardíaca més freqüent. La seva incidència augmenta amb l'edat i, degut a l'envelliment progressiu de la població, es preveu que cada vegada hi hagi més població afectada. Un dels principals riscos associats a la FA és la formació de coàguls dins del cor que puguin dirigir-se al cervell i provocar un ictus o una embòlia. El tancament de l’orelleta esquerra és una opció efectiva per pacients afectats amb aquesta patologia.

Els tancaments de l'orelleta esquerra són procediments quirúrgics complexes on el cirurgià ha de prendre diverses decisions clau per a cada pacient (per exemple, el tipus de dispositiu, la mida i la posició), a causa de la gran variabilitat de formes que pot adoptar l'aurícula esquerra del cor. Així, l'èxit d’aquest tipus d’intervencions depèn excessivament de l'experiència del metge. Tant és així, que decisions incorrectes poden comportar complicacions pel pacient durant i després del procediment.

Les actuals eines comercials per a la planificació preoperatòria dels tancaments d’orelleta tenen grans mancances. Els metges i els fabricants de dispositius mèdics necessiten eines avançades que els permetin explorar les dades dels pacients, definir planificacions quirúrgiques personalitzades i entrenar metges no experts de manera àgil. 

L’equip de recerca d’Oscar Camara ha desenvolupat eines computacionals que milloren la planificació d’aquestes intervencions i, gràcies a l’ajut obtingut, podran focalitzar esforços per definir i executar una estratègia de transferència i d’explotació de les seves eines.

Referència del projecte: PDC2022-133779-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”.

Aquests ajuts pretenen fomentar la cultura de la transferència i l'esperit emprenedor i innovador dels grups de recerca, així com contribuir a l'enfortiment de les estratègies de transferència de coneixements i resultats de les institucions beneficiàries dels projectes esmentats.

En aquesta edició s’han finançat 356 projectes i el pressupost total de la convocatòria ha estat de 39.964.340,00 €, a través del programa NextGeneration de la Unió Europea.