Vés enrere La demanda d'habitatge en propietat a Catalunya doblarà l'oferta l'any 2025

La demanda d'habitatge en propietat a Catalunya doblarà l'oferta l'any 2025

La demanda efectiva d'habitatge en propietat durant el període 2021-2025 a Catalunya es trobarà entre els 43 i els 80 mil habitatges. La demanda total podria situar-se entre els 104 i 150 mil habitatges. En els darrers anys, la construcció de nous habitatges a Catalunya oscil·la al voltant d'11.000, per la qual cosa és necessari incrementar-ne la producció per atendre la demanda. A l'oferta d'habitatges insuficient cal sumar-hi el context actual, la crisi de subministraments i el conflicte de Rússia-Ucraïna, que encariran encara més els costos.

12.05.2022

Imatge inicial

La càtedra d'empresa "Habitatge i Futur" de la Universitat Pompeu Fabra i l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha presenat el monogràfic "Estimació de la demanda solvent d'habitatge nou a Catalunya i les seves províncies", elaborat per l'equip de treball de la càtedra format per Catalina Llaneza Hesse, Josep Maria Raya i Jaume Garcia Villar, vinculats al Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

El document (enllaç al monogràfic, de 22 pàgines, en format pdf) se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris, del més optimista al més pessimista.

L'estudi se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris

La presentació de l'estudi ha tingut lloc el 12 de maig, al matí, a la seu del TecnoCampus de Mataró, a càrrec del professor de la UPF Josep Maria Raya, coordinador de l’equip de treball i director de la Càtedra Habitatge i Futur, acompanyat del president de l'APCE, Xavier Vilajoana, i del director general de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Josep Lluís Checa.

Demanda potencial d'habitatge principal: noves llars

El monogràfic realitza una estimació de la demanda potencial d'habitatge principal a partir dels escenaris de creació de noves llars estimades per l'Idescat per al període 2021-2025. Així, a la Taula 1 es poden observar diferents escenaris que fan referència a la projecció de llars per a Catalunya el 2025 desglossat per províncies.

D'una banda, l'escenari més optimista (escenari alt) estima una taxa de creació de noves llars entre el 2021 i el 2025 del 7,85%, la qual cosa equival a 237,85 mil noves llars a Catalunya. D'altra banda, l'escenari més pessimista (baixa de població), estima un creixement a Catalunya en el mateix període de 89,04 mil llars.

Si s'analitzen les dades a nivell provincial, s'observa que, independentment de l'escenari, Barcelona, Girona i Tarragona experimentarien un creixement de les llars que seria d'entre 74,67 i 178,51 mil a Barcelona, entre 12,18 i 30,32 mil a Girona i entre 5,16 i 24,15 mil a Tarragona. Per la seva banda, Lleida registra una estimació negativa en l'escenari més pessimista, amb una caiguda d'aproximadament 3 mil llars, mentre que en l'escenari més optimista creixeria en 4,87 mil llars.

Taula 1. Projecció de llars per a Catalunya i províncies, 2021-2025 (en milers)
 

 

Llars 2020

Llars 2025

(projecció)

Noves llars 2021-2025

(projecció) 

Catalunya

 

 

 

Baixa de població

3028.74

3117.78

89.04

Baix

3028.74

3163.26

134.52

Mitjà

3028.74

3214.24

185.50

Alt

3028.74

3266.59

237.85

 

 

 

 

Barcelona

 

 

 

Baixa de població

2237.36

2312.03

74.67

Baix

2237.36

2340.17

102.80

Mitjà

2237.36

2377.51

140.14

Alt

2237.36

2415.87

178.51

 

 

 

 

Girona

 

 

 

Baixa de població

294.59

306.77

12.18

Baix

294.59

314.42

19.83

Mitjà

294.59

319.60

25.01

Alt

294.59

324.91

30.32

 

 

 

 

Lleida

 

 

 

Baixa de població

175.42

172.45

-2.97

Baix

175.42

174.28

-1.14

Mitjà

175.42

177.25

1.83

Alt

175.42

180.29

4.87

 

 

 

 

Tarragona

 

 

 

Baixa de població

321.37

326.53

5.16

Baix

321.37

334.39

13.02

Mitjà

321.37

339.88

18.52

Alt

321.37

345.52

24.15

 

Font: (1) Llars 2020: INE. (2) Projecció llars 2025: Idescat.
 

Demanda efectiva d'habitatges en règim de propietat

Les preferències personals de la població en matèria d'habitatge han anat evolucionant amb els anys, tot adaptant-se a la situació econòmica existent en cada època. Així, fa 70 anys, l'habitatge de lloguer constituïa la meitat del mercat, un percentatge que va anar minvant amb els anys a causa de diferents aspectes com ara les constants polítiques públiques dissenyades per promoure l'habitatge de propietat en detriment de l'habitatge de lloguer privat i públic.

El monogràfic analitza dos escenaris per determinar la demanda efectiva d'habitatges en règim de propietat. D'una banda, l'escenari mitjà, el considerat més probable per l'Idescat amb referència a l'estimació de la demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat per a l'any 2025.
 

Taula 2. Escenari mitjà de demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat (en milers), 2021-2025.
 

 

Demanda efectiva en propietat 2025

 

 

Total

Propietat

Ajustos

DEP

 

 

Tendència

Lloguer a propietat

Propietat a lloguer

 

 

 

1

2

3

4

5

6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Catalunya

185.50

74.72

-5.79

13.11

-2.14

79.89

 

 

40.28%

-7.75%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

140.14

55.89

-4.15

9.84

-0.06

61.52

 

 

 

39.88%

-7.42%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Girona

25.01

10.21

-0.72

1.30

-0.01

10.77

 

 

 

40.81%

-7.04%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lleida

1.83

0.71

0.04

0.77

0.00

1.52

 

 

 

38.75%

5.95%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tarragona

18.52

8.04

-0.26

1.20

-0.01

8.97

 

 

 

43.43%

-3.21%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nota: La primera columna descriu la projecció total de noves llars de l'escenari mitjà. La segona columna és la projecció de llars amb habitatge en règim de propietat, calculada d'una banda ponderant el percentatge de noves llars en règim de propietat a nivell Espanya per al període 2017-2019 (44.88%) a nivell Espanya amb la relació entre el percentatge d'habitatges en règim de propietat sobre el total d'habitatges d'Espanya versus Catalunya i les seves quatre províncies. A la columna 3, s’ajusta el nombre de propietats noves per la tendència d'evolució dels darrers 3 anys prepandèmia de l'habitatge en règim de propietats. Mentre que la columna 4 ajusta per traspassos de lloguer a propietat i la columna 5 pels traspassos de propietat a lloguer per al període 2016-2019 a nivell Espanya emprant la projecció de llars totals per règim de l'escenari mitjà com a base. Per últim, la columna 6 és la projecció de demanda efectiva en règim de propietat per a l'any 2025. DEP: demanda efectiva en propietat.

Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) i INE.

 

Tal com s'observa a la Taula 2, Barcelona és la província que més oferta requereix, amb 61,52 mil habitatges, seguida de Girona i Tarragona, amb una demanda potencial de 10,77 mil i 8,97 mil respectivament. Per contra, en el cas de Lleida la projecció és molt menor, amb una estimació de 1.520 unitats.  En aquest sentit, la nova oferta necessària per cobrir la demanda de l'any 2025 a Catalunya seria d'aproximadament 80 mil nous habitatges.

D'altra banda, el monogràfic presenta l'escenari de baixa de població, el més pessimista, respecte a la demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat per al mateix període, representat a la Taula 3.

Taula 3. Escenari baixa de població de demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat (en milers), 2021-2025
 

 

Demanda efectiva en propietat 2025

 

Total

Propietats

Ajustos

DEP

 

Tendència

Lloguer a propietat

Propietat a lloguer

 

1

2

3

4

5

6

 

 

 

 

 

 

 

Catalunya

89.04

35.86

-2.78

11.93

-2.14

42.87

 

 

40.28%

-7.75%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

74.67

29.78

-2.21

9.04

-0.03

36.58

 

 

39.88%

-7.42%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

Girona

12.18

4.97

-0.35

1.14

0.00

5.75

 

 

40.81%

-7.04%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

Lleida

-2.97

-1.15

-0.07

0.71

0.00

-0.50

 

 

38.75%

5.95%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

Tarragona

5.16

2.24

-0.07

1.04

0.00

3.20

 

 

43.43%

-3.21%

1.22%

-0.10%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nota: L'estimació d'aquesta taula segueix la mateixa metodologia de la Taula 2 però per a les llars de l'escenari baixa de població. 

Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) i INE.

 

Així, segons l'escenari de baixa població, per satisfer la demanda d'habitatge de noves llars per a l'any 2025 a Catalunya l'oferta d'habitatges hauria d'augmentar en unes 43 mil unitats aproximadament.  En el cas de Barcelona es projecta una demanda d'habitatge de 36,58 mil unitats, seguida per Girona, amb uns 6 mil habitatges, i Tarragona, amb 3 mil habitatges. En el cas de Lleida s'estima una pèrdua de 500 llars en règim de propietat i, per tant, una demanda d'habitatges negativa.

En definitiva, si s'assumeix l'escenari mitjà com a límit superior i el de baixa població com a límit inferior, la demanda efectiva d'habitatge en propietat  a Catalunya per a l'any 2025 es trobarà entre els 43 mil i els 80 mil habitatges. En el cas de Barcelona, l'interval serà de 37 a 62 mil habitatges,  a Girona serà de 6 a 11 mil,  a Tarragona de 3 a 9 mil i a Lleida augmentarà com a màxim en 1,5 mil habitatges.  Si a això se li suma la demanda d'inversió o d'habitatge secundari, la demanda total podria situar-se entre 104 i 150 mil habitatges el 2021-2025.

L'escenari actual se situa en una producció molt per sota de la demanda d'habitatge requerida per la població, com s'ha anat observant. A més, en els darrers anys, la construcció de nous habitatges a Catalunya oscil·la al voltant d'11 mil habitatges, fet que produeix una tensió de preus a l'habitatge nou, ja que la demanda dobla l'oferta, per tant, els preus es disparen. Una situació que es veurà encara més agreujada pel context internacional actual, amb els problemes de subministraments iniciats al segon semestre de 2021 i en l'actualitat amb el conflicte de Rússia-Ucraïna, que no faran sinó augmentar aquests costos.

Josep M. Raya: "Conèixer la demanda futura d'habitatges és necessari tant per al sector promotor, perquè pugui adequar la seva oferta, com per al sector públic, perquè pugui reconèixer si aquesta demanda és la socialment desitjable."

Josep Maria Raya, professor de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Càtedra "Habitatge i Futur" d'APCE-UPF, coautor del monogràfic, assenyala que "conèixer la demanda futura d'habitatges és necessari tant per al sector promotor, perquè pugui adequar la seva oferta, com per al sector públic, perquè pugui reconèixer si aquesta demanda és la socialment desitjable. En aquest monogràfic, s'ha fet per als propers cinc anys a Catalunya".

Des d'APCE, el seu president, Xavier Vilajoana, considera que "aquestes dades evidencien la necessitat d'incrementar la producció d'habitatge  a Catalunya, ja que hi ha una gran part de la població que no té accés a l'habitatge de propietat, com per exemple els joves. És imprescindible disposar d'un parc d'habitatge diversificat, adequat i suficient per poder atendre les necessitats del conjunt de la societat catalana". Per això, segons Vilajoana, "cal acabar amb la situació actual d'inseguretat jurídica al sector, a més de treballar conjuntament administracions i sector privat per trobar fórmules de col·laboració publicoprivada que siguin realment efectives".

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació