Vés enrere La Càtedra Josep Fontana proposa unes jornades al voltant de la història, la memòria i el patrimoni

La Càtedra Josep Fontana proposa unes jornades al voltant de la història, la memòria i el patrimoni

Repartides entre el campus de la Ciutadella de la UPF (11 i 15 de novembre) i el Museu Etnològic i de Cultures del Món (18 de novembre), comptaran amb la participació d’historiadors de diverses universitats i representants d'entitats vinculades a aquest àmbit. Fernando Martínez, secretari d’Estat de Memòria Democràtica, impartirà una ponència i prendrà part en una taula rodona en el decurs de la primera sessió, en què presentarà la nova llei de Memòria Democràtica.

09.11.2022

Imatge inicial

La Càtedra Josep Fontana, sorgida a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la UPF i que va ser presentada públicament el passat 3 d’octubre, organitza les Jornades sobre Història, Memòria i Patrimoni, amb l’objectiu de reflexionar al voltant d’aquests tres conceptes fonamentals en qualsevol societat i de les relacions que s’estableixen entre ells.

Josep Pich: "Aquesta jornada és la primera que organitza la Càtedra Josep Fontana, que té entre els seus objectius l’organització d’activitats de reflexió i de debat historiogràfic"

El programa de les Jornades, que compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, es dividirà en tres sessions: “Entre la memòria i l’oblit: usos i abusos de la memòria” (11 de novembre); “Usos i abusos de la història i de la memòria en la formació d’una ciutadania democràtica” (15 de novembre) i “Entre Clio i Mnemosyne: història i memòries en disputa” (18 de novembre). Se celebraran en dos espais diferents: el campus de la Ciutadella de la UPF (sala de graus Albert Calsamiglia, els dies 11 pel matí i 15 per la tarda), i a la Seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món (el dia 18 pel matí).

“Aquesta jornada és la primera que organitza la Càtedra Josep Fontana, que té entre els seus objectius l’organització d’activitats de reflexió i de debat historiogràfic, i per això hem triat aquesta temàtica tan transcendental al voltant de la història, la memòria i el patrimoni”, explica Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i codirector de la Càtedra.

Dues sessions al campus de la Ciutadella dedicades als usos i abusos de la memòria

A les dues primeres sessions, retransmeses en streaming, el debat se centrarà en els usos i abusos de la memòria, així com la seva rellevància en la formació d'una ciutadania democràtica. Pretendran reflexionar sobre la utilitat de la memòria democràtica, els usos i els abusos de les polítiques de memòria, i debatre sobre la nova llei de memòria democràtica.

A la primera sessió (11 de novembre, 9.45 hores),  Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona, parlarà en la ponència inaugural sobre de la monumentalització de la memòria (10.00 hores). Seguidament, Juan Sisinio Pérez Garzón, professor emèrit de la Universitat de Castilla-la Mancha, tractarà sobre les responsabilitats històriques i reflexionarà sobre passats conclosos o delictes imprescriptibles (10.45 h). De la seva banda, el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez , explicarà en una ponència les principals característiques de la nova llei de Memòria Democràtica (12.00 h).

A les dues primeres sessions el debat se centrarà en els usos i abusos de la memòria, així com la seva rellevància en la formació d'una ciutadania democràtica

Per tancar aquesta primera sessió, hi haurà una taula rodona (12.45 hores) amb la participació dels tres ponents, a la qual s'afegiran Jordi Rabassa, regidor de l'Ajuntament de Barcelona responsable de Memòria democràtica, i Josep Font Sentias, representant del Memorial Democràtic. La presentació i la moderació tant de la taula rodona com de les preguntes del públic anirà a càrrec del catedràtic Josep Pich, codirector de la Càtedra

A la segona sessió (15 de novembre, 16.00 h), F. Xavier Méndez, responsable tècnic de la Diputació de Barcelona de Memòria Democràtica, parlarà de la visió municipalista de les polítiques de memòria democràtica (16.10 h). A continuació, Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries, reflexionarà sobre la transnacionalitat en les polítiques de memòria, així com les semblances i les diferències entre els models europeus i els locals (16.40 h). La tercera ponència anirà a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània de la URV, que tractarà de les relacions entre memòria i història. Aquesta segona sessió finalitzarà amb un debat entre el ponents i amb les preguntes del públic. La presentació i la moderació tant del debat com de la interacció amb el públic anirà a càrrec de Ramon Arnabat, professor de la URV.

Relacions entre història i memòria

La tercera sessió (18 de novembre, Museu Etnològic i de Cultures del Món, 10.30 h) té com a objectiu reflexionar sobre les relacions entre història i memòria pel que fa al colonialisme i l’esclavisme. Explicarà de manera general que, tant a Catalunya com a Espanya, s’ha popularitzat un ús limitat del concepte “memòria històrica” (i, darrerament, de “memòria democràtica”). D’altra banda, i a diferència d’altres països del nostre entorn, ni a Catalunya ni a Espanya s’han arribat a endegar polítiques de memòria sobre l’esclavisme o sobre el colonialisme, unes qüestions que han estat una mica més presents en les iniciatives de la societat civil que en el món acadèmic o en les preocupacions de les nostres institucions. 

Hi participaran Edgar Straehle, tècnic del Museu d’Història de Barcelona i professor de la UB, que parlarà del pas de la "llegenda negra" a la melancolia imperial, així com els vincles del nacionalisme espanyol amb la memòria contemporània (10.40 h); Ulrike Schmieder, professora de la Leibniz Universität Hannover, que dissertarà sobre imatges d'esclavitzadors i esclavitzats, així com de memòries i de silencis als espais urbans, centrant-se en el cas de Barcelona dins del context europeu (11.10 h); Yolanda Aixelà, doctora en Antropologia de la UB i científica de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, que tractarà sobre les versions contemporànies de la memòria colonial espanyola (12.10 h); finalment, Ricard Vinyes, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, que abordarà la gestió política de la descolonització a l'espai públic de la metròpoli.

La sessió, que finalitzarà amb un debat entre el ponents i amb les preguntes dels assistents, estarà moderada per  Martín Rodrigo Alharilla, professor del Departament d’Humanitats de la UPF i membre del grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE).

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació