Vés enrere Quatre investigadors postdoctorals aportaran el seu talent a la UPF gràcies als ajuts obtinguts en la convocatòria europea Marie Curie 2021

Quatre investigadors postdoctorals aportaran el seu talent a la UPF gràcies als ajuts obtinguts en la convocatòria europea Marie Curie 2021

S’incorporaran als departaments de Medicina i Ciències de la Vida (Artemy Kolchinsky i Elena Muscolino), Humanitats (Marija Blasokovic) i Tecnologies de la Informacio i les Comunicacions (Piotr Przybyla), sota la supervisió d’investigadors sènior de la UPF, amb estades entre els dos anys i els dos anys i mig i ajuts dotats al voltant de 165.000 i 206.000 euros.

31.03.2022

Imatge inicial

Quatre investigadors potsdoctorals de gran talent i capaços de produir un impacte positiu en la societat i l’economia, procedents de diverses universitats internacionals, s’incorporaran a la UPF a través d’ajuts obtinguts dins de la convocatòria Marie Sklodowska-Curie Postdoctoral Fellowships (MSCA-PF) del 2021, la primera resolta en el marc del nou programa d’innovació i recerca Horitzó Europa (2021-2027).

Dos d’ells es vincularan al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS): es tracta d’Artemy Kolchinsky, procedent de la Universitat de Tòquio, amb el projecte “NETOLife: Nonequilibrium thermodynamics of the origin of life”, i Elena Muscolino, que arriba del Leibniz Institute for Experimental Virology d'Hamburg (amb el projecte “EpiCoVs: The tRNA epitranscriptome: a novel player in viral infections”). Estaran supervisats, respectivament, per Ricard Solé, professor d’investigació ICREA del MELIS i director del Laboratori de Sistemes Complexos (UPF i IBE) i Juana Díez, catedràtica i directora del Laboratori de Virologia Molecular del MELIS. Ambdós projectes tenen una durada de dos anys i estan dotats amb ajuts de prop de 165.000 euros.

Artemy Kolchinsky, Elena Muscolino, Marija Blaskovic i Piotr Przybyla s'incorporen a tres departaments diferents de la UPF per desenvolupar la seva recerca

Els dos investigadors restants són, d’una banda, Marija Blaskovic, procedent de la Universitat de Viena, que desenvoluparà el projecte “FEMIber: Digitizing Women of Medieval Iberian Historiography”. S’incorporarà al Departament d’Humanitats, sota la supervisió de María Morrás, professora titular de Literatura espanyola y experta en sexualitat i gènere, escriptores, santedat femenina a l'edat mitjana i a inicis del període modern. El projecte tindrà una durada de dos anys i mig, i una dotació al voltant de 206.000 euros.

D’altra banda, Piotr Przybyla, procedent de l’Acadèmia de Ciències de Polònia, portarà a terme el projecte “ERINIA: Evaluating the Robustness of Non-Credible Text Identification by Anticipating Adversarial Actions” al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC). Estarà supervisat per Horacio Saggion, membre del Grup de Recerca en Tractament Automàtic del Llenguatge Natural (TALN), on dirigeix el Laboratori de Sistemes de Comprensió de Textos a Gran Escala (Large Scale Text Understanding Systems Lab), amb un projecte tindrà una durada de dos anys i un finançament de prop de 165.000 euros.

Els ajuts Marie Sklodowska-Curie Postdoctoral Fellowships 2021, convocats per la Comissió Europea, estan dotats amb un pressupost total de 242 milions d’euros i ajudaran 1.156 investigadors postdoctorals amb experiència, seleccionats sobre un total de 8.356 sol·licituds.

El seu objectiu és augmentar el potencial creatiu i innovador dels investigadors d’arreu del món que tinguin un doctorat i vulguin adquirir noves capacitats i competències i desenvolupar la seva carrera professional a través de la mobilitat internacional, alhora que aporten el seu talent a les institucions d’acollida.

NETOLife: recerca sobre els llindars termodinàmics fonamentals per ajudar a comprendre l’origen de la vida

S'ha suggerit que les lleis de la termodinàmica es poden fer servir per estudiar l'origen de la vida, en termes de fluxos mínims d'energia lliure necessaris per realitzar funcions bàsiques com l'automanteniment i l'autoreplicació. Una teoria que ens permeti comprendre com es va originar la vida ha de ser compatible amb la física i alhora incloure-hi la informació, que juga un paper clau en biologia.

Aquest problema no ha estat explorat en gran part perquè la termodinàmica convencional està restringida a sistemes que estan en equilibri, a escala macroscòpica, i que no intercanvien informació amb els seus entorns. "Els primers sistemes vius probablement no seguien cap d'aquests principis, per la qual cosa en aquest projecte es proposa estudiar-los mitjançant la termodinàmica del no equilibri, un àmbit en què hi ha hagut grans avenços recentment. Amb NETOLife busquem aportar llum sobre els llindars termodinàmics fonamentals, que tindran implicacions importants per a la nostra comprensió teòrica de l'origen de la vida”, detalla Artemy Kolchinsky.

EpiCoVs: combinar la biologia cel·lular i la virologia molecular per estudiar el comportament de determinats virus patògens

Els virus són paràsits intracel·lulars que depenen totalment de la maquinària cel·lular per generar els seus components i multiplicar-se. Per tant, atesa la seva gran eficàcia, seria previsible que s'adaptessin totalment a la maquinària cel·lular. Tot i això, aquest no és el cas per a molts virus patògens, com per exemple els virus emergents dengue (DENV), zika (ZIKV) o el nou virus SARS-CoV-2, que, contràriament al que s'esperaria, expressen els seus components a altíssim nivell.

L'equip científic liderat per Juana Díez ha identificat un nou mecanisme pel qual els virus indueixen una adaptació de la maquinària de la cèl·lula infectada a les característiques del genoma viral per tal de maximitzar l'expressió de les proteïnes virals. Usant el SARS-CoV-2 com a model, el projecte proposat combinarà enfocaments de biologia cel·lular i virologia molecular amb anàlisis “òmiques” per caracteritzar molecularment aquest nou mecanisme juntament amb tots els components cel·lulars i virals implicats. "A més, s´explorarà l´interès terapèutic antiviral dels enzims identificats amb l´objectiu final de desenvolupar antivirals eficaços d´ampli espectre", detalla Elena Muscolino.

FEMiber: explorar el gènere durant l’Edat Mitjana a la península ibèrica a través de la creació d’una base de dades digital

El projecte FEMIber pretén estudiar les representacions femenines en dues obres medievals: la "Crónica de Castilla" (Castella i Lleó) i la portuguesa "Livro de Linhagens" mitjançant mètodes d'humanitats digitals. Durant un període de dos anys, Marija Blaskovic generarà una base de dades prosopogràfica (descripció de personatges) digital de les dones representades; explorarà els patrons i les tendències dels elements utilitzats per l’odre sociopolític i familiar als dos regnes a través de l’òptica del gènere, i portarà a terme unes pràctiques de sis mesos a l’empresa DIGIBÍS de Madrid, pionera a Espanya en la digitalització de patrimoni.

“FEMIber té com a objectiu explorar el gènere durant l'Edat Mitjana a la península ibèrica d'una manera que incorpori les tecnologies emergents, alhora que es fomenten vincles duradors amb la societat i el patrimoni cultural en general”, explica Marija Blasokovic.

ERINA: avaluar la robustesa de la identificació de notícies falses mitjançant mètodes de processament del llenguatge natural

Investigacions recents han demostrat que els mètodes d'última generació d'intel·ligència artificial, especialment el processament del llenguatge natural (PNL) i l'aprenentatge automàtic, poden detectar fenòmens com ara notícies falses, bots de xarxes socials o l'ús de tècniques de propaganda. No obstant això, s'ha prestat poca atenció a la robustesa d'aquests enfocaments, que és especialment important en el cas de la desinformació deliberada, ja que els autors intenten enganyar qualsevol algorisme de filtratge automàtic per assolir els seus objectius.

ERINA utilitzarà mètodes que provoquen petites pertorbacions a una peça de text determinada, de manera que es preservi el seu significat, però que impliquen que la sortida del classificador investigat s’inverteixi. “L'objectiu del projecte és explorar la robustesa dels classificadors de text en aquesta àrea d'aplicació mitjançant la investigació de mètodes per detectar desinformació a través d’exemples contradictoris”, explica Piotr Przybyla.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació