La cobertura informativa dels diaris sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils generalment s’ajusta als criteris ètics fonamentals. Així ho conclou l’article “Els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils a la premsa online. Tractament informatiu a El Periódico, El País i The Guardian”, desenvolupat en el marc del projecte d’investigació MediaACES, coordinat per la UPF.

En l’estudi, que ha estat demanat pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC), hi ha participat Ruth Rodríguez, professora del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb Jesús Díaz i María Ángeles Chaparro, ambdós professors de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

El tractament informatiu que els mitjans de comunicació fan sobre un atemptat terrorista genera un debat constant. “Els fets desperten un gran interès en el públic i l’obligació dels mitjans és informar-ne. Tot i això, la tendència és abandonar l’objectivitat, posicionant-se, i assumir la versió oficial, sense contrastar-la ni plantejar-se possibles conflictes d’interès”, explica Ruth Rodríguez.

L’estudi analitza els continguts que es van publicar a l’edició en línia d'El País, El Periódico i The Guardian durant les 24 hores posteriors als atemptats. Els compara amb els criteris del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les Recomanacions sobre la cobertura informativa d’actes terroristes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Tots dos recullen les principals pautes i recomanacions que cal seguir a l’hora de cobrir actes terroristes perquè la informació s’ajusti als principis ètics fonamentals.

L’article analitza els continguts que es van publicar a l’edició en línia durant les 24 hores posteriors als atemptats

De l’anàlisi se’n desprèn que tots tres diaris respecten, generalment, les recomanacions que s’hi estableixen, entre les quals hi ha el rigor, la citació de fonts, la rectificació, la imparcialitat o la inclusió d’elements no discriminatoris. No obstant això, incompleixen els drets dels menors i, dos d’ells, el dret a la privacitat, majoritàriament amb el tractament que fan de les imatges.

Les conclusions de l’estudi s’han extret després d’haver examinat 21 peces publicades a El Periódico, 27 d'El País i 26 de The Guardian. Ha tingut en compte tant la redacció com el contingut multimèdia, imatges, vídeos o infografies, que han estat fonamentals a l’hora de complimentar algunes categories.

Vulneració del dret a la privacitat i dels drets dels menors

Tot i que cap dels tres diaris va revelar la identitat de les víctimes de l’atemptat, sí que van publicar fotografies en les quals se les pot identificar i, per tant, vulneren el seu dret a la privacitat. És el cas, sobretot, d'El Periódico i The Guardian. En algunes imatges, a més, hi apareixen menors sense el consentiment patern. El País també va vulnerar els drets dels menors publicant un reportatge que incloïa la identitat d’un menor i la seva fotografia, perquè se’l considerava sospitós de ser un dels terroristes.

Precisament, les principals recomanacions que es van establir després d’estudiar el tractament dels atemptats de l’11 de març del 2004 tenien com objectiu el respecte de la privacitat, especialment dels menors. La seva aparició als mitjans pot contribuir a dramatitzar els fets que s’estan cobrint.

En general, van respectar els criteris ètics amb l’excepció del dret a la privacitat i els drets dels menors

Tot i això, els tres van informar de manera precisa i acurada dels diferents esdeveniments que van succeir. Ho van fer sense utilitzar expressions injurioses, elements discriminatoris ni que incitessin a la violència. Tampoc van utilitzar dades imprecises que poguessin lesionar o desacreditar persones o institucions. També van salvaguardar la presumpció d’innocència dels suposats terroristes i van ser especialment curosos a l’hora de citar nacionalitats i ètnies.

En general les noticies estaven contextualitzades, contrastades i comptaven amb fonts correctament citades, tot i que amb alguna excepció. És el cas d'El Periódico, que en una ocasió va utilitzar el genèric “fonts policials”, sense especificar. La informació es va obtenir mitjançant mètodes lícits i dignes, amb alguna excepció d'El País, que va publicar un àudio de la policia de Barcelona sense especificar com l’havia obtingut.

A l’hora de publicar contingut audiovisual, tots van respectar la conciliació de drets individuals amb el dret del públic a conèixer la realitat. No obstant això, no sempre van avisar de la duresa de les imatges. En general, van optar per l’ús de material audiovisual d’agència o de professionals gràfics ben citats. L’excepció va ser El País, que va publicar un vídeo gravat per un turista sense indicar-ne l’autoria o procedència.

MediaACES és un projecte d’investigació finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO/FEDER, UE, ref: CSO2015-66404-P).