Vés enrere

La conducta altruista està condicionada per l’entorn social, no només per la naturalesa de la persona

La conducta altruista està condicionada per l’entorn social, no només per la naturalesa de la persona

És el que proposa un estudi liderat per Salvador Soto Faraco, ICREA i membre del Centre de Cognició i Cervell, conjuntament amb Juana Castro Santa, alumni del Màster en Cervell i Cognició, i Filippos Exadaktylos, investigador vinculat a la UAB, en un treball recentment publicat a la revista Scientific Reports.

28.05.2018

La persona que es preocupa pels altres i que condiciona el seu comportament procurant-los el bé es diu que es comporta de manera altruista. Sovint, l’altruisme s’ha entès contraposat a l’egoisme. Un estudi recent publicat a Scientific Reports es planteja si les persones som o no altruistes per naturalesa i si la cooperació és l’ opció cognitivament ràpida i preferida pels éssers humans.

Durant els últims anys, la pregunta sobre si la cooperació entre humans es intuïtiva o no ha generat un gran interès entre els investigadors. Per abordar aquesta pregunta alguns estudis s’han centrar en mesurar els temps de resposta en dilemes de cooperació, assumint que els temps de decisió més ràpids son, naturalment, els que coincideixen amb la tendència natural de la persona. “Aquí defensem que l'entorn social immediat, i no tan sols la naturalesa de la persona, configura la predisposició a cooperar i, per tant, les latències de resposta”, comenta Salvador Soto Faraco, coautor de l’estudi, ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i membre del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, conjuntament amb Juana Castro Santa, alumni del Màster en Cervell i Cognició al CBC, i Filippos Exadaktylos, investigador vinculat a la UAB.

Figura 1 del treball

Fa uns anys es defensava que les respostes de caire altruista són més ràpides que les merament egoistes, reflectint la naturalesa cooperativa dels humans. L’objectiu de l’estudi publicat a Scientific Reports va ser saber si aquesta relació entre temps de decisió i altruisme depenia del context social. “D’aquí que vàrem proposar als participants en l’estudi un dilema de cooperació social plantejat com un joc en el qual no sabien del cert quina seria la decisió del seu company de joc, però se’ls informava de les seves intencions, en quant a la probabilitat que els traís o col·laborés amb ells. Aquesta ràtio "social" es va anar variant gradualment”, expliquen els autors del treball.

A través d’aquest joc basat en un dilema de cooperació, “manipulem les creences d’una persona sobre les intencions de cooperar de l’altre jugador. Quan la intenció de cooperació del soci es percep com a alta, els temps de resposta mostren que s'acceleren les opcions de cooperació i es desacceleren les opcions de deslleialtat”, afirma Soto-Faraco. El dilema planteja als participants escollir entre dos opcions de caire econòmic, una opció suposa trair al soci (que no coneixen) per guanyar el màxim de diners, l’altre opció implica col·laborar amb ell i acabar guanyant tots dos igual. Si es van variant els guanys que dóna trair o col·laborar s’observa que, si la traïció dóna molt més rendiment que la cooperació, aleshores trair resulta ser molt més temptador. En aquest escenari, trair o ajudar dependrà dels guanys obtinguts.

“El que varem trobar és que, depenent del context social, les respostes més naturals i ràpides tant podien ser les altruistes o les egoistes. És a dir, més enllà de la naturalesa de la persona, el context social determinava quina propensió tindria el participant a col·laborar o treure’n profit dels demés”, explica Castro Santa, primera autora del treball.

D’aquesta experiència se’n desprèn que, més enllà de preguntar-nos si l’espècie humana té per naturalesa trets altruistes o egoistes, podríem pensar que tenim un interruptor que ens predisposa en un sentit o en l’altre segons allò que pensem sobre les intencions de les persones en el nostre entorn social.

Soto Faraco ho il·lustra amb el següent exemple: “si veus que a algú li cau un objecte a terra, potser el voldràs ajudar i, automàticament, t’ajupiràs i li donaràs l’objecte caigut; però si perceps que aquesta persona l’ha tirat a terra expressament, rarament tindràs la intenció d’ajudar-lo”.

Aquests resultats revelen nous plantejaments del paper del conflicte en la presa de decisions explicats a través de les latències de resposta, així com també sobre la hipòtesi que la cooperació es l’opció intuïtiva per als essers humans. Aquesta recerca pot ajudar a interpretar i reconciliar correctament resultats obtinguts en estudis previs, aparentment contradictoris, atenent ara al paper del context en els dilemes socials.

Treball de referència:

Juana Castro Santa, Filippos Exadaktylos, Salvador Soto Faraco (2018), “Beliefs about others’ intentions determine whether cooperation is the faster choice”, 14 de maig, Scientific Reports 8, 7509.

Categories: