Vés enrere La multidisciplinarietat de l'enginyeria biomèdica es fa visible en els treballs de fi de grau

La multidisciplinarietat de l'enginyeria biomèdica es fa visible en els treballs de fi de grau

Els estudiants de quart curs d'Enginyeria Biomèdica han presentat durant els dies 10, 11 i 12 de juliol els seus treballs de fi de grau a l’auditori del campus Poblenou. Neurologia, ortopèdia, enginyeria clínica o cardiologia són alguns dels temes que han centrat els 33 projectes defensats davant jurat.
13.07.2017

 

Els estudiants de quart curs d’Enginyeria Biomèdica posen fi al curs acadèmic amb la presentació pública dels treballs de fi de grau. Al llarg dels dies 10, 11 i 12 de juliol, un total de 33 treballs han estat presentats i defensats davant d’un jurat avaluador.

Les tres jornades s’han dividit en vuit sessions, que han classificat els treballs per temàtiques: rehabilitació i tecnologies d’assistència, neurologia, malaltia d’alzheimer, cardiologia, planificació del tractament i eines quirúrgiques, ortopèdia, enginyeria clínica i innovació. Els professors Antoni Ivorra, Bart Bijnens, Pilar Rivera, Oscar Cámara, Sergi Valverde, Jordi García Ojalvo i Jérôme Noailly han participat en l'esdeveniment com a presidents de les diferents sessions.

“El grau en Enginyeria Biomèdica proporciona una formació acadèmica que combina estretament assignatures de l'àmbit de l'enginyeria i la biomedicina amb una forta base en matemàtiques, física i biologia i fisiologia humanes”, comenta Antoni Ivorra, coordinador del jurat i investigador al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC). “Els treballs de fi de grau denoten la multidisciplinarietat adquirida i reflecteixen la capacitat dels estudiants per analitzar, interpretar i integrar dades experimentals, de descobrir nous mecanismes biològics i dissenyar sistemes per al diagnòstic i teràpia.”

Projectes amb una visió social

Prosthetic feet - Holly ChaffinMalgrat la seva complexitat tècnica, la majoria dels projectes estan clarament dirigits a millorar la vida de les persones mitjançant sistemes d’ús senzill. És el cas del treball fet a l'Imperial College de Londres (Regne Unit) per Guillem Torrent, que ha desenvolupat una col·lecció de sistemes de navegació intuïtius per dirigir una cadira de rodes mitjançant els moviments del cap i els ulls. Aquest dispositiu dotarà de certa autonomia a aquelles persones que no poden moure els braços o cames, com els afectats per esclerosi amiotròfica lateral, paràlisi cerebral o danys a la columna espinal.

En la mateixa direcció es troba el projecte desenvolupat per Núria Armengol a la Universitat de Duke a Durham (Estats Units). L’estudiant ha investigat noves perspectives en les interfícies cervell-ordinador (BMI, per les sigles en anglès). Aquesta és una tecnologia innovadora que converteix l'activitat neuronal registrada mitjançant elèctrodes cerebrals en ordres motors i té un gran potencial en el desenvolupament de dispositius prostètics com cadires de roda o membres robòtics. Armengol ha explorat l'ús de xarxes neuronals artificials de tipus recurrent, conegudes com a LSTM networks, com a descodificant per a BMI.

L’ortopèdia i les tecnologies d'assistència han ocupat una part important de les jornades. Entre els estudis relacionats amb aquestes disciplines, destaca el d'Álvaro Sánchez, que ha analitzat en detall tots els aspectes involucrats en el desenvolupament d'una pròtesi de peu de baix cost. El seu projecte, dirigit a millorar la disponibilitat d'aquest dispositiu en els països en vies de desenvolupament, ha contemplat els processos de disseny, fabricació i venda de les pròtesis de peu.

Amb l'objectiu de millorar les intervencions quirúrgiques que requereixen d'empelts ossis, Joan Puig ha implementat un procés i un software per al disseny de plantilles quirúrgiques que es poden fabricar fent ús de la impressió 3D. Aquestes plantilles simplifiquen la preparació dels empelts ossis, concretament en el cas de la cavitat glenoide de l'espatlla.

Intestinal organoid - By Meritxell Huch, via Wikimedia CommonsArianne Bercowsky, per la seva banda, ha realitzat un estudi de ciència bàsica en embriogènesi. En el seu projecte ha emprat organoids embrionaris de ratolí. Aquests organoids són versions en miniatura i simplificades d'òrgans reals. En el seu treball, que ha desenvolupat a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), Bercowsky analitza experimentalment la intervenció de diversos senyals moleculars i factors de transcripció en el desenvolupament inicial dels organoids i tracta de comprendre, mitjançant models matemàtics, com es formen els patrons observats.

 

Imatge 1: Prosthetic feet - Holly Chaffin

Imatge 2: Intestinal organoid - By Meritxell Huch, via Wikimedia Commons

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact