Vés enrere La despesa en R+D+I universitària augmenta moderadament a Espanya

La despesa en R+D+I universitària augmenta moderadament a Espanya

Segons l'Informe 2021 de l'Observatori IUNE, pertanyent a l'Aliança 4 Universitats, en el qual la UPF destaca per la seva capacitat per captar finançament nacional i internacional i per la seva capacitat formativa i d'atracció de talent.

22.07.2021

Imatge inicial

La despesa pública total en R+D+I universitària s'ha incrementat progressivament un 6 per cent entre 2016 i 2019, passant de 8.989 a 9.554 milions d'euros, tot i que encara no s'assoleixen els nivells previs a la recessió de 2008, quan es van invertir 10.628.000 d'euros. Aquestes dades provenen de l'última edició de l'Informe de l'Observatori IUNE, que analitza la R+D+I universitària durant l'última dècada (2010-2019) i que permet consultar les seves xifres des de la primera edició de l'any 2003. Aquest observatori pertany a l’Aliança 4 Universitats (A4U), formada per les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Autònoma de Madrid (UAM), Carlos III de Madrid (UC3M) i Pompeu Fabra (UPF).

L'informe realitza un seguiment de la R+D+I del Sistema Universitari Espanyol a través de 42 indicadors al voltant de set grans dimensions

D'altra banda, la despesa pública en personal docent i investigador s'ha incrementat des de 2012 en gairebé 1.000 milions d'euros, passant de 5.550 el 2012 a 6.505 milions d'euros el 2019. El professorat universitari espanyol presenta importants fluctuacions, però ha crescut un 2,4% des 2018.

Aquest informe de l'Observatori IUNE, coordinat per l'Institut INAECU (UAM-UC3M), realitza un seguiment de la R +D+I del Sistema Universitari Espanyol (SUE) a través de 42 indicadors al voltant de set grans dimensions: activitat científica, anàlisi per àrees de coneixement, capacitat formativa, competitivitat, finançament, innovació i professorat.

Augment de la producció científica universitària

En relació a la producció científica, s'observa una tendència creixent en les publicacions a la Web of Science (WoS), amb taxes de variació interanual similars des del 2016. A més, les publicacions en les revistes del primer quartil del Journal Citation Reports (JCR) - les que més impacte tenen -, s'han incrementat des del 2017 fins al 2019 per tot el SUE. Per comunitats autònomes, Catalunya, Madrid, Andalusia i València presenten els valors més elevats de publicacions en la WoS per al període 2010-2019, acumulant el 25%, 18%, 14% i 11% de total de la producció nacional, respectivament. Les cinc universitats amb més volum de publicacions són la Universitat de Barcelona (UB), UAB, Complutense de Madrid (UCM), València (UV) i la UAM.

En relació a la capacitat per captar finançament nacional i internacional, destaquen principalment les institucions que conformen l'A4U (UAB, UAM, UC3M i UPF). Pel volum de projectes del Plan Nacional per 100 professors, les cinc universitats que ocupen les primeres posicions són la UPF, UC3M, UAM, UB i la de Lleida (UdL). En projectes de recerca internacionals del Programa Marc de la Unió Europea per 100 professors, destaquen la UPF, UC3M, UAB i les politècniques de Catalunya (UPC) i de Madrid (UPM).

Innovació, formació i atracció de talent investigador

Pel que fa a el camp de la innovació, s'aborda el rendiment en aspectes com les patents o els ingressos per treballs de R + D amb empreses. Pel que fa a nombre de patents nacionals destaquen, com en anteriors edicions de l’informe de  l'Observatori, les universitats politècniques de Madrid i Catalunya (UPM i UPC) seguides de la Universitat de Sevilla (US) i la Politècnica de València (UPV). En relació al rendiment, quan es calcula en funció del nombre de professors, les universitats de Burgos (UBU) i la UC3M són les que apareixen en les primeres posicions el 2019. En ingressos per contractes i consultories d'I+D per 100 professors, els valors màxims corresponen a dues universitats madrilenyes -Universitat d'Alcalá (UAH) i UC3M -, dues catalanes -UB i Universitat Rovira i Virgili (URV) - i la Universitat de Cantàbria (UC).

A l'àrea de capacitat formativa i d'atracció de talent, s'analitzen indicadors com el nombre de tesis doctorals per 100 professors, on destaquen institucions com la UAB, UAM, Universitat de Girona (UdG), UPF i URV. En contractes FPU (ajudes per a la formació de professorat universitari) per 100 professors destaca la Universitat de Granada (UGR), seguida per la d'Almeria (UAL), Còrdova (UCO), Màlaga (UMA) i València (UV). En el cas dels contractes FPI (ajudes predoctorals per a la formació de doctors), les cinc universitats públiques amb valors més elevats el 2019 són la UPF, UC3M, UAM, URV i UB. En contractes Juan de la Cierva per 100 professors, destaquen la UPF, UC3M, UAM, UdG i Universitat de la Rioja; mentre que en contractes Ramón i Cajal per 100 professors, les cinc universitats amb valors més elevats el 2019 són la UPF, UAM, UB, UAM i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

L'Observatori IUNE actualment compta amb el suport del Ministeri d'Universitats, així com d'un elevat nombre d'institucions com l'Agencia Nacional de Avaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari Basc (Unibasq).

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació