Actualitat Actualitat

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La UPF lidera el rànquing de productivitat científica de les universitats públiques de l’Estat des de l’any 2009

La UPF lidera el rànquing de productivitat científica de les universitats públiques de l’Estat des de l’any 2009

La UPF torna a encapçalar la classificació de productivitat global dins el “Ranking 2019 de investigación de las universidades públicas españolas” publicat a la revista Psicothema. És la primera en quatre dels set indicadors específics utilitzats: articles en revistes indexades en el JCR, projectes de recerca i desenvolupament, tesis doctorals i ajudes de formació de personal investigador.

13.11.2019

Imatge inicial

La Universitat Pompeu Fabra ocupa el primer lloc en la classificació de la productivitat científica global de les universitats públiques de l’Estat, un dels dos llistats inclosos dins el “Ranking 2019 de investigación de las universidades públicas españolas”.

El rànquing està coordinat per Gualberto Buela-Casal, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Granada, i s’ha publicat en el darrer número de la revista Psicothema. Si mirem l’evolució al llarg dels anys, la UPF es manté situada al capdavant de la classificació de productivitat científica global des de l’any 2009.

La UPF ocupa la primera posició en els indicadors de revistes indexades en el JCR, projectes de recerca i desenvolupament, tesis doctorals i ajuts de formació de personal investigador.

El rànquing, que utilitza dades corresponents a l’any 2018 (o en seu defecte, les més recents disponibles) inclou dues classificacions: un primer llistat, que té en compte la producció científica total de les institucions, que lideren les universitats Complutense de Madrid, de Barcelona, Granada, Sevilla i Autònoma de Barcelona, i en què la Universitat Pompeu Fabra ocupa la 20a. posició.

Un segon llistat és el de productivitat científica, que té en compte la dimensió de cada institució, en què la producció està ponderada segons el nombre de professors doctors que té cada universitat (les dades de productivitat de cada centre s’obtenen a partir de la producció dividida pel nombre de professors doctors). Aquest rànquing està encapçalat per la UPF, seguida per la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, i les universitats de Santiago de Compostel·la i de Granada.

La UPF, líder en quatre dels set indicadors utilitzats

La UPF, a més de liderar la taula pel que fa a productivitat global, també se situa en primera posició en quatre dels set indicadors específics utilitzats a l’hora de fer les dues classificacions del rànquing: articles en revistes indexades en el JCR (Journal Citation Reports), projectes de recerca i desenvolupament (projectes R+D), tesis doctorals i ajudes de formació de personal investigador (ajudes FPI).

Els tres indicadors restants són els de trams de recerca, ajudes de formació de professorat universitari (ajudes FPU) i les patents (registrades), en què la Universitat ocupa les posicions 29, 10 i 47, respectivament.

Novetats de l’edició 2019 del rànquing

El “Ranking 2019 de investigación de las universidades públicas españolas” ha inclòs diverses novetats respecte a les edicions anteriors, tant pel que fa al procediment com als indicadors utilitzats, canvis que no han suposat que la UPF deixés la primera posició de la llista de productivitat científica.

Per determinar el nombre de professors de les institucions (la dada que ha servit per ponderar la productivitat), en aquesta edició s’ha considerat el nombre de professors doctors de cada universitat (732 a la UPF), corresponents al curs 2017-2018, en lloc del nombre de professors funcionaris.

Segons els autors, el motiu d’aquest canvi és que en els darrers anys ha anat creixent la quantitat de contractats doctors, i a més, aquest col·lectiu ha tingut accés a poder sol·licitar trams de recerca, fet que facilita el seu potencial per dirigir tesis i sol·licitar projectes R+D.

Una altra diferència respecte a anys anteriors és que no s’inclou l’indicador de doctorats amb menció cap a l’excel·lència, ja que actualment no tenen vigència, ni les patents explotades (només es consideren les registrades), pel fet de no disposar de dades públiques actualitzades.

D’altra banda, s’ha afegit l’indicador FPI (formació de personal investigador) ja que segons els autors, es pot considerar com un criteri de qualitat de projectes R+D, uns contractes que s’adjudiquen als projectes que obtenen més puntuació en la fase d’avaluació.

Dades i ràtios que ajuden a entendre els resultats

El rànquing ha inclòs informació detallada sobre les universitats, concretament sobre el nombre de professors segons les diverses categories de funcionaris i contractats, el nombre total de PDI i quants d’aquests són doctors. També s’inclouen dades sobre personal d’administració i serveis i nombre d’estudiants de grau i de postgrau, fet que permet calcular la ràtio d’alumnes per professor de cada institució.

Segons els autors, les diferències que es donen en el llistat de producció científica estan relacionades amb la dimensió de cada universitat, i més concretament, amb el nombre de professors i investigadors doctors que poden produir els resultats en la recerca.

Pel que al llistat de productivitat, els autors comenten que la ràtio d’estudiants per professor ajuda a entendre les diferències existents entre universitats. Com a exemple, es diu que la universitat més productiva, la UPF, té una taxa d’estudiants per professor de 9,23 (a la part baixa de la forquilla), mentre que la universitat menys productiva, la Rey Juan Carlos de Madrid, és la que té la taxa d’estudiants per professor més elevada (23,46).

Treball de referència:

Gualberto Buela-Casal, Alejandro Guillén-Riquelme, Amparo Díaz-Román, Almudena Carneiro-Barrera i Raúl Quevedo-Blasco (2019), " Ranking 2019 de investigación de las universidades públicas españolas", Psicothema, vol. 31, nº 4, pàgs. 351-362.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia