L'actual evidència científica mostra amb claredat les fortes desigualtats en salut existents entre i dins dels països. Molts estudis han posat de relleu la necessitat d'enfortir la producció científica i l'ús de la recerca internacional sobre desigualtats en salut, per tal d’ajudar a realitzar intervencions efectives que millorin la situació actual, molt inequitativa.

No obstant això, fins ara la major part de la recerca s'ha realitzat en els països més rics, sense que encara hi hagi una visió global que permeti conèixer quina és l'evolució i la distribució de la producció científica mundial sobre desigualtats en salut segons la regió, la riquesa del país, i el tipus de col·laboració científica entre el personal investigador.

Per fer front a aquest repte, l’estudi Inequalities in global health inequalities research: A 50-year bibliometric analysis (1966-2015), amb la participació de tres investigadors del Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut (GREDS-EMCONET) de la UPF, ha fet una anàlisi bibliomètrica exhaustiva de la producció científica mundial sobre desigualtats en salut durant mig segle (1966-2015).

L’estudi, publicat a la revista PLOS ONE aquest gener del 2018, conclou que es fa necessari conèixer millor els determinants estructurals d'aquestes desigualtats en la investigació sobre la desigualtat en salut, així com les capacitats d'investigació dels països. D’aquesta manera, es podrà enfortir l'evidència que ajudi a donar suport a l'agenda d'investigació i d'acció política amb què aconseguir una major equitat global en l’àmbit de la salut.

159 països amb producció científica

L’estudi ha estat fet per un grup de quatre investigadors, entre els quals es troben tres membres del Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut (GREDS-EMCONET) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF: Lucinda Cash-Gibson, primera autora de l’article; Joan Benach, director del grup de recerca, i  Juan M. Pericàs. L’autor restant és Diego F. Rojas-Gualdrón, professor de la Universitat CES de Medellín (Antioquia, Colòmbia).  Es tracta d’una nova línia de recerca que porta a terme Lucinda Cash-Gibson, i sobre la qual està fent la seva tesi doctoral, dirigida per Joan Benach.

Per portar a terme el seu estudi, els investigadors van utilitzar la base de dades Scopus, anàlisi de regressió joinpoint (que permet caracteritzar una tendència mitjançant segments lineals a escala logarítmica) i mapes de visualització de xarxes. Tenint en compte la filiació dels autors, van contribuir a la producció científica global un total de 159 països, tres vegades més que els països estudiats amb anterioritat al període analitzat.

L’autoria dels articles denota una clara diferència entre Nord i Sud

La producció científica sobre desigualtats en salut ha crescut exponencialment en les últimes cinc dècades, amb diversos moments de canvi i un gradient visible de producció segons la riquesa dels països. Els països d'ingressos més alts, especialment els països anglosaxons i europeus, dominen de manera molt clara tant pel que fa al primer autor com a les coautories, i conformen el nucli fonamental de xarxes globals de recerca col·laborativa, mentre que el conjunt de països empobrits del Sud es troba en una situació perifèrica.

L'existència de diverses excepcions, però, suggereix que les causes de les desigualtats en la investigació i les possibles dependències subjacents entre els autors són més profundes que una simple diferència en la riquesa o en l'idioma de cada país. Si bé l'evidència sobre aquest tema ha anat en augment, la desigualtat global en la investigació entre el Nord i el Sud és molt forta i en bastants casos ha augmentat.

Treball de referència:  Lucinda Cash-Gibson,, Diego F. Rojas-Gualdrón, Juan M. Pericàs i Joan Benach (gener 2018) “Inequalities in global health inequalities research: A 50-year bibliometric analysis (1966-2015)”.  Plos One, gener 2018.