Vés enrere Els terços de Flandes no van deixar petjada en l’ADN de la població flamenca actual

Els terços de Flandes no van deixar petjada en l’ADN de la població flamenca actual

Ho demostra una investigació en què ha participat Francesc Calafell, investigador de l’IBE i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, i que ha liderat la Universitat Catòlica de Lovaina. Les atrocitats de la Fúria Espanyola són encara ara tan presents en la memòria col·lectiva, que es dóna per fet que les persones morenes descendeixen de les tropes de Felip II.

19.01.2018

 

Al segle XVI, durant l’ocupació de Flandes per part de les tropes de Felip II, es van saquejar i destruir ciutats com Malines (1572), Aalst (1576), Anvers (1576) i Zichem (1578). Els fets, coneguts pel nom de la Fúria Espanyola, van incloure violacions, robatoris i assassinats a gran escala, i van ser d’una gravetat inusual fins i tot per l’època. Les atrocitats d’aquella guerra són tan presents en la memòria col·lectiva dels belgues i holandesos, que encara ara es dona per fet que les persones amb els cabells i la pell foscos són descendents dels soldats espanyols.

Ara, un grup de genetistes liderat per Maarten Larmuseau, de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) i que ha comptat amb la col·laboració de Francesc Calafell, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, ha demostrat que la petjada genètica espanyola no és present en la població flamenca. L’estudi, titulat «The black legend on the Spanish presence in the low countries: Verifying shared beliefs on genètic ancestry», s'acaba de publicar a l’American Journal of Physical Anthropology.

La clau, rastrejar el cromosoma Y

Tot i suposar només l’1% del genoma masculí, el cromosoma Y és el responsable que els homes siguin anatòmicament homes; és l’encarregat d’evitar que es formin els ovaris en el fetus i de permetre que es desenvolupin els testicles. Existeixen nombroses variants genètiques del cromosoma Y, de les quals, a través de l’anàlisi en mostres d’homes de diferents països, se’n coneix l’origen, la dispersió i la distribució geogràfica.

En l’estudi liderat per Larmuseau es van estudiar les freqüències, en una mostra d’homes belgues i holandesos, de dues variants del cromosoma Y molt més freqüents a la península Ibèrica que a la resta d’Europa: la R1b-Z195 i la R1b-SRY2627. La mostra va consistir en 116 voluntaris que coneixien la seva genealogia per via paterna, que tenien avantpassats que vivien a Malines, Aalst, Anvers o Zichem abans de l’any 1700, i els cognoms dels quals havien estat documentats en alguna d’aquestes ciutats a finals del segle XVI.

El resultat de l’estudi va posar en evidència que les freqüències de les variants R1b-Z195 i R1b-SRY2627 eren molt similars entre flamencs originaris de les ciutats arrasades i la resta dels habitants de Flandes. I no només això, sinó que eren molt semblants a les d’àrees veïnes, com el nord de França, on gairebé no va haver-hi presència espanyola. Així doncs, l’impacte dels atacs de les tropes de Felip II en la variació genètica no va ser prou significatiu com per haver deixat una petjada evident en l’ADN de les poblacions autòctones actuals, ni tan sols en homes que descendeixen de les comunitats que van ser víctimes de la Fúria Espanyola durant la segona meitat del segle XVI.

«La troballa no refuta la brutalitat de les tropes espanyoles, sinó que posa de manifest que pocs dels naixements fruit de les agressions sexuals que van perpetrar van sobreviure i originar llinatges presents en la població belga actual», puntualitza Calafell.

Treball de referència: Larmuseau, M.H.D.; Calafell, F.; Princen, S.A.; Decorte, R. & Soen, V. The black legend on the Spanish presence in the low countries: Verifying shared beliefs on genetic ancestry. American Journal of Physical Anthropology. 2018; 1-9 DOI: 10.1002/ajpa.23409

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact