Humans modificats genèticament- Marc Güell
Durant la II Cimera Internacional d’Edició Gènica Humana es va produir una inesperada comunicació. He Jiankui, un investigador xinès, va enunciar que dues nenes, Lulu i Nana, havien nascut després d’haver estat modificades genèticament. Es va fer servir CRISPR cas9, una tècnica relativament nova, per destruir el receptor CCR5, la porta d’entrada del VIH. D’alguna manera es va codificar genèticament la seva resistència a aquest virus.
Yuval Harari, historiador i visionari, descriu que l’Homo sapiens com el coneixem, deixarà d’existir. La intel·ligència artificial i la biotecnologia portaran a un altre nivell l’espècie humana. L’autor parla d’un Homo deus que ha esdevingut capaç de modificar la seva pròpia naturalesa.
En els últims anys s’han enunciat diferents experiments als quals es fa ús de l’enginyeria genètica per modificar l’ésser humà. De fet, tenim milers d’assaigs clínics i 6 medicaments aprovats que fan servir l’enginyeria genètica per curar diferents malalties (càncer, ceguera, immunodeficiències,...). Tanmateix, també s’han produït intents més enllà dels estrictament terapèutics. Per exemple, Elisabet Parrish, CEO de Bioviva, una empresa que comercialitza tractaments antienvelliment, va decidir posar-se còpies extres del gen telomerasa. Aquest tractament s’ha demostrat que pot estendre un 13-24% la vida dels ratolins. Un altre cas és Josiah Zayner, CEO de The Odin, que va injectar-se un tractament per activar el creixement muscular. Tot i que la naturalesa dels tractaments està basada en principis científics sòlids, en cap dels dos darrers casos es coneixen massa detalls de si els tractaments varen funcionar.
Però què ha estat diferent a Lulu i Nana? Per què aquest cas ha generat tan debat? Aquests canvis s’han produït en la línia germinal. No només Lulu i Nana han estat modificades genèticament, si no també la seva descendència i, fins ara, mai s’havia modificat la línia germinal d’éssers humans.
Diversos aspectes s’han criticat d’aquest experiment. En primer lloc, les nenes havien de néixer sanes. Hi ha un gran consens en la comunitat científica en relació a que les teràpies experimentals s’apliquen primer a malalties molt greus, situacions on els potencial beneficis són molt més grans que els riscos d’una teràpia nova. De fet, els primers usos de CRISPR cas9 són per anèmia falciforme i casos de càncers refractaris a teràpia. Aquestes nenes han estat exposades a un risc totalment innecessari per un potencial benefici preventiu, ja que encara estem caracteritzant els riscos associats a les teràpies CRISPR cas9. En segon lloc, es desconeix l’efecte dels canvis genètics. Nana només conté un dels dos cromosomes homòlegs modificats, per tant, no hauria assolit resistència al VIH. A més, tant a Nana com a Lulu, l’edició concreta introduïda no és exactament la que es troba en la naturalesa i proporciona resistència al VIH. En tercer lloc, la situació també ha exposat un error d’autoregulació de la comunitat científica. Durant la I Cimera Internacional sobre Edició Gènica humana es va establir una moratòria sobre implantar embrions modificats que He Jiankui s’ha saltat.
Malgrat la premeditació i el risc exposat, és molt probable que les nenes estiguin sanes. No estem davant dels casos dramàtics dels errors de la teràpia gènica de fa dues dècades on vàries persones van morir. Tanmateix, és un moment d’important reflexió.
Tindrem persones modificades per CRISPR en la línia germinal? Molt probablement sí. Però en el moment adequat. Cal informació científica suficient, que encara no tenim, i transparència. Cal una visió global a la qual s’adhereixi la comunitat científica. És necessari un debat informat que inclogui comunitat científica, òrgans reguladors i societat per decidir a on volem anar com a societat.
A on pot arribar? El genetista George Church, de la universitat de Harvard, ha compilat una llista de trets genètics que tenen important impacte en l’organisme. La llista inclou resistència a vàries malalties infeccioses, envelliment reduït, menor probabilitat de càncer, etc. De fet, aquesta llista inclou l’edició gènica de Lulu i Nana. Tot i això, no és probable que gaires humans siguin modificats amb aquests canvis durant els pròxims anys. Aquest Homo deus encara trigarà uns anys a establir-se. Molt més probablement veurem l’aplicació de CRISPR per curar malalties greus en cèl·lules somàtiques, no a la línia germinal.
Article d'opinió de Marc Güell, cap del grup de recerca en Biologia Sintètica Translacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.