Aquest projecte arrancava de la constatació d'una decisió implícita en les plantes i en la redacció dels nous diccionaris de llengua espanyola, de suprimir la marca figurat (fig.) davant les definicions de certes accepcions de mots polisèmics. Aquesta opció lexicogràfica va augmentar entre el 2000, data en què es gesta el projecte, i desembre de 2003, en què s'acaba. En aquest període es van publicar nous diccionaris de llengua espanyola, especialment el 2001 (DRAE 22.ª, GDUEA i Lema Vox) en els quals s'adverteix aquesta tendència, ja insinuada en altres diccionaris des de 1995. Malgrat això, el fenomen de la pluralitat de sentits o de translació semàntica, que sembla respondre a un enfocament encara diacrònic, pot ser revisat si aquest fenomen s'estudia des d'una perspectiva en què la dicotomia sincronia-diacronia no està a la base de la concepció de la llengua. Aquesta orientació es troba a la psicolingüística centrada en el lèxic mental dels parlants i en la lingüística computacional, molt principalment en el model desenvolupat per Pustejovsky (1995) i el seu entorn de lèxic generatiu.

Partint d'aquestes observacions, el projecte s'ha proposat estudiar i categoritzar les relacions metafòriques i metonímiques presents o possibles en accepcions d'un mateix article lexicogràfic com a traslació de significat, per després poder aplicar l'estudi a la redacció de diccionaris. En concret: a) crear un marc teòric que, a partir de la polisèmia de l'article lexicogràfic, doni compte de les solucions en l'establiment de les accepcions (metonímiques, figurades i per extensió) , b) observar les males interpretacions en la lectura i en la traducció de qüestions en què intervenen transposicions de significat i el que pot aportar l'ús de diccionaris actuals per evitar-les; i c) analitzar diccionaris (fonamentalment d'espanyol i bilingües anglès-espanyol) en els aspectes acotats.

Resultats de la investigació:

1. Objectius generals. A partir d'estudis sobre estructura del lèxic (Pustejovsky 1995) i sobre filosofia del llenguatge (Moravscik 1990), s'ha acabat de forjar una concepció de la unitat lèxica com a unitat d'informació lingüística i conceptual-enciclopèdica integrada, la qual cosa porta aparellada una adaptació del seu reflex en els articles de diccionaris generals monolingües o la seva adaptació-selecció als diccionaris amb finalitats específiques. Aquesta integració exigeix en lexicografia augmentar la descripció sintàctica i pragmàtica amb relació a la descripció semàntica, així com també el plantejament de l'ordre de les accepcions i la determinació d'accepcions sobre dos aspectes rellevants: accepcions relacionades sobre variacions en l'extensió del significat i variacions sobre els usos intensionals del significat, el valor predicatiu dels quals comporta sovint trets sintàctics. Aquest aspecte ve reforçat per l'interès de la gramàtica pels usos intensionals dels substantius.
2. Objectius específics:
   • Estudi de les accepcions properes als articles lexicogràfics d'entrades polisèmiques i dels quasisinònims en les equivalències dels diccionaris bilingües (Alsina-DeCesaris).
   • Estudi de les variacions en la redacció de les definicions que representen canvis en l'extensió. S'ha perseguit la definició de macuto al DRAE 1992 i 2001, així com les expressions que marquen aquest canvi d'extensió (Battaner-DeCesaris). Aquest aspecte ha estat també estudiat des d'una perspectiva romànica per J. Brumme, qui analitza el desenvolupament i el tractament lexicogràfic de les metàfores sobre llum.
   • Estudi dels sentits metafòrics, metonímics o figurats marcats ja als diccionaris, de les solucions pròpies de cada diccionari i de l'avaluació de la desaparició de la marca 'fig.' en bona part de la nova lexicografia. Battaner ha recollit concordances del CREA per a anteojeras, rodillo i cocina, i n'ha analitzat el tractament als diccionaris amb aquesta finalitat. Ha observat que, en estudiar les concordances de mots que presenten accepcions figurades, es mantenen als textos els dos valors i, per tant, convé marcar la relació als diccionaris.
   • Seguiment de la informació sobre 'atributs' dels substantius o dels qualia dels adjectius continguda als diccionaris i la necessitat d'aquesta informació per aconseguir inferències de lectura encertades i satisfactòries. Aquest enfocament requereix interpretar els mots en la seva possibilitat denominativa i en la seva possibilitat predicativa; en aquesta darrera, la descripció lexicogràfica ha de tenir uns 'atributs/ qualia ' que en permetin la interpretació.
   • Estudi del tractament lexicogràfic dels adverbis i locucions adverbials: adverbis que poden variar el significat i, per tant, poden presentar diverses accepcions, i també adverbis i locucions adverbials que incideixen en la interpretació semàntica dels mots sobre els quals recauen (atenuadors i intensificadors de sentit) i que els diccionaris no descriuen prou (Torner). Estudi del tractament de les unitats fraseològiques que es poden interpretar literalment i figuradament, quan l'ús figurat és el més comú (Battaner).

En el marc d'aquest projecte s'han organitzat, a més, trobades entre especialistes:

1. Les III Jornades de Lexicografia, el novembre de 2003, que van comptar amb la presència de H. Béjoint, especialista de la Universitat de Lyon 2, de L. F. Lara, director del Diccionario del Español de México, i d'altres investigadors espanyols i europeus. Les actes de les jornades estan encara pendents de publicació.
2. I Symposium Internacional de Lexicografia, el maig de 2002, les ponències i publicacions del qual han estat publicades a les Edicions de l'IULA, Sèrie Activitats; 15: P. Battaner i J. DeCesaris ( ed. ) De Lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia, Barcelona, 16-18 de maig de 2002. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, DOCUMENTA UNIVERSITARIA, 2004.