La possibilitat de recollir invariables als articles dels diccionaris en suport electrònic obre noves possibilitats d'estudi sobre tot tipus d'informació que requereix la descripció del vocabulari. A partir dels resultats d'analitzar constants a les definicions de paraules prefixades o sufixades s'ha vist que les definicions tenen trets que permeten conclusions sobre el comportament i sobre requisits sintàctics, semàntics i pragmàtics de les accepcions que passen desapercebudes en les consultes puntuals de diccionaris. Sobre aquesta experiència s'ha basat la metodologia de la investigació.

Resultats de la investigació:

1. Continuació de treballs anteriors sobre prefixació. Com a continuació del seu treball sobre el significat aportat pel prefix des- al DRAE, Battaner ha estudiat el sufix re-, per al qual caracteritza un ús culte, un ús patrimonial i unes estructures no prefixades que, malgrat tot, interfereixen també en la valoració lingüística d'aquest element. El sufix re- estén una xarxa de relacions lexicosemàntiques complexes.
2. La informació lexicogràfica dels adjectius qualificatius. L'estudi s'ha dut a terme en diccionaris monolingües informatitzats de l'espanyol (DRAE, DUE, VOX) i bilingües (Collins English-español/español-English). S'han estudiat principalment els adjectius qualificatius patrimonials, no derivats; és a dir, els adjectius que solen ser polisèmics, i que semànticament estan inscrits en relacions d'oposició polars o binàries.
   • S'ha atès a un adjectiu o adverbi, derivat del verb modalitzador deber (debido -a, lo debido, debidamente), que apareix en la lexicografia monolingüe espanyola de forma regular i en l'article lexicogràfic del qual no s'inclou aquest ús (Battaner).
   • En la mateixa direcció s'ha defensat un treball de recerca "Los modificadores intensivos en las definiciones de adjetivos en el DRAE". S'hi ha estudiat els graus de significació que presenten més de 200 accepcions d'adjectius qualificatius no derivats, en les definicions dels quals apareixen els intensificadors muy, grande, demasiado, más, menos, poco, mucho i sumamente, en els seus valors d'adjectius o d'adverbis, respectivament (N. Castillo Igea).
   • També ha estat estudiat aquest aspecte lexicosemàntic en els adjectius no derivats i polisèmics amb les seves equivalències en tres dels millors diccionaris bilingües anglès-espanyol. Per a la lexicografia d'aprenentatge, sector en què els bilingües exerceixen la seva funció, caldria una millor informació, més context i millors exemples dels que es troben: la informació està emmagatzemada als diccionaris (confirmació de la hipòtesi de partida del projecte), però no s'ofereix estructurada i requereix que l'usuari tingui un gran coneixement de l'altra llengua, la qual cosa per a aprenents de llengua no és un requisit precisament d'ús (Alsina-DeCesaris).
   • S'ha contrastat la informació que reben els adjectius anglesos derivats amb sufixos -full i -like, davant dels adjectius amb el sufix equivalent -oso de l'espanyol. Aquest sufix es presenta com a polisèmic i pren amb preferència bases substantives, davant d'altres de possibles com les verbals. El significat 'amb abundància de' sembla que es presenta quan la presència de la base en un altre objecte és rellevant, com és el cas de aceitoso (Alsina-DeCesaris).
3. La informació lexicogràfica continguda sota la categoria av., loc. av. i fr. av. Així com es constata en els estudis anteriors, les mancances en les definicions dels adverbis ha estat posada de relleu en els treballs de Martínez i Torner. En el seu treball de recerca, Torner estudia la sèrie d'adverbis celeratius ( rápidamente, lentamente, deprisa, en seguida, despacio, al cabo, pausadamente, paulatinamente, gradualmente, precipitadamente i de repente ), principalment la incidència semàntica que tenen amb diversos verbs i segons l'abast i la posició que adquireixen a la frase.
4. El tractament d'aspectes enciclopèdics en els diccionaris generals. Aquest aspecte de la recerca s'ha dut a terme a la tesi doctoral de L. Borrás (en curs en el moment de vigència del projecte). A la tesi es comptabilitzen, s'estudien i s'analitzen les definicions enciclopèdiques o descriptives dels zoònims que es troben en diccionaris informatitzats de l'espanyol, la qual cosa representa una base de dades en la qual es poden estudiar els trets descriptius i categoritzadors que reben els diferents tipus d'animals.
5. S'ha analitzat també la valoració de les noves propostes d'informació lexicogràfica i la manera com arriben a l'usuari (Battaner i Alsina-DeCesaris).

La subvenció rebuda en el projecte ha permès, a més, organitzar dues jornades de lexicografia:

1. La primera, realitzada el desembre de 1999, ha estat dedicada al tractament lexicogràfic de l'adjectiu. Hi van ser convidats els doctors Ahumada (U. de Jaén), Alsina i DeCesaris (UPF), Werner (U. de Augsburg), Soler (IEC) i Gutiérrez Cuadrado (U. de Barcelona- Instituto Cervantes).
2. La segona, realitzada el desembre de 2000, s'ha centrat en els diccionaris bilingües. Van atendre la nostra invitació els doctors Béjoint (U de Lyon 2), Gelpí (UPF), Lepinette (U. de Valencia) i Forgas (U. Rovira i Virgili); així mateix, es va fer l'exposició de treballs en curs dels doctorands o joves doctors Bernal i Borràs de la Universitat Pompeu Fabra, i Martin i Boutina de la Universitat d'Augsburg.
3. Les ponències i comunicacions d'aquestes jornades han estat publicades a les Edicions de l'IULA, Sèrie Activitats; 9 : V. Alsina i J. DeCesaris ( ed. ) Estudis de lexicografia 1999 - 2000: I Jornada de Lexicografia (3 de desembre de 1999), II Jornada de Lexicografia (24 de novembre de 2000). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, 2001.