Els objectius d'aquest projecte han tractat sobre una qüestió central en lexicografia: les accepcions de l'article lexicogràfic que reflecteixen la polisèmia de les unitats lèxiques. Amb aquesta finalitat, s'han estudiat, d'una banda, les solucions donades a la polisèmia en diccionaris diacrònics, en diccionaris sincrònics i en les propostes d'alguns de computacionals, en espanyol, català i anglès. Per altra banda, s'ha aprofundit en l'estudi de la variació del significat des d'una perspectiva teòrica que concep la unitat lèxica com una matriu en al qual els diversos sentits i les seves realitzacions gramaticals estan relacionats (el principal exponent de la qual és Pustejovsky 1995, que es remunta a Weinreich 1972 i Apresjan 1982). Aquesta aproximació teòrica ha portat a replantejar els conceptes següents: a) significat nuclear o primordial, que permet comprendre les relacions de polisèmia lògica; b) extensió i intensió, que expliquen els fenòmens designatius metonímics derivats dels qualia (per l'extensió) i el valor predicatiu (de l'ús en intensió), i c) el canvi de domini, que justifica els salts del domini físic al domini mental, moral, sentimental, etc.

Resultats del projecte:

1. Distinció en la manera com s'organitza la polisèmia en funció de la categoria gramatical. Segons s'ha vist, la polisèmia dels substantius té particularitats que no coincideixen amb la polisèmia que ofereixen els verbs i els adjectius, tal com la tracten els diccionaris. Aquesta ha estat la línia de treball més rendible del projecte, basada en els conceptes d'extensió i intensió, tal com els formula Moravsick (1990).
2. Anàlisi i sistematització dels diversos tipus de polisèmia recollits:< >Polisèmia contrastiva, en la qual s'inclou l'homonímia de diferent etimologia i l'homonímia d'etimologia comuna, però amb una relació semàntica llunyana, la qual exigeix una doble entrada lexicogràfica.Polisèmia sistemàtica o lògica, que s'organitza a l'entorn d'una accepció nuclear, la més propera a la intensió: i) polisèmia que respon a diferents extensions de sentit prou socialitzades, tant si es tracta d'una ampliació de l'extensió cap a la imprecisió, com si es tracta d'una disminució de l'extensió cap a la precisió en l'extensió (Battaner-DeCesaris); ii) polisèmia que respon a l'activació de qualia i que pot considerar-se, d'alguna manera, lògica o regular (Battaner); iii) polisèmia per canvi de domini a través de la superposició de dos esquemes cognitius, coneguda normalment com a sentit figurat, predominantment d'un domini físic a un de conceptual (Battaner-Torner).
3. Proposta de tractament lexicogràfic per a la redacció d'un diccionari general monolingüe, tenint en compte els usos documentats (cites, concordances de corpus) i considerant les possibilitats obertes d'ús creatiu de la unitat descrita o representada. Aquest tractament no atendria la dimensió temporal, sinó que apunta a la intensió i extensió de la unitat descrita.