L'estudi dels contactes i relacions quotidianes entre gents d'orígens culturals diversos, constitueix un tema que presenta un enorme potencial en els tres casos d'estudi que analitzem: Badia de Màlaga, Empúries-Ullastret i Badia d'Oristano. Aquests àmbits constitueixen tres contextos idonis per efectuar un anàlisi i una valoració detallada de les interaccions, tant des del punt de vista de la construcció de les comunitats colonials occidentals, com de les dinàmiques de canvi i continuïtat que en elles es produeixen.

1. - Empúries-Ullastret: En el cas de l'àrea emporitana, la mateixa seqüència arqueològica de Sant Martí d'Empúries - on es registren activitats d'intercanvi des del segle X aC-, amb un gran volum de materials ceràmics i d'estructures arquitectòniques indígenes des del moment en que s'instal·len de forma permanent immigrants grecs (segle VI aC), com també en períodes posteriors (principalment, Aquilué 1999; Santos 2003; Aquilué et al 2002; 2010), exigeix ​​una relectura dels processos de fundació i construcció de la comunitat colonial. La presència d'individus i grups domèstics indígenes a la colònia emporitana també es constata en èpoques més tardanes (s. V-IV aC), com suggereixen els materials dipositats en nombroses tombes de les necròpolis ubicades als voltants de l'assentament colonial i en els contextos domèstics de la pròpia Neàpolis (entre d'altres, Almagro 1953; Sanmartí 1993; 1996). L'estudi de contextos realitzat pel nostre equip durant l'any 2011 (Delgado et al ep), de conjunts procedents d'espais i abocadors domèstics situats en una àrea perifèrica de la colònia (contextos 7019/7033), permeten també visualitzar la residència en aquest sector de grups ibèrics locals, com demostra l'ús d'un repertori quotidià (contenidors domèstics, vaixelles i estris de cuina) majoritàriament de tradició ibèrica, manufacturats tant a mà, com a torn. Aquests mateixos contextos demostren així mateix una important implicació de grups locals ibèrics en les activitats comercials dutes a terme en aquest espai colonial: en aquest sector la majoria dels envasos amfòrics utilitzats per al comerç són de morfologia i de manufactura ibèrica. Desconeixem el lloc de producció d'aquests envasos, així com també el de les ceràmiques quotidianes de manufactura i tradició local. La presència de ceràmiques amb característiques híbrides (patrons de manufactura ibèrics i morfologies gregues o a la inversa) podria suggerir interaccions de tradicions artesanals, que implicarien la residència conjunta d'artesans ibers i grecs a l'àrea d'Empúries o potser en assentaments locals com Ullastret , un espai que també serà analitzat en el marc d'aquest projecte. L'anàlisi d'aquestes interaccions artesanals i l'ampliació de l'estudi a diferents sectors d'Empúries i Ullastret (valorant les arquitectures domèstiques i l'ús de l'espai, els rituals funeraris, les instal.lacions, els recipients i instruments utilitzats en la cuina, les vaixelles de taula i els contenidors domèstics i comercials) constitueix un dels objectius principals del projecte.

- Línies de treball:

1.1. Estudi de les arquitectures domèstiques d'Empúries i Ullastret.

1.2. Estudi contextual dels materials arqueològics registrats en diversos espais

1.3. Estudi de les tradicions i pràctiques artesanals i dels processos de manufactura ceràmica a Empúries i Ullastret.

1.4. Estudi d'espais i pràctiques funeràries a Empúries.

2. - Badia d'Oristano-Nuraghe S'Uraki: En aquesta regió de la Sardenya centre-occidental, es documenten processos de contacte i interacció entre comunitats nuragues locals i grups de fenicis al llarg dels segles inicials de l'Edat del Ferro (segles IX-VI aC), sobretot a partir de l'assentament estable dels centres de Tharros, Othoca i Neàpolis a partir del segle VII aC. Per valorar els complexos processos de negociació identiataria entre els grups fenicis i les comunitats locals en aquest àmbit colonial, s'efectuarà una aproximació a les tradicions artesanals, especialment en relació a les manufactures ceràmiques, sempre estretament lligades a les tradicions i al teixit social de la comunitat. Des d'un punt de vista diacrònic, al llarg del present projecte, s'estendrà i ampliarà l'estudi de la cadena operativa del procés de producció ceràmica del poblat de Padrigheddu i de la veïna nuraghe S'Uraki. Es tracta d'analitzar les interaccions quotidianes entre artesans procedents d'experiències artesanals diverses, el què respondria a canvis esdevinguts en el teixit social d'aquesta comunitat local en el curs de l'Edat del Ferro. Estudis preliminars han permès identificar una tradició tipològica nuràgica que, des de finals del segle VII aC es va utilitzar per fabricar formes ceràmiques específicament fenícies. A partir d'argiles locals seleccionades segons els procediments tradicionals, es van introduir tècniques com el torn o el sistema de producció a partir de rotllos, de tradició fenícia. Aquestes innovacions tècniques poden haver estat adoptades pels artesans nuràgics o haver estat realitzades per artesans fenicis però, en qualsevol cas, impliquen situacions de contacte prolongat i de convivència domèstica que propiciaren l'intercanvi d'experiències artesanals a la comunitat de Padrigheddu. Esperem que estudis més detallats i amplis, ens permetin conèixer amb més detall les interaccions que expliquen aquests canvis tecnològics. En aquest sentit, l'experiència metodològica desenvolupada en l'anàlisi de les tradicions artesanals en aquesta comunitat sarda, es podrà aplicar també a l'estudi de les manufactures ceràmiques de l'àrea empuritana i malaguenya.

- Línies de treball:

2.1. Estudi de tradicions ceràmiques i pràctiques artesanals nuràgiques a la badia d'Oristano (Sardenya).

2.2. Estudi dels processos de manufactura i de les cadenes operatives de fabricació ceràmica a Padrigheddu i S'Uraki

3. - Badia de Màlaga: En aquesta àrea conviuen des del segle IX aC artesans i mercaders orientals i grups indígenes, primer a l'assentament de la Rebanadilla (Arancibia et al 2011) i més tard, a partir del segle VIII aC, en els establiments colonials del Cerro del Villar i Malaka. Al Cerro del Villar l'estudi contextual de la cultura material associada a pràctiques i espais quotidians (principalment cuina, vaixella i residus alimentaris), efectuat per membres del nostre equip, van demostrar la convivència de grups llevantins amb gent d'origen i descendència local en diversos espais residencials i productius al llarg del període comprès entre els segles VIII i VI aC (Delgado 2005; Delgado i Ferrer 2007; Delgado 2010). Aquesta anàlisi va incorporar una perspectiva identitària interseccional, que superava el simple ús de la cultura material com a marcador ètnic, posant un èmfasi especial en la valoració de les relacions socials, domèstiques, de gènere i d'edat. Aquesta perspectiva va permetre posar de manifest com individus i grups locals es van apropiar de bona part de les cultures materials orientals (arquitectura domèstica, vaixella, objectes rituals), alhora que van mantenir o van reinterpretar pràctiques i materialitats d'origen nadiu (ús de l'espai o tradicions culinàries i artesanals). En el present projecte, plantegem l'extensió d'aquesta via d'estudi, a partir de l'anàlisi de contextos més tardans (s. VI-IV aC) de la Badia de Màlaga, amb l'objectiu de poder valorar l'ús actiu de la cultura material quotidiana en la creació i alteració d'identitats socials i dels processos de hibridació subjacents en aquestes construccions colonials. Es tracta d'un moment pràcticament desconegut a la regió, i d'enorme interès per a la consecució dels objectius del projecte, atès que coincideix amb el naixement de centres colonials de tipus urbà i amb la proliferació de granges i petits assentaments industrials, un canvi que va suposar una profunda alteració de les identitats i cultures materials i que està en bona mesura associat a noves dinàmiques i pràctiques en la interacció entre grups colonials i poblacions locals. En el marc d'aquest projecte ens centrarem en l'anàlisi de la cultura material associada a pràctiques domèstiques i tecnologies artesanals de contextos del centre de Màlaga i de les necròpolis excavades en aquesta àrea i, molt especialment, en la documentació aportada per l'excavació realitzada el 2010 a l'assentament de les Marismas de Guadalmar, un assentament rural secundari, avui inèdit, les dades i materials del qual seran analitzades en aquest projecte de recerca.

Línies de treball:

3.1. Estudi de les arquitectures domèstiques i ús de l'espai.

3.2. Estudi contextual dels materials arqueològics registrats en espais residencials, àrees exteriors i abocadors.

3.3. Estudi de tradicions i pràctiques artesanals i els processos de manufactura ceràmica.

3.4. Estudi d'espais i pràctiques funeràries.