Miquel Tolosa és estudiant del grau en Enginyeria en Informàtica a la UPF. Ja fa anys que se li va ocórrer la idea de crear la primera plataforma des d'on descarregar música de manera gratuïta i legal, però ha estat ara quan el seu projecte, MonkingMe, ha vist per fi la llum.

Pel camí, se li van unir sis joves més i van formar l'equip actual, sempre obert a noves incorporacions. Els membres de l'equip són: l' Adrià Garriga, també estudiant del grau en Enginyeria en Informàtica a la UPF; en Damià Fuentes i l' Adrià Sarquella, que cursen a la UPF els estudis simultanis en Enginyeria en Informàtica i Enginyeria en Sistemes Audiovisuals; en Raúl Martínez, estudiant de la UAB; en César Torras, estudiant de l'EAE Business School de Barcelona, i en Pol Cunillera, estudiant de la UPC.

- Què és MonkingMe?
- És la primera plataforma on l'usuari pot descarregar música de manera gratuïta i legal. La idea és que cada descàrrega repercuteixi en una remuneració per als artistes, a qui se'ls proporcionen altres vies d'ingressos, com la venda de marxandatge o d'entrades a concerts. A més, la plataforma també permet compartir continguts i interactuar fàcilment amb la música.

- I què ha de fer l'usuari per descarregar-se una cançó gratuïtament?
- Abans de descarregar-se la cançó, l'usuari ha de veure un vídeo publicitari d'uns vint segons, de manera que els ingressos obtinguts van a parar íntegrament al cantant. Però els artistes poden escollir altres opcions, com substituir aquest anunci pel seu propi vídeo promocional o fer que l'usuari hagi de posar "m'agrada" al seu perfil abans de baixar-se l'arxiu. D'aquesta manera no obtenen ingressos econòmics, però guanyen en promoció i en nombre de seguidors.

"Abans de descarregar-se la cançó, l'usuari ha de veure un vídeo publicitari d'uns vint segons, de manera que els ingressos obtinguts van a parar íntegrament al cantant".

- D'on va sorgir la idea?
- Se'm va acudir abans d'entrar a la Universitat, quan ni tan sols sabia programar. Vaig adonar-me que, actualment, els joves no paguem mai per descarregar-nos música, i això fa que es creïn moltes plataformes il·legals. Vaig pensar que s'havia de convertir aquest problema en un avantatge. Des de llavors, tots els membres de l'equip hem anat afegint coses i la idea inicial ha evolucionat molt.

- Quin ha estat el principal entrebanc a l'hora de llançar la plataforma?
- N'hi ha hagut tants, que se'm fa difícil triar. Potser diria la programació en si. No perquè sigui difícil, sinó perquè crear una web amb tantes funcionalitats com la nostra porta molta feina. Nosaltres som tots estudiants i no tots programem; així que potser, a vegades, anem justos de temps i ens caldria comptar amb algun programador més.

- Per dur a terme un projecte com aquest, cal l'aprovació dels artistes. Com han reaccionat a la vostra proposta?
- Hem tingut molt bona acceptació. Hem parlat tant amb discogràfiques com amb artistes independents, que són els que han respost més ràpidament. La idea els ha agradat molt i hem aconseguit acords amb grups com Txarango o amb discogràfiques com BMG o Blanco i Negro, entre d'altres.

- Segons un estudi de l'Observatori de la Pirateria, un 88% del consum cultural a la xarxa és de contingut il·legal. Com s'ha arribat a assolir un percentatge tan elevat?
- És una conseqüència de la revolució tecnològica. Però, tot i que és molt maco que tothom pugui penjar contingut a la xarxa i que tothom hi pugui tenir accés, això fa mal als artistes. Actualment, canviar aquesta tendència i fer que s'hagi de pagar pels continguts és impossible.

  - Quina és la solució, doncs?
- S'ha demostrat que combatre la pirateria a base de prohibir la compartició lliure de continguts no funciona. Porten anys tancant webs i ni així se'n surten. El que s'ha de fer és veure aquesta situació com un avantatge i convertir aquest percentatge tan alt en una dada positiva que representi un benefici per a les discogràfiques. No s'ha de prohibir la pirateria, sinó fer-la innecessària.

- La indústria musical és un dels sectors més difícils per als emprenedors?
- Sí, és molt complicat. Hi ha moltes coses que s'han de tenir en compte: hi ha molts tipus de contractes diferents i moltes maneres de gestionar els drets dels artistes; l'SGAE té les seves pròpies condicions i les has de complir... Tot plegat és molt difícil, però hem aconseguit anar pas per pas i creiem que ens n'estem sortint força bé.

- El vostre model de negoci seria aplicable a altres productes culturals?
- Cada cas ha de ser estudiat de manera específica i necessita el seu pla de negoci personalitzat. És cert que hi ha alguns paral·lelismes entre la música, les sèries, les pel·lícules i els llibres; però també hi ha moltes diferències. Produir una pel·lícula, per exemple, és més car que produir una cançó; així que caldria estudiar si en aquest cas el nostre model seria viable. Ara per ara, no podem saber-ho; però estaria bé que es tingués en compte l'opció.