Parlem amb Jan Eeckhout , investigador ICREA i professor del Departament d'Economia i Empresa, especialista en teoria aplicada, teoria de jocs i microeconomia, posant especial atenció en el mercat de treball. Estudia la desocupació, el disseny d'organitzacions i la desigualtat a les ciutats.

El Departament s'ha situat en posicions capdavanteres en els àmbits de l'Economia i l'Econometria, tal com indica la 23a posició mundial en aquesta disciplina, segons l'última edició del QS Ranking by subject , publicat el passat mes de maig. Jan Eeckhout ens revela com s'ha assolit aquest èxit.

- Quin és el secret per què la UPF estigui en la posició 23 del món en l'àmbit d'Economia i Econometria?

Tenim tres secrets: excel·lència, excel·lència i excel·lència.

Pel que fa a la docència, hem d'entendre que "menys és més". No serem millors per tenir més estudiants que les altres universitats, sinó perquè els estudiants que accedeixin a la nostra universitat siguin els més ben preparats.

En l'àmbit del grau, vol dir que l'estratègia global hauria de ser la de concentrar la docència dins de la Universitat, minimitzant les activitats de docència fora, com poden ser els campus satèlit. Pel que fa al postgrau, a l'UPF-IDEC per exemple, és desitjable reduir el número d'estudiants que ara estan fent un dels molts màsters que s'ofereixen i construir un programa de màster amb uns estàndards d'accés molt ambiciosos, amb participació d'estudiants de tot el món i amb un professorat reconegut internacionalment. No som Harvard, però hauríem d'aspirar a ser-ho, perquè molts estudiants volen accedir-hi, però ells només seleccionen els millors.

"No som Harvard, però hauríem d'aspirar a ser-ho, perquè molts estudiants volen accedir-hi, però només seleccionen els millors"

Les contractacions i les promocions es fan únicament basant-se en l'avaluació de la recerca i la docència. A més a més, tenim una normativa específica per evitar alguns dels mals que es poden trobar actualment en el sistema universitari espanyol, com són la forta endogàmia i cert feudalisme -on els estudiants d'un catedràtic seran els futurs professors després d'anys de pleitesia.

La contractació sempre passa pel mercat internacional i no es permet la contractació dels nostres propis estudiants de doctorat. D'altra banda, per accedir a una promoció es demana una avaluació a investigadors reconeguts i independents, sense relació amb el candidat. Això ens garanteix un professorat internacionalment reconegut i amb incentius per fer recerca de frontera en tots els àmbits de l'economia i el management.

"La contractació sempre passa pel mercat internacional i no es permet la contractació dels nostres propis estudiants de doctorat"

Malauradement no tot el que voldríem en l'àmbit del grau, ja que les institucions i el finançament fomenten que els estudiants no escullin la millor universitat per cursar els seus estudis, sinó la que els queda més a prop de casa. En canvi, en els estudis de postgrau sí que es nota, en l'augment dels estudiants d'intercanvi i, sobretot, en l'increment d'estudiants internacionals de màster i de doctorat. De fet, com comentava abans, menys és més. Gràcies a la reputació internacional tenim el luxe de poder seleccionar els millors estudiants, ja que molts volen venir aquí.

Això sembla, com a mínim són indicadors del model d'universitat que millor funciona actualment arreu del món. Portar investigadors reconeguts ajuda a tenir millors estudiants, que al seu torn ajuda a aconseguir més recursos per portar més i millors investigadors. És el cercle virtuós de la universitat de recerca.

"Portar investigadors reconeguts ajuda a tenir millors estudiants, que al seu torn ajuda a aconseguir més recursos per portar més i millors investigadors"

És increïble com aquests centres fomenten la innovació, les bones idees i la potenciació de gent bona. I és important tenir-los a prop i en contacte constant. De fet, aquestes institucions són fruit de la cotilla legal amb què es troben les universitats, amb importants regulacions en l'àmbit del funcionariat o amb restriccions a la mobilitat del professorat. El corset legal és molt gruixut i aquests centres ens ajuden a continuar innovant i avançant per aconseguir l'excel·lència com a universitat.