Vés enrere

REPORTATGE: Una universitat intensiva en recerca

REPORTATGE: Una universitat intensiva en recerca

Els resultats obtinguts en el 7è. Programa Marc de la Comissió Europea avalen l'aposta estratègica de la institució per potenciar la investigació. Amb l'1% del professorat del sistema estatal, la UPF ha obtingut el 10% del finançament total de les universitats espanyoles en aquest programa.

23.12.2014

Malgrat representar únicament l'1% del professorat del sistema universitari estatal, la UPF ha obtingut el 10% del finançament total de les universitats espanyoles en el 7è. Programa Marc (7PM) de la Comissió Europea (CE). Una dada que mostra "l'alta productivitat del nostre personal investigador respecte a la mitjana", tal com comenta Francesc Posas, vicerector de Política Científica.

En aquesta línia, el 7PM, el principal instrument de la CE per finançarla recerca i el desenvolupament europeus per al període 2007-2013, "ha tingut una importància capital per a la UPF, perquè ha marcat l'inici de la transició cap a una universitat veritablement de recerca, amb uns resultats que ens han catapultat a la primera divisió europea", afirma Àngel Lozano, vicerector de Recerca.

Respecte al programa anterior, el 6è. Programa Marc, la UPF és la universitat que ha experimentat un major creixement en el finançament obtingut per a les activitats d'investigació a Europa. S'han multiplicat per sis els ingressos, que superen els 75 milions d'euros, i ha augmentat del 15% al 21% la taxa d'èxit de projectes finançats, un total de 145.

  • Com s'estructura el 7PM?
  • Amb la ment posada a Europa
  • Una gestió eficient
  • Horizon 2020, cap a on anem?
  • La captació de talent, una prioritat
  • Quatre dels projectes de la UPF inclosos en el 7PM:
    • LEAP
    • PRIMATESVs
    • CompMusic
    • IMPART

 

Com s'estructura el 7PM?

"El programa té un pressupost de més de 50.000 milions d'euros i es divideix en quatre subprogrames específics: Cooperació, Persones, Idees-ERC i Capacitats", explica l' Eva Martin, cap del Servei de Recerca de la Universitat. Cooperació és el subprograma més important i fomenta la recerca col·laborativa en l'àmbit europeu i amb altres països associats, en l'entorn de diverses àrees temàtiques, com poden ser la salut, les tecnologies de la informació i la comunicació o les ciències socioeconòmiques i les humanitats. En aquest àmbit la UPF participa en 65 projectes, i n'és la coordinadora de divuit, quinze en l'àmbit de les comunicacions i les TIC, i tres en l'àmbit de la salut.

Persones té per objectiu donar suport a la mobilitat i al desenvolupament de les carreres de recerca, tant per a investigadors a la Unió Europea, com fora de les seves fronteres. Aquest subprograma s'articula a través de les accions Marie Curie, dissenyades per ajudar els investigadors a consolidar les seves aptituds i competències al llarg de la seva carrera professional.

El tercer subprograma, Idees-ERC, "s'ajusta com un guant a una tipologia d'investigadors que tenim i volem tenir a la UPF: altament reconeguts en els seus àmbits, molt internacionals, i amb gran capacitat de treballar independentment i de gestionar projectes ambiciosos", destaca Lozano. De fet, el nombre d'ajuts obtinguts en aquesta categoria s'ha convertit en un indicador de referència per mesurar la qualitat de la investigació que es desenvolupa a la institució i l'impacte que té a escala mundial.

La UPF lidera el rànquing estatal i competeix en l'àmbit europeu amb les institucions més capdavanteres. Ha obtingut un total de 19 ajuts destinats a activitats de recerca bàsica en les fronteres del coneixement, la novetat més important del 7PM.

Finalment, el subprograma Capacitats està dissenyat per ajudar a enfortir i aprofitar al màxim les capacitats que Europa necessita per convertir-se en una economia pròspera basada en el coneixement, i comprèn àrees com infraestructures de recerca, recerca en benefici de les pimes o ciència i societat. En aquest àmbit, la UPF ha aconseguit una quinzena d'ajuts.

Amb la ment posada a Europa

La internacionalització és la via per mantenir els estàndards de qualitat en la recerca. Ho té molt clar Francesc Posas, que assegura que "facilita molt l'èxit en aquelles convocatòries que requereixen consorcis i xarxes, però sobretot facilita l'èxit en general perquè significa que no hi ha una autolimitació al talent de casa, sinó que estem oberts al món".

Les dades comparatives d'obtenció de recursos econòmics també marquen el mateix camí. Mentre el 2009 la principal font de finançament en qüestions de recerca provenia de l'administració estatal, a través del Pla Nacional d'Investigació Científica i Tècnica del Ministeri d'Economia i Competitivitat, el 2013 ha passat a ocupar l'última posició en volum econòmic.

Per contra, el finançament provinent de l'administració europea s'ha doblat amb escreix en els últims cinc anys, convertint-se en la principal font de recursos de la Universitat en l'àrea de recerca. Amb les dades a la mà, "el destí és Europa, sobretot per a projectes grans i ambiciosos. El finançament estatal i autonòmic ha quedat estancat o en clara davallada", explica Àngel Lozano.

Una gestió eficient

Tot això no seria possible sense una bona administració, encomanada al Servei de Recerca de la Universitat. Eva Martín, cap del servei, explica que "assessorem i ajudem els investigadors a identificar els instruments i les convocatòries més adequades a la tipologia de projecte i els donem suport en la redacció d'aquest". D'altra banda, Àngel Lozano afegeix que "durant el 7PM hem creat les figures dels promotors de recerca als diferents campus, persones especialitzades i properes als investigadors de cada àrea, que fan seguiment de les convocatòries i incentiven i donen suport a la presentació de sol·licituds per part dels nostres grups de recerca".

Aquesta tasca s'acompanya d'accions per fer conscients els investigadors de la importància de participar en les convocatòries. "Organitzem jornades informatives en col·laboració amb diferents agents, com l' AGAUR, ACC1Ó, la FECYT o la CE, per apropar les oportunitats de finançament i reflexionar sobre les diferents iniciatives", comenta l' Eva Martín, entre les quals destaquen la jornada ERCday del 2012, o la més recent, el passat mes de gener, sobre el programa de recerca Horizon 2020 en l'àmbit de les ciències socials i humanes.

Des del Servei de Recerca també es fa un seguiment del desenvolupament del projecte, " vetllem pel compliment dels terminis i dels tràmits administratius necessaris per tancar amb èxit la negociació i iniciar el projecte, realitzem un suport de gestió durant tota l'execució encaminat a facilitar la tasca a l'investigador, i fem el seguiment econòmic i elaborem les justificacions de costos", afegeix l' Eva Martín.

Horizon 2020, cap a on anem?

Tancat el 7PM, i malgrat que encara hi ha projectes en marxa fins al 2019, el repte actual passa per l'anomenat Horizon 2020, la nova eina de la CE per al finançament de la investigació i la innovació. Tal com explica l' Eva Martín,"implica una evolució del 7PM i està dividit en tres subprogrames diferents: Excel·lència Científica, Lideratge Industrial i Reptes Socials".

Des de la Universitat s'encara "amb moltes ganes per continuar millorant la nostra taxa d'èxit. Volem que aquest programa marc sigui el de la consolidació de la UPF en la champions league de la recerca", assegura Àngel Lozano. D'altra banda, també s'és conscient dels reptes que cal afrontar, " retenir els nostres investigadors més destacats en un context de competència extrema per part d'universitats i centres amb més recursos, tant a Europa com als Estats Units i Àsia, i continuar captant talent en un entorn complex i canviant", exposa Francesc Posas.

De moment, en l'última convocatòria, altament competitiva, del programa Redes y Gestores del Ministeri d'Economia i Competitivitat, s'han obtingut més de 160.000 euros "per desenvolupar una estratègia de dinamització de la participació i donar suport a les propostes de projectes en el marc de l'Horizon 2020", explica l' Eva Martín.

 

 

 

RESUM DELS RESULTATS DE LA UPF ALS PROGRAMES MARC

RESULTATS OBTINGUTS PER LA UPF EN ELS ÚLTIMS PROGRAMES MARC
  PROPOSTES PRESENTADES PROJECTES FINANÇATS TAXA D'ÈXIT FINANÇAMENT OBTINGUT
6PM 270 41 15,19% 10.845.400€
7PM 676 145 21,44% 75.259.741€
 
PROJECTES PER PROGRAMA I INSTRUMENT
SUBPROGRAMA NOMBRE DE PROJECTES FINANÇAMENT OBTINGUT
Capacitats 15 3.584.648€
Cooperació 65 26.735.247€
Idees-ERC 19 34.120.035€
Persones 46 10.819.811€
 
PROJECTES PER ÀMBITS UPF
ÀMBITS NOMBRE FINANÇAMENT
Ciències de la salut i la vida 27 13.553.440€
Ciències socials i humanitats 39 15.707.284€
Comunicació i tecnologies de la informació 78 43.805.841€
Institucional (COFUND) 1 2.193.175€
Total 145 75.259.741€
 
RECURSOS TOTALS OBTINGUTS SEGONS L'ORIGEN
TIPUS D'ENTITAT 2009 2010 2011 2012 2013
Administració autonòmica 9.790 9.984 8.248 6.785 6.345
Administració estatal 16.899 12.831 11.921 8.861 5.107
Administració europea 7.494 11.035 12.076 12.063 18.544
Empreses i institucions 9.460 3.984 5.851 4.833 3.949
Total 43.642 37.834 38.097 32.543 33.946
 

La captació de talent, una prioritat

Un dels projectes de la Universitat que cal tenir en compte és l' UPFellows, creat amb l'objectiu de fomentar la captació de talent i la mobilitat, en un context altament competitiu i de reducció de recursos. Dotat amb un pressupost de més de cinc milions d'euros, amb més de dos milions finançats pel programa Persones del 7PM, i amb finançament provinent de dues fonts complementàries, el Ministeri d'Economia i Competitivitat a través del Pla Nacional de I+D+i, i l'Obra Social La Caixa, ofereix la possibilitat d'incorporar doctors investigadors de qualsevol nacionalitat, amb nivells d'excel·lència contrastats internacionalment i potencial per esdevenir líders a escala mundial en el seu corresponent camp d'investigació.

Aquest és el cas, per exemple, de Mikhalis Markakis, doctor pel Massachusetts Institute of Technology, i que s'ha incorporat recentment al Departament d'Economia i Empresa de la UPF: "El programa és realment interessant perquè ofereix unes condicions molt bones per portar a terme una recerca de qualitat".

Iniciat el maig del 2013, ofereix 24 beques a través de contractes de tres anys, renovables si se superen les avaluacions corresponents, finançament per al desenvolupament de la recerca de l'investigador i serveis de suport complementaris.

 

QUATRE DELS PROJECTES DE LA UPF INCLOSOS EN EL 7PM

LEAP

El projecte Learning of Archeology through Presence (LEAP) està liderat per Laia Pujol, amb la supervisió de Sandra Montón, professora de recerca ICREA del Departament d'Humanitats. S'emmarca dins el programa d'ajuts Marie Curie i en la convocatòria va rebre, de manera excepcional, la màxima puntuació, 100 punts, fet que exemplifica la qualitat de la recerca i de la investigadora. D'altra banda, li afegeix certa pressió "perquè aquesta puntuació haurà generat grans expectatives a diferents nivells i no serà fàcil satisfer-les", comenta la Laia Pujol.

El projecte és una aposta multidisciplinària que "vol proposar un marc teòric i metodològic per al nou àmbit de coneixement anomenat arqueologia virtual, amb l'objectiu de millorar les reconstruccions 3D per a la comprensió de les societats passades", explica. La Laia té clar cap a on vol dirigir-se en un futur: "Voldria continuar desenvolupant i consolidant els resultats obtinguts amb LEAP i ajudar a que Catalunya es posicioni sòlidament dins el panorama internacional del patrimoni virtual".

 
PRIMATESVs

Tomàs Marquès-Bonet va obtenir una ERC Starting Grant el 2010 amb l'objectiu "de caracteritzar la variació genòmica en grans simis, com són els ximpanzés, goril·les i orangutans, per tal de posar en context la variabilitat genètica que veiem avui en dia en els humans". Actualment és investigador ICREA i dirigeix el Grup de Recerca en Genòmica Comparativa a l'institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Durant aquest temps ha liderat i ha participat en diferents estudis que han tingut un impacte científic a nivell global. L'any passat va publicar els principals resultats del projecte a la revista Nature, encapçalant un equip internacional que va seqüenciar els genomes d'un gran nombre d'individus de
les sis espècies de grans simis d'Àfrica i d'Àsia sud-oriental.

"Malgrat que la meva feina s'integra clarament en l'àmbit de la recerca bàsica, aquests estudis poden aportar llum sobre el coneixement de malalties que afectin exclusivament els éssers humans", explica. El reconeixement a través de l'obtenció de l'ERC "suposa un canvi local perquè permet equiparar-te en condicions a investigadors d'altres països que tenen oportunitats de finançament en el seu propi país, com podrien ser les starting package de les universitats americanes". Afegeix que "quan s'acaba l'ajuda t'has d'adaptar a les modestes noves condicions de recerca, amb el consegüent desmantellament del grup que has creat".

 
CompMusic
"El projecte té com a objectiu desenvolupar tecnologies que permetin analitzar i estructurar informació musical, en particular enregistraments i informació editorial", comenta Xavier Serra, cap del Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), distingit amb una ERC Advanced Grant el 2010.

La proposta té una vessant cultural molt important, " les noves tecnologies han d'ajudar a entendre tradicions musicals no occidentals, en particular la hindustànica i la carnàtica, del nord i el sud de l ́Índia; la turco-makam de Turquia; l'àrabo-andalusí del Magreb, i l'òpera de Pequín de la Xina", explica. A tal efecte, el seu equip està desenvolupant una plataforma web, anomenada Dunya, "des de la qual es poden explorar col·leccions musicals de les cinc tradicions que estem estudiant".

L'obtenció de finançament a través del programa Idees-ERC "és una oportunitat fantàstica per desenvolupar un projecte de recerca ambiciós amb molt pocs condicionants i un reconeixement que t'obre moltes portes per desenvolupar una carrera acadèmica d'alt nivell", exposa Serra. D'altra banda, afegeix que "la distinció ha ajudat a reconèixer l'àmbit acadèmic de les tecnologies musicals, més enllà del meu projecte en particular".

 
IMPART

"La ràpida evolució de la indústria cinematogràfica en els darrers 25 anys, passant de tecnologia analògica a digital, s'enfronta a una explosió del volum, la varietat i la complexitat de les dades", explica Josep Blat, cap del Grup de Recerca de Tecnologies Interactives (GTI) del DTIC que està desenvolupant el projecte IMPART. "Estem investigant i desenvolupant solucions intel·ligents que facilitin i accelerin fins a temps real la interpretació, la integració i la simplificació d'aquest ingent i divers cabdal de dades, i n'estenguin el seu ús creatiu".

El GTI actua com a grup coordinador del projecte, on participen universitats de Txèquia, el Regne Unit i Grècia, i també empreses capdavanteres del sector audiovisual. Blat afirma que "perquè la col·laboració entre universitat i empresa fructifiqui és important que les dues parts comparteixin alguns objectius", i afegeix que "cal incrementar tant la quantitat com la qualitat de les col·laboracions perquè un país pugui tenir un paper internacional rellevant".

El fet de ser el grup coordinador implica "una responsabilitat exigent però, d'altra banda, és enormement enriquidor participar de manera directa i privilegiada en la transició cap al cinema digital", explica Blat. "Hem de ser motors i estimulants de la recerca i el desenvolupament col·laboratiu per obtenir resultats innovadors i aplicables, millors que els que aconseguiríem individualment".

Categories: