Núria Sebastián és catedràtica de Psicologia Bàsica del Departament de Tencologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF  (DTIC). Des de l'1 de gener exerceix com a vicepresidenta del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a les àrees de les ciències socials i humanes.

- Com a vicepresidenta del Consell Europeu de Recerca, què significa el càrrec en la seva trajectòria professional?

Evidentment és un repte. En primer lloc cal dir que el Consell Europeu de Recerca és un dels instruments dels quals disposa la Comunitat Europea per finançar la recerca. És l'instrument que finança recerca de frontera, sense tenir en compte si és coneixement bàsic o aplicat. El Consell Europeu de Recerca és una organització nova que suposa un veritable revulsiu de la recerca en l'àmbit europeu. El seu consell científic està format per investigadors de totes les disciplines i som els membres d'aquest consell qui prenem totes les decisions, no buròcrates sense experiència a l'hora de fer ciència. Personalment és un honor formar-ne part i a partir d'ara com a vicepresidenta, una responsabilitat enorme.

"El Consell Europeu de Recerca és una organització nova que suposa un veritable revulsiu de la recerca en l'àmbit europeu"

- Quina serà la seva principal responsabilitat a partir d'ara?

El Consell Europeu de Recerca és únic; val a dir que no hi ha un consell per a les ciències de la vida o un altre per  a les ciències socials. Només hi ha un consell i tots plegats prenem totes les decisions. Ara bé, des del punt de vis ta de l'organització de les avaluacions, els panells s'agrupen en tres àmbits, un d'ells és el de les ciències socials i humanes. Com a vicepresidenta una de les meves responsabilitats és la de coordinar i vetllar per la qualitat en aquest àmbit específic.

"Els investigadors tenim més moral que l'Alcoià i no llancem mai la tovallola"

- Al seu parer, quins punts forts té la recerca a Catalunya?

En aquests moments de crisi és difícil trobar punts forts, sobretot si es mira des d'una perspectiva europea. El finançament del qual disposem és molt més reduït que el dels nostres col·legues del nord i és un miracle que encara puguem fer una recerca de qualitat (pitjor si s'és un professor universitari "ras", sense accés a les iniciatives dirigides als grans centres). Potser el punt fort és que els investigadors tenim més moral que l'Alcoià i no llancem mai la tovallola.

"El finançament del qual disposem és molt més reduït que el dels nostres col·legues del nord i és un miracle que encara puguem fer una recerca de qualitat"

- Al nostre país, quins reptes té la recerca en ciències socials de cara al futur?

Els reptes de les ciències socials i humanes aquí no són molt diferents dels que han d'afrontar la majoria dels investigadors europeus. Des del meu punt de vista un problema important en certs cercles és el prejudici que hi ha en contra de la recerca dirigida a objectius. A les ciències de la vida o de la naturalesa ningú no s'esvera si la major part dels recursos es dediquen a resoldre el canvi climàtic, a obtenir millors fonts d'energia o a curar una malaltia en concret. En alguns àmbits de les ciències socials i humanes hi ha la idea que els temes de recerca no han d'estar influïts per les necessitats de la societat. Això comporta que el finançament del qual es disposa sigui molt més reduït, ja que només es poden beneficiar de programes no orientats (com són les beques del Consell Europeu de Recerca). I vull que se m'entengui que no estic dient que només s'ha de finançar recerca orientada, sinó que en l'àmbit de les ciències socials i humanes es podria disposar de més recursos si hi hagués un canvi de mentalitat.

- La divulgació científica, quin paper ocupa en la nostra societat?

La major part de la recerca es finança amb diners públics; per tant, el ciutadà n'és el propietari, ja que la paga amb els seus impostos. La divulgació científica no és una opció, és una part fonamental del contracte implícit entre els investigadors i els ciutadans. Un aspecte curiós és que a la nostra societat hi ha un gran interès pels resultats de la recerca; només cal veure la quantitat d'actes, jornades, conferències, etc., que s'organitzen amb molt d'èxit. I al mateix temps la mateixa societat no s'escandalitza pels minsos recursos que s'hi inverteixen. Tota una contradicció.

"La interdisciplinarietat és una assignatura pendent, i no només a la UPF"

- En recerca, què creu que ens caldria millorar a la UPF?

La interdisciplinarietat és una assignatura pendent, i no només a la UPF. Però la UPF, per la seva mida i perquè comparteix un objecte d'estudi, l'ésser humà, ho té especialment fàcil.

LI AGRADA...

Un músic: Mozart

Un llibre: Després de pensar-ho molt, no en puc triar cap... M'agrada massa llegir!

Un valor: L'honor (un concepte "carca" però que recull una bona pila de valors importants)

NO LI AGRADA...

Els pebrots!

Per saber-ne més

Doctora en Psicologia Experimental per la Universitat de Barcelona

Ha estat investigadora al Laboratori de Ciències Cognitives i Psicolingüística a París i a l'Institut Max-Planck a Nimega (Països Baixos) i professora a la Universitat de Chicago.

Responsable del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla a la UPF

ICREA Acadèmia i catedrática de Psicologia Bàsica del DTIC

Directora de l' Escola de Doctorat de la UPF

Medalla Narcís Monturiol (2012)

Vicepresidenta del Consell Europeu per a la Recerca (1 de gener del 2014)

Fotografia: Frederic Comallonga

Entrevista publicada a la revista  upf.edu - número 7 - febrer del 2014