Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

ENTREVISTA A Louise McNally: "El llenguatge és només una eina, igual que un llapis. Podem utilitzar un llapis per fer moltes coses més enllà d?escriure"

ENTREVISTA A Louise McNally: "El llenguatge és només una eina, igual que un llapis. Podem utilitzar un llapis per fer moltes coses més enllà d?escriure"

Louise McNally, Catedràtica de Lingüística i vicerectora de Professorat de la UPF. Ha coordinat l'organització local de la 27a. edició de l'Escola d'Estiu Europea de Lògica (ESSLLI), celebrada el mes d'agost a la UPF.

30.10.2015

mcnally Louise McNally és catedràtica de Lingüística del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) i membre del Grup de Recerca en Lingüística Formal (GLIF). Ha coordinat l'organització local de la 27a edició de l'Escola d'Estiu Europea de Lògica (ESSLLI), celebrada el mes d'agost a la UPF. Ha estat distingida amb el premi ICREA Acadèmia el 2008 i el 2013. És vicerectora de Professorat de la Universitat.

- Què implica haver portat la 27a edició de l'ESSLLI a la UPF?

- És de les escoles d'estiu més importants en el seu àmbit. L'organitza l'Associació de Lògica, Llenguatge i Informació (FoLLI), amb el suport d'altres associacions internacionals dedicades a la lògica i la computació. Promou sinergies entre la lògica, la lingüística, la informàtica, la filosofia del llenguatge i les ciències cognitives, per entendre millor la naturalesa del llenguatge humà i millorar les tecnologies que utilitzen el llenguatge. Enguany, unes 380 persones de 40 països diferents van participar en 48 cursos i tallers durant les dues setmanes que va durar.

- Com explicaria a una persona corrent què s'entén per llenguatge formal i per llenguatge natural?

- Per "llenguatge natural" s'entén les llengües que parlem els éssers humans, tant orals com de signes. Han evolucionat orgànicament entre tots els parlants i això té una conseqüència en què normalment no hi pensem: el que trobem en una gramàtica descriptiva és només una aproximació abstracta al que hi ha de comú en el comportament lingüístic coordinat de tothom. En canvi, un llenguatge formal es crea conscientment i està definit explícitament amb uns símbols bàsics i regles per combinar-los. Exemples de llenguatges formals inclouen la lògica de proposicions o les llengües de programació com Java.

- Què tenen en comú llenguatge, lògica i computació? Es pot transformar la realitat a algorismes?

 - El llenguatge natural segueix patrons o regles. Poden ser probabilístiques, tenen excepcions, potser no són les regles que vas aprendre a l'escola, però es poden inferir de l'observació de com parlem. La lògica i la computació també segueixen regles definides amb unes propietats específiques. Per tant, si aconseguim fer un mapatge entre el que observem en el llenguatge i una lògica o procés de computació, aprendrem alguna cosa.

- Fins a quin punt podem afirmar que el llenguatge es refereix o explica el món en què vivim? Quines limitacions té per interpretar la realitat?

- És molt comú dir que el llenguatge "té significat", però no hem d'oblidar que som nosaltres els que ens referim, expliquem i interpretem. El llenguatge és només una eina, igual que un llapis. Podem utilitzar un llapis per fer moltes coses més enllà d'escriure. El llenguatge no és molt diferent en aquest sentit, però la seva complexitat i el seu paper en les nostres relacions socials i la cognició segurament influeixen en com l'anem adaptant a les nostres necessitats.

- L'estadística i la psicologia, intervenen en la conceptualització del llenguatge?

- Per descomptat. El món natural és tan complex que tots els recercadors tendim a "dividir i conquerir", centrant-nos en només uns aspectes d'un fenomen. D'aquí surten les fronteres entre disciplines i metodologies. És una estratègia potser inevitable, però és perillosa també.

- Com es pot descriure l'arquitectura del llenguatge humà? Quines diferències presenten les diferents llengües?

 - Totes les llengües humanes tenen un vocabulari (morfemes), un sistema per combinar-lo en paraules complexes i construccions (gramàtica) i unes convencions d'interpretació i d'ús (semàntica i pragmàtica). A més, totes tenen unes unitats mínimes sense significat (per exemple, els sons), amb un sistema combinatori per formar els morfemes (fonologia). A partir d'aquí hi ha una varietat espectacular. Un exemple exòtic: la llengua dagaare, parlada a Ghana, no divideix els noms en comptables (llac) versus no comptables (arròs), sinó que utilitza la morfologia de "nombre" per marcar si un objecte està individuat de la manera habitual o no, de manera que el mateix sufix (-ri) s'afegeix a la paraula arròs per referir-se a un gra d'arròs i a llac per referir-se a una pluralitat de llacs. Aquest exemple fa pensar: podem tenir una teoria dels límits de la variació? Què té en comú el sistema de nombre del català i el del dagaare? Els models formals, per la seva abstracció, ajuden a investigar aquestes preguntes.

- Centrant-nos en la seva experiència com a vicerectora de Professorat, a quins reptes s'enfronta el professor universitari en el marc de la societat de la informació i les noves tecnologies?

- En destacaria dos: saber absorbir i filtrar l'allau d'informació que s'està produint actualment; i evitar caure en la tendència a fomentar inútilment aquesta allau.

- Què és el que destacaria més de la seva experiència com a vicerectora?  

M'ha agradat molt conèixer persones de tots els àmbits, perfils i categories, i aprendre com funcionen les diferents comunitats, tant acadèmiques com administratives.

 - Quins projectes s'han impulsat?

- He treballat sobretot per dos objectius: millorar la planificació i els processos de contractació, i millorar les polítiques de recursos humans. Per exemple, amb la participació en el programa europeu de "Human Resources Strategy for Researchers".

- L'endogàmia és un tema recurrent en el món universitari. Quines mesures està prenent la UPF sobre això?

- Una de les mesures més importants per reduir-la és difondre millor les oportunitats per treballar a la UPF perquè s'hi presentin més candidats de tot arreu. També ha ajudat anar implementant una política de desvinculació contractual, és a dir, no contractar doctors de la Universitat per a una plaça amb possibilitats de futur fins que no hagin deixat la UPF i hagin treballat en un altre lloc, com a mínim, durant dos anys.

- Un altre tema habitual és la poca presència de dones entre el professorat. Com se'n pot fomentar més la seva presència?

- M'agradaria apuntar un element molt important: vigilar molt que no penalitzem ni premiem comportaments externs - per exemple, un excés de modèstia o d'autoconfiança - que no reflecteixen la vàlua real d'una persona.

LI AGRADA ... Sobretot, estar amb la seva família

 I, també:

Un músic: Dave Grohl

Un llibre: The Power Broker: Robert Moses and the Fall of New York, de Robert Caro

Un valor: la responsabilitat

Categories: